POLÍTICA

Els pactes municipals més polèmics arriben vius al primer any

Les coalicions nascudes sota pressió funcionen amb normalitat, al marge d’alguns conflictes personals

Fa tot just un any, en molts ajuntaments es complia el tòpic segons el qual la política municipal és la que es viu amb més intensitat. Afloraven molts pactes entre partits independentistes i el PSC, sovint basats en la confiança personal. També proliferaven manifestacions, escraches i, alguns cops, fins i tot intents d’agressió física. La relació entre JxCat i ERC, socis a la Generalitat, es posava a prova per enèsima vegada. L’ARA ha conversat amb molts dels protagonistes d’alguns dels pactes més polèmics d’ara fa un any, com els de Santa Coloma de Farners, Sant Cugat o Figueres. Un cop calmades les aigües, es constata que, malgrat algunes excepcions, les aliances continuen.

Governs estables

La pressió externa no ha erosionat la confiança

A Sant Cugat del Vallès, tot un feu convergent, ERC, PSC i CUP van arrabassar el govern municipal a JxCat. A Figueres, els republicans i els socialistes van necessitar el suport de Guanyem i de Canviem Figueres per prendre-li l’alcaldia al postconvergent Jordi Masquef. Poques setmanes després, seria JxCat qui pactaria amb els socialistes per aconseguir mantenir-se al govern de la Diputació de Barcelona, un ens amb pressupost multimilionari. En aquests tres casos, segons les fonts consultades per l’ARA, els governs funcionen amb normalitat en el seu primer any.

L’aliança de la Diputació funciona de manera “positiva”, segons Neus Munté, portaveu de JxCat a la institució. La diputada socialista i alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, es troba “supercòmoda” governant amb els de Quim Torra. El pacte és “cada cop més sòlid” i els dos socis “parlen el mateix llenguatge”, afirma. Díaz explica que ells i els postconvergents comparteixen que són dues formacions “acostumades a governar”.

A Sant Cugat, Pere Soler, del PSC, considera que l’aliança amb republicans i cupaires corrobora que calia un canvi a la ciutat. “Sabíem que era possible, però calia un acte de contenció i responsabilitat”, explica. “Per primera vegada les forces d’esquerres sumàvem i s’havia d’aprofitar”, afegeix l’alcaldessa, Mireia Ingla, d’ERC.

I a Figueres, Agnès Lladó, investida gràcies al PSC, explica que els membres del govern “mantenen de manera molt pulcra” els seus posicionaments en l’eix nacional, però que això no els impedeix governar des de la unitat d’esquerres, perquè “la política”, diu, “és la facultat de posar-se d’acord entre diferents”.

La frontissa socialista

El PSC va aprofitar les bones relacions personals per pactar

Entre els regidors socialistes consultats per aquest diari plana la sensació d’haver assistit, amb seient a primera fila, a una baralla estèril entre els partits independentistes. Tots dos van pactar amb ells en molts ajuntaments i consells comarcals, però s’ho retreien mútuament amb amargor. JxCat, en roda de premsa, va argumentar que els republicans els havien arrabassat, pactant amb d’altres, fins a 26 ajuntaments on havien guanyat; ells ho havien fet, reconeixien, en 7 casos.

“Feia una mica la sensació de ser el convidat de pedra”, diu Soler. “Em vaig quedar tan ample; això és política i s’ha de viure amb tota normalitat”, explica des de Figueres el socialista Pere Casellas.

Oposició dolguda

Continuen els retrets dels guanyadors de les eleccions

Els partits “víctimes” dels pactes critiquen doblement el govern: per la seva política i per la seva gènesi. Des de l’oposició, Dionís Guiteras, el portaveu d’ERC a la Diputació de Barcelona, lamenta que JxCat pactés amb el PSC abans que amb ells, ja que sumen els mateixos diputats. Munté argumenta, per justificar el pacte, que els comuns no estaven disposats a donar el seu suport, necessari, a un govern JxCat-ERC, per la presència dels postconvergents. De fet, van votar-se a si mateixos davant l’aliança PSC-JxCat. Això li serveix a ERC per rebatre l’argument de Munté: els números sortien sense els comuns si es requeria una majoria simple en segona votació; així va ser com va sortir investida Núria Marín. Guiteras opina que calia que el govern fos netament independentista. “No tenir la Diputació és no tenir el país al cap”, rebla.

