Les ombres de l'afer Ziani

BarcelonaNoureddine Ziani, president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i col·laborador de la Fundació Nous Catalans, lligada a Convergència, va ser deportat divendres al Marroc, després de 14 anys de residència legal a Catalunya. Els serveis secrets espanyols l'acusen de ser "un col·laborador molt rellevant d'un servei d'intel·ligència estranger, que posa en perill la seguretat de l'Estat, compromet la política exterior i constitueix una amenaça contra l'estabilitat de les seves institucions". La Fundació que pilota Àngel Colom, amb el suport de CDC i de Xavier Bosch, director general d'Immigració de la Generalitat, sosté que el motiu de l'expulsió és l'activisme independentista de Ziani i denuncia que s'han vulnerat els seus drets. CiU pensa demanar explicacions a la Comissió de Matèries Reservades del Congrés.

L'acusació: espia del rei del Marroc i salafista

El Centro Nacional de Inteligencia (CNI) creu que les activitats de Ziani per al servei d'intel·ligència estranger per al qual treballava -l'ordre d'expulsió no precisa quin- han afavorit la "difusió d'ideologies extremistes religioses". Una acusació d'entrada contradictòria, tenint en compte que el principal objectiu dels serveis secrets marroquins és controlar el salafisme, la branca integrista de l'islamisme. "No es pot ser espia del rei del Marroc i salafista alhora: això no lliga", explica Mohamed Jaabrouk, periodista del diari digital marroquí Yabiladi .

Abdenuur Prado, pensador musulmà i bon coneixedor de la comunitat islàmica catalana, abona la tesi que tot és un muntatge per la militància independentista de Ziani: "El Noureddine no és salafista i com a dirigent d'una federació islàmica el seu deure era ajudar totes les comunitats". Els Mossos neguen que hagin participat en el seguiment de Ziani, com afirmava el ministeri de l'Interior, i diuen que no és entre els 25 líders salafistes més perillosos.

Si Ziani treballava per als serveis secrets del Marroc, una part de la seva feina era controlar i conèixer els imams salafistes, que tenen finançament sobretot de l'Aràbia Saudita. Però fonts coneixedores de la comunitat marroquina a Barcelona apunten una altra possibilitat: Ziani era un home del rei -el mateix Mohamed VI el va rebre a Rabat en una audiència pública-, però estava a prop del poder per fer negocis. No descarten que en algun moment decidís treballar com a agent doble.

La batalla sorda per controlar les mesquites

Des de fa anys, a les mesquites de Catalunya, com a la resta d'Europa on hi ha comunitats musulmanes importants, es lliura una sorda batalla. Mentre que el Marroc aposta perquè siguin les comunitats locals les que gestionin la seva mesquita, l'Aràbia Saudita busca obrir forat per al wahhabisme a Europa amb un model més semblant al de la mesquita de la M-30 de Madrid: macrocentres de culte sense lligam local i, per tant, més controlables ideològicament. El CNI vigila molt de prop el salafisme a la costa de Tarragona.

La xarxa d'informadors de la DGET a Catalunya

No és cap secret que els serveis secrets marroquins (DGET) tenen una xarxa d'informadors a Catalunya basada en les associacions islàmiques, finançades pel ministeri d'Afers Religiosos de Rabat, dependent directament del rei, que és la màxima autoritat política i religiosa del Marroc. L'objectiu d'aquesta xarxa és triple: mantenir els vincles de la diàspora amb el país d'origen, controlar i contrarestar la formació de grups d'oposició al règim a l'exili -particularment els amazics i els saharauis- i sobretot evitar que l'islamisme radical arreli a les comunitats que viuen a Espanya o França. De fet, les autoritats marroquines tenen el sentiment -en part fonamentat- que el salafisme és una plaga que els ha arribat d'Europa. El CNI tampoc no aclareix si Ziani també passava informació sobre el sobiranisme català a Rabat.

La col·laboració dels serveis d'intel·ligència

Totes les fonts consultades per l'ARA tant a Madrid com a Rabat confirmen que els serveis secrets espanyols i marroquins tenen una col·laboració fluïda i quotidiana. Després de l'atemptat a Casablanca del 2003, agents del CNI van ser desplaçats a la ciutat, mentre espies marroquins viatjaven a Espanya. Els dos serveis secrets tenen personal acreditat al país veí i intercanvien informació. "Però això no impedeix que s'espiïn mútuament, com fan tots els serveis secrets del món", explica Fernando Rueda, periodista especialitzat en espionatge. Onze marroquins han estat expulsats de diversos països europeus des del 2008, acusats d'espionatge. El Marroc també ha expulsat agents del CNI que treballaven a les ambaixades de Tànger i Nador. L'expulsió és el procediment habitual en aquests casos, encara que habitualment es tracta d'operacions discretes, sense ressò mediàtic.

El silenci diplomàtic del Marroc

El fet que el Marroc no hagi elevat encara una protesta diplomàtica per l'expulsió de Ziani implica que Rabat, d'una manera o altra, està d'acord amb l'expulsió. Ziani ha travessat una línia vermella per al CNI però també per a Rabat. I, ara per ara, ningú aclareix quina.

L'encaix dels immigrats en la vida política catalana

En el rerefons de tot plegat, no s'ha d'oblidar que la presència dels immigrats a la vida política catalana està molt lluny de ser normalitzada. Malgrat la llarga tradició d'acollida de Catalunya, els partits tenen pocs immigrats en les seves estructures orgàniques i càrrecs directius i sovint no saben trobar interlocutors vàlids i representatius.