NOVA ETAPA
Política 09/04/2016

Un Parlament amb carnet de partit

Només dos de cada deu diputats són independents i un 73% ja havien fet carrera política abans del 27-S

Laia Vicens
5 min
Un Parlament amb carnet de partit

BarcelonaDavant les excepcionals eleccions del 27 de setembre -el caràcter plebiscitari les va transformar en una cita històrica-, els partits van esforçar-se per renovar els seus líders i per vincular personalitats independents al seu projecte, encara que mai haguessin fet carrera política. Així, tots els caps de llista del 27-S s’estrenaven com a líders al Parlament. Alguns sí que tenien experiència de partit, com Raül Romeva (Junts pel Sí), Miquel Iceta (PSC) i Inés Arrimadas (Ciutadans), però d’altres, com Antonio Baños (CUP) i Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot), es posicionaven políticament per primera vegada. Més enllà del candidat, els partits van posar de manifest la voluntat de “sumar” i “atreure” independents, persones sense carnet de partit, per provar de demostrar la transversalitat dels seus projectes. A la pràctica, però, un 81% dels diputats del Parlament militen en formacions polítiques. Tot i això, la xifra d’independents ha passat de 7 a 25 en relació a l’última legislatura.

Per partits, la CUP és qui més diputats no militants té a les seves files -cinc dels deu diputats no tenen carnet de la formació-, mentre que tots els diputats del PSC i el PP són militants. A Junts pel Sí els independents representen el 22,5% del grup parlamentari, i això que els caps de llista a les quatre demarcacions i bona part dels principals noms en els llocs de sortida eren persones que no estaven vinculades ni a CDC ni ERC. Les dues formacions van optar per farcir la llista de Junts pel Sí amb militants. De fet, trenta dels actuals diputats de la coalició independentista ja ho eren en l’última legislatura. És la força parlamentària amb més percentatge de diputats experimentats (48%), encara que la segueixen de ben a prop el PP (45%) i el PSC (43%). Més enllà de la militància, aquestes són algunes dades que ajuden a dibuixar un perfil del diputat al Parlament.

Electes amb experiència

La majoria han sigut regidors o diputats al Parlament o al Congrés

El fet que la gran majoria dels diputats siguin militants explica, en part, que fins a un 73% dels electes ja tinguin experiència política prèvia, ja sigui com a diputats al Parlament (50 ho eren també l’anterior legislatura), al Congrés o com a regidors o alcaldes als seus municipis. En el cas del PSC, el 94% dels seus diputats ja havien fet carrera política -només Pol Gibert, líder de les JSC, s’escapa de l’estadística-. A les files del PP, només 2 dels 11 diputats no tenien experiència política abans del 27-S. En canvi, la CUP registra el percentatge més baix pel que fa a la dedicació política: la meitat dels seus diputats no havien estat electes. La limitació de mandats -els estatuts de la formació anticapitalista prohibeixen repetir a les llistes electorals- va forçar la renovació total del grup parlamentari. A mig camí hi ha els casos de Ciutadans (el 60% dels electes ja havien ostentat responsabilitats) i de Catalunya Sí que es Pot, en què la quota d’ICV-EUiA a la confluència d’esquerres dóna expertesa al grup parlamentari: Hortènsia Grau, Marta Ribas i Marc Vidal ja eren diputats al Parlament, i Joan Coscubiela i Joan Josep Nuet havien passat pel Congrés.

Dret, els estudis preferits

Només un 6% dels diputats han completat una carrera de ciències

Una de les característiques que s’acostumen a repetir legislatura rere legislatura entre els diputats és que la carrera més estudiada és la de dret. El 25% dels diputats tenen aquesta titulació. En tots els grups hi ha almenys un diputat que ha completat estudis en dret, però és a Ciutadans (32%) i al PSC (31%) on aquest percentatge és més elevat. De fet, gairebé la meitat del Parlament ha estudiat per ser advocat o bé economista. El 16% dels electes van optar per economia o ciències empresarials. A la cambra catalana triomfen les carreres de lletres: fins a 14 diputats (un 10%) són periodistes o llicenciats en ciències de la informació -entre els quals el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i fins a tres diputats de Catalunya Sí que es Pot-, i el 16% han optat per les ciències socials, des de filosofia fins a geografia o història. Gens menyspreable és el 10% que es dediquen a estudis vinculats a polítiques socials (magisteri, infermeria o medicina) o el fet que fins a deu diputats hagin estudiat ciències polítiques. En canvi, només el 6% dels diputats -vuit, descomptant els titulats en infermeria i medicina- han estudiat una carrera científica o tècnica, com física, matemàtiques i enginyeries.

Cada cop més joves

Catalunya Sí que es Pot és el grup amb una mitjana d’edat més alta

El Parlament s’està rejovenint. En només sis anys (i tres legislatures), la mitjana d’edat ha disminuït gairebé quatre anys: dels 48 anys de la cambra del 2010 als 44,5 del Parlament actual. Per grups parlamentaris, Ciutadans és la formació més jove (41 anys de mitjana). De fet, 13 dels seus 25 diputats tenen menys de 40 anys. La presidenta del grup parlamentari, Inés Arrimadas, és, amb 34, la líder més jove a Catalunya. En canvi, Catalunya Sí que es Pot és -amb molta diferència- el grup parlamentari amb la mitjana d’edat més alta (51 anys): cinc dels onze diputats superen els 60 anys, entre els quals el president del grup, Lluís Rabell, i també el portaveu, Joan Coscubiela. Tots dos en tenen 61. Ara bé, si bé és veritat que el Parlament tendeix a rejovenir-se, el grup parlamentari de la CUP presenta l’evolució contrària. Si en l’última legislatura la mitjana d’edat era de 36 anys, la d’ara s’enfila fins als 42. És justament la mitjana d’edat dels diputats del PP, mentre que els del PSC sumen 44 anys i els de Junts pel Sí 46. Els dos diputats més joves -Gerard Gómez i Joan Giner, de 26 anys- i els dos més grans -Lluís Llach i Àngels Martínez, de 67 anys- són de Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot.

A la recerca de la paritat

La CUP passa de ser el grup menys paritari a tenir un 60% de dones

Al Parlament hi ha 76 homes i 59 dones. La paritat encara no és absoluta perquè, encara que els partits respecten la llei d’igualtat estatal del 2006, acostumen a col·locar en els primers llocs més homes que dones. En comparació a l’inici de la legislatura, la CUP ha passat de ser el grup amb menys representació femenina -només tres dels deu diputats- a ser el més paritari (60% de dones), perquè les renúncies d’Antonio Baños, Ramon Usall, Josep Manel Busqueta i Julià de Jòdar es van substituir per tres dones (Pilar Castillejo, Mireia Boya i Mireia Vehí) i un home (Joan Garriga). A l’altre extrem hi ha el PP, que té només un 36% de dones a les seves files. La resta de partits fluctuen entre el 40%-45% de diputades en els seus escons. Amb tot, Ciutadans (Inés Arrimadas) i la CUP (Mireia Boya) són els únics grups amb una dona al capdavant i només 11 de les 28 comissions del Parlament estan presidides per dones.

stats