La nova vida d’Ada Colau i les esquerres al divan
L'exalcaldessa recupera la seva vessant més activista en un cicle de la fundació de Comuns: "Centrar-nos en la gestió ens ha fet perdre part del somni"
BarcelonaUna senyora de Barcelona alça la mà al primer acte oficial de la Fundació Sentit Comú amb Ada Colau com a presidenta (i protagonista). És a la seu de Comuns, al carrer Marina, i ha reunit unes seixanta persones que s'hi han acostat per sentir l'exalcaldessa i l'exministre Joan Subirats reflexionar sobre com afrontar un nou cicle polític marcat per l'ascens de l'extrema dreta al món. Després d'un parell d'assistents que han aprofitat el torn de preguntes per dissertar sobre el mal estat de salut de les esquerres, la dona pren la paraula per agrair a Colau el que va fer els anys que va ser al capdavant del consistori. "Tinc amigues progressistes i tenien una cosa contra Colau i contra Comuns que encara no m'explico. Em va saber molt de greu, ho deia gent d'esquerres de tota la vida i no em sabien explicar per què".
Mirar de respondre aquesta pregunta és, de fet, el que busca el cicle de xerrades que ha posat en marxa la fundació sota el lideratge de Colau i que ha arrencat aquest divendres amb aquest primer acte. Batejat amb el nom de Divendres del Sentit Comú, és l'intent del think tank de Comuns de posar les esquerres "al divan" després de la pèrdua de vots de l'espai en l'últim cicle electoral, un terme que ha fet servir el periodista de Crític Sergi Picazo, moderador de la xerrada. La pèrdua de l'alcaldia de Barcelona, la joia de la corona de Comuns, va deixar l'espai tocat –i fins i tot dividit sobre si calia investir o no Jaume Collboni per evitar el retorn de Xavier Trias, com efectivament va acabar passant. I aquí, l'exalcaldessa ha cedit a la psicoanàlisi política: ha admès que la dreta és "més hàbil" per prendre-li el pols a la gent i que cal cercar la diana de les "emocions, les cures i la pell". "S'han de donar dades i fer gestió, però no és suficient. S'ha d'apel·lar a les emocions, que és el que més mobilitza la gent", ha dit.
Perdre "una part" del somni
Des que va deixar l'Ajuntament, Colau ha recuperat part del vessant activista que la va dur a liderar la candidatura de Barcelona en Comú el 2015, quan s'havia fet un lloc entre els moviments socials de Barcelona com a cara visible de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Divideix el seu temps entre la presidència de la Fundació Sentit Comú i el networking internacional amb entitats i partits de l'òrbita de Comuns. La nostàlgia s'ha palpat en el discurs de l'exalcaldessa quan ha recordat aquella època en què a la PAH eren "quatre arreplegats" que van començar a ocupar portades de diaris durant el 15-M, punt de trobada de la Barcelona antisistema que ja es va regirar contra la globalització a principis dels 2000. Després va arribar l'aterratge a les institucions i el mirall es va esquerdar: "Crec que el fet de centrar-nos tant en la gestió –i en la bona gestió– ens ha fet perdre una part d'aquest somni", ha reflexionat Colau. L'exalcaldessa i Subirats van ser, juntament amb Jaume Asens, els dos ideòlegs del salt a les institucions municipals de Barcelona en Comú ara fa deu anys. Només Asens continua encara en la política activa, com a eurodiputat.
Les preocupacions entre la desena d'assistents que han aixecat la mà al torn de preguntes de l'acte són també les que planen sobre Comuns com a partit. Per exemple, com afrontar la divisió de l'esquerra (amb la ruptura amb Podem com a màxim exponent), però també la falta de múscul dels moviments socials, l'auge del discurs militarista a Europa (i la incomoditat que suposa per a l'esquerra transformadora, com ha quedat palès amb la crisi al govern espanyol per la compra de munició a Israel) i la fuga dels votants insatisfets amb el sistema (que en un altre moment eren indignats) cap a l'extrema dreta. A l'inici de l'acte, Subirats alertava dels dilemes als quals s'enfronten els governs que saben que les decisions que han de prendre davant les grans crisis al món no els són rendibles electoralment. Però també admetia, entre cites a Gramsci i Bobbio: "Com veieu, no he resolt res. Li deixo les solucions a l'Ada". Ella se n'ha escapolit: "No estem aquí per donar cap recepta màgica, ja ho anuncio". La recerca continuarà el mes vinent, en la pròxima edició dels Divendres del Sentit Comú.
