"Si el Parlament aprova la reforma d'aquesta llei, el TSJC no ho podrà ignorar"

Ridao avisa que no fer res suposa "validar que els tribunals" decideixin sobre l'escola

2 min
El Palau de Justícia de Barcelona, que acull la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaEl director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), Joan Ridao, està convençut que la reforma de la llei de Política Lingüística pot ser un dic de contenció per aturar la sentència que obliga la Generalitat a fer un 25% de castellà a l'escola. "Si el Parlament aprova aquesta llei, el Tribunal Superior de Justícia no ho podrà ignorar", afirma a l'ARA. D'entrada, perquè malgrat que no hi surtin percentatges, la nova llei estaria regulant el pes de les llengües a l'escola, que Ridao recorda que és el que "fa anys que els jutges retreuen a l'administració que no estigui fent". "Anem a regular el que fins ara han dit que mai s'ha deixat prou clar a la llei", diu.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A més, considera que en ser una llei i no un decret té una protecció especial perquè només es podria impugnar "a través d'un recurs o qüestió d'inconstitucionalitat davant del Constitucional". "No és veritat que aquesta llei acabarà en mans del TJSC, és una llei que només pot anar al TC", afirma. Aleshores caldria veure si hi hauria majoria suficient a les Corts espanyoles per portar-ho al Constitucional, cosa que no sembla gens probable si el PSC i els comuns voten a favor d'aquesta reforma, tal com s'havia anunciat.

Un altre argument que afegeix Ridao per aprovar els canvis a la llei de Política Lingüística és donar una mena d'escut jurídic al conseller d'Educació en cas que el denunciïn per desobediència. "Si alguna entitat considera que la Generalitat no està complint la sentència i incoa un procediment penal contra el conseller, aquest es pot afrontar amb més garanties després d'haver aprovat aquesta llei", apunta Ridao.

Per al director de l'IEA, no aprovar la reforma suposa "validar que els tribunals configurin la doctrina" sobre els usos lingüístics a les escoles. "La nova normativa hauria d'impedir que els tribunals continuïn adoptant decisions que determinin el sentit de les polítiques públiques, educatives i lingüístiques que correspon adoptar a la Generalitat", afirma.

Crítiques al TSJC

Ridao és molt crític amb les decisions del TSJC sobre aquest cas: considera que "no li correspon" fixar que el pes del castellà a l'escola ha de ser d'un 25% i que mai s'havia vist una petició d'execució forçosa resolta amb tanta celeritat. I sobre aquesta interlocutòria també afegeix que és molt discutible el paper que se li atribueix a l'alta inspecció –vigilar el compliment d'una sentència no forma part de les funcions d'aquest cos de funcionaris–, així com el fet de parlar d'assignatures troncals, quan ja no existeixen a la nova llei d'educació.

De fet, el director de l'IEA considera que la llei Celaá és un argument més per incloure al recurs que està preparant el departament d'Educació per evitar l'aplicació de la sentència: "La Lomloe configura un marc normatiu diferenciat i divers respecte d'aquell que era vigent durant la resolució del contenciós. La nova regulació presenta un redactat més obert i se centra en objectius com que al finalitzar l'educació bàsica els alumnes assoleixin el domini ple en llengua castellana, però deixant en mans de les administracions educatives la determinació dels instruments per assolir aquest objectiu", diu Ridao en un document sobre els motius per aprovar la reforma de la llei del català.

stats