A Sant Cugat, Carmela Fortuny, desnonada de l’alcaldia per un pacte entre ERC, PSC i la CUP, recorda amb “tristesa i decepció” la seva sortida del govern. Des del consistori, el socialista Casellas explica que calia revertir anys de “mala gestió”, i aporta un detall: “La negociació amb ERC es va basar en programes, i amb JxCat, en cadires”.

A Figueres, Jordi Masquef creu que “no importava la manca de projecte de ciutat” que exhibien, en la seva opinió, ERC i PSC. “L’objectiu era derrocar els guanyadors: el pacte estava precuinat”, afirma. “A la vida no tot s’hi val. Per arribar al poder mai has de trair els teus ideals”, critica davant l’aliança de la republicana Agnès Lladó, alcaldessa des de fa un any, amb socialistes, Canviem i Guanyem.

La difícil estabilitat de Santa Coloma de Farners

La intervenció de Torra va evitar el pacte JxCat-PSC

Fa un any, el pacte més envoltat de polèmica va ser el de la capital de la Selva. Susagna Riera, de JxCat, i Beatriz Ventura, del PSC, que gaudeixen de bona relació personal, tenien lligat el vot d’Independents per la Selva (IdS) per desallotjar ERC del poder. Però, tal com es va divulgar, el president de la Generalitat, Quim Torra, va pressionar, en persona, certs dirigents del municipi perquè revertissin l’acord i s’hi inclogués ERC. El ple va ser esperpèntic. Insults, la germana de Torra retirant el seu retrat... Fins i tot els beneficiats de la situació ho veuen així: Joan Martí, el portaveu republicà, reconeix que va ser un “espectacle lamentable”, i l’actual alcaldessa, Susagna Riera, critica l’actitud “de rebel·lia i antidemocràtica” dels opositors al pacte amb el PSC. Qui es va aixecar primer de la taula va ser Pep Prat, d’IdS. “A mi em va trucar el president de Catalunya per demanar-me una cosa molt concreta”, explica Prat. “Si fos Montilla, també li faria cas”.

El govern ERC-JxCat aguanta un any després, tot i no ser el que inicialment s’havia previst. “Vam entrar amb mal peu i ha costat una mica trobar el punt”, diu Riera. La pandèmia del covid-19 ha significat (i és una constant a tots els municipis d’ aquest reportatge) un horitzó comú per aparcar diferències i centrar esforços.

Lloret de Mar, l’excepció

El govern municipal s’ha trencat per un conflicte intern al PSC

El pacte entre JxCat i PSC a Lloret, fa un any, no va aixecar gaire polseguera. Els socialistes eren al govern des de feia tres anys i hi havia confiança. Res més enllà de les opinions contràries habituals: “Una solució deslleial”, segons el portaveu d’ERC, Jordi Orobitg, o “un bon pacte”, per a Francisco Pastor, tinent d’alcalde socialista en els primers mesos de govern.

Però el març passat un problema intern al PSC del municipi selvatà va propiciar que quatre dels cinc regidors socialistes estripessin el carnet del partit; tots menys Pastor. El govern es va mantenir, tot i les “fortes desconfiances” al si del PSC, segons l’alcalde, Jaume Dulsat, de JxCat. Dos dies després, el govern espanyol declarava l’estat d’alarma.

Finalment, els nous regidors no adscrits es van mantenir dins del govern enmig d’acusacions de transfuguisme. Dulsat va destituir Pastor i va incloure ERC en la coalició per mantenir la majoria.