"Parlem-ne al carrer": tensió al Parlament per la llum verda al cos d'acció exterior de la Generalitat

BarcelonaEl Parlament ha aprovat la llei per crear el cos d'acció exterior i Unió Europea de la Generalitat. Una iniciativa d'ERC que, de fet, venia de l'anterior legislatura amb el Govern presidit per Pere Aragonès, i que ha tirat endavant aquest dimecres, amb l'aval del PSC, Comuns i CUP. Per la seva banda, Junts i Aliança Catalana se n'han desmarcat amb una abstenció i tant Vox com el PP hi han manifestat un rebuig frontal. Fins i tot la dreta i l'extrema dreta espanyolista han protagonitzat un debat convuls i hi ha hagut una forta picabaralla amb greus acusacions creuades entre populars i republicans.

La proposició de llei ha afegit una disposició per crear un cos de funcionaris adscrit al departament d'Acció Exterior i Unió Europea per desenvolupar-ne les competències. També estableix el procés de selecció per concurs públic per als membres d'aquest cos, els requisits professionals i de coneixements que caldran i les seves funcions. Aquest cos s'estendrà en totes les conselleries en un treball transversal de l'acció exterior inherent en totes elles. En concret, el cos pretén reforçar la projecció del Principat i les relacions del Govern amb altres executius i organismes internacionals, de manera que també vol atreure i retenir talent en el camp de les relacions internacionals del país.

El portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Jordi Albert, ha defensat al ple la llarga "reivindicació" del seu partit perquè es pugui fer un salt endavant en l'acció exterior amb un cos que doni "suport a totes les entitats i la ciutadania que tenen relació amb el món". Precisament, ha estat el republicà qui ha tingut una forta enganxada amb el PP i Vox, després que aquests partits haguessin carregat amb duresa contra la proposta que "erosiona l'Estat" i, fins i tot, titllat de cap d'una "banda de delinqüents" expresidents com Carles Puigdemont –segons el diputat ultra Alberto Tarradas– o autor d'un "cop", segons el popular Hugo Manchón. Albert ha esclatat: "Viviu molt millor quan hi ha autoritarisme", ha dit, per afegir que models com la dictadura de Miguel Primo de Rivera els eren més còmodes.

Uns models que, a parer seu, volen que ERC no tingui "veu" o que ni tan sols existeixi el Parlament, i que opten per "la presó" o "la mort" quan hi ha dissidències. Això ha escandalitzat la bancada del PP, amb queixes de Manchón i del portaveu, Juan Fernández, que han negat les acusacions de ser un partit "antidemocràtic" i, fins i tot, han denunciat "l'actitud de pinxo" d'Albert. "El diputat s'ha adreçat a un diputat del meu grup i ha dit que, si no hi estava d'acord, sortís al carrer a parlar amb ell", ha etzibat Fernández. Alhora, ha afirmat que "potser ERC ha de donar més explicacions del que va passar fa 50 o 60 anys". El president del Parlament, Josep Rull, ha recordat que hi ha la via de la comissió de l'Estatut dels Diputats si hi ha comportaments inadequats de representants electes.

Del matís a la picabaralla

El PSC ha donat el vistiplau amb una intervenció del diputat Alberto Bondesio, que ha assegurat que cal "disposar d'un cos funcionarial amb base, concurs i oposició per seleccionar persones". Hi ha coincidit el diputat de Comuns Andrés García Berrio, que ha afegit que cal "reforçar