Borràs confia que ERC i la CUP no la deixaran caure

A un pas del judici per presumptes irregularitats quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha tornat a defensar la seva innocència i ha reclamat a ERC i la CUP que no secundin l'aplicació de l'article 25.4 del reglament de la cambra catalana. Aquest article estableix la suspensió de qualsevol diputat quan se li obre judici oral per delictes vinculats amb la corrupció. "Cap demòcrata hauria de tenir la temptació de fer-ho", ha dit en una entrevista a TV3 sobre el seu cas, malgrat que qui va introduir aquest precepte al Parlament va ser la mateixa majoria independentista l'any 2017.

Borràs ha admès que encara no ha parlat amb els republicans i els cupaires per veure com aborden la seva situació i, de fet, aquestes dues formacions independentistes no s'han pronunciat sobre què acabaran fent. Ara bé, la presidenta del Parlament els ha fet una petició: que no facin de jutges i que no col·laborin amb el que considera "feina bruta" de la "persecució política". "Ningú pot entendre que se suspengui algú quan no ha estat ni jutjat", ha dit, i ha afegit que a parer seu l'article del reglament és d'una "inconstitucionalitat manifesta" i "vulnera" la presumpció d'innocència.

Borràs, que ha presentat un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de deixar-la a un pas de judici i està pendent de l'escrit d'acusació que ha de presentar la Fiscalia, ha defensat que "els contractes menors formen part de la legalitat vigent" i ha afegit que la ILC "no té cap altra forma de contractació que no sigui aquesta, tenint en compte el seu volum de contractació". En tot cas, a ella no se la investiga per haver firmat contractes menors –una figura que no requereix concurs públic i només es pot utilitzar per contractacions de serveis menors de 15.000 euros–, sinó per presumptament haver fraccionat contractes per afavorir un empresari en concret. Ella ho ha tornat a negar aquest dimarts i ha garantit que "tots els procediments es van fer d'acord amb la legalitat". "He fet la feina ben feta, a temps, amb un cost mínim i amb la màxima qualitat", ha dit.

L'article 25.4 del reglament preveu que la mesa suspengui de "manera immediata" un diputat al qual se li obri judici oral per corrupció, però també que si es tenen dubtes sobre la naturalesa dels delictes –cal tenir en compte que el Codi Penal no recull explícitament el delicte per corrupció i la mesa ha de decidir quins hi van associats– cal un dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat. Segons avançava Efe la setmana passada, l'estratègia de la presidenta del Parlament passa per aquí: que el seu cas arribi a aquesta comissió i que la majoria independentista aprovi una resolució en la qual es plasmin els dubtes sobre la legalitat del polèmic article del reglament o que, per exemple, estableixi que la suspensió no té lloc perquè la causa contra ella té motivacions “polítiques”. I és en aquest punt que Borràs necessita a ERC i la CUP.

La CUP parla de "pràctica de corrupció", però no es mulla

La portaveu cupaire, Laia Estrada, ha admès en roda de premsa que creuen que en el cas de la ILC es tracta d'una presumpta "pràctica de corrupció", però no s'ha mullat sobre si l'esquerra independentista donarà suport a la suspensió dels drets de Borràs si se li obre judici oral. Ha dit que tindran en compte el context de "repressió" que afecta l'independentisme i l'escrit d'acusació que faci la Fiscalia. Junts per Catalunya, en canvi, ha tornat a expressar el seu suport a Borràs i ha insistit que no es tracta d'un cas de corrupció sinó de "persecució" de l'independentisme, mentre que el PSC ha deixat clar que opina que Borràs s'ha de suspendre com preveu el reglament.

El cas d'ERC és diferent. Els republicans no volen avançar escenaris i no es mullen. Fonts del partit temen que passi el que passi el cas acabi al Tribunal Constitucional: si s'aplica el reglament, Borràs podria demanar-hi empara per vulneració del seu dret a la presumpció d'innocència, i si no s'aplica l'article 25.4 hi podria acudir l'oposició perquè el reglament no s'estaria aplicant en el cas de la presidenta del Parlament –informa Quim Bertomeu. Sempre amb la boca petita, però sí que hi ha hagut en el passat algunes reflexions sobre el cas. Ara fa un any durant la campanya electoral del 14-F va ser l'aleshores candidat a president, Pere Aragonès, qui va dir que "si es confirma, serà un cas de corrupció", però que ell preferia no fer de jutge. Des de Madrid, Gabriel Rufián també va concloure que preferien que l'independentisme no hagués de lidiar amb "cap ombra de corrupció", quan es va sotmetre a votació el suplicatori per jutjar Borràs al Congrés.

Des de l'independentisme es reconeix que el cas de Borràs genera "incomoditat" i que és "complex". Ja ho va ser, en aquest sentit, durant el suplicatori. Esquerra i la CUP es van haver de pronunciar sobre si s'havia de procedir o no a la seva investigació al Tribunal Suprem, perquè en aquell moment Borràs era la cap de files de Junts a Madrid i l'alt tribunal era el competent per investigar-la. Després de moltes converses, els republicans i els cupaires van decidir no participar en la votació (els seus vots no eren determinats), la qual cosa va tensionar la seva relació amb la líder de JxCat. La seva imputació també va ser determinant perquè la CUP decidís no donar suport a la seva elecció com a presidenta del Parlament. Però és que durant aquest mandat la tensió entre els grups independentistes no ha parat d'augmentar: l'últim episodi va ser el cas Juvillà, que va acabar amb la pèrdua de l'escó del diputat de la CUP –malgrat que Borràs havia promès que es mantindria com a parlamentari fins a sentència ferma– i amb una nova picabaralla del sobiranisme. Ara la mateixa majoria haurà de decidir si Laura Borràs ha de ser suspesa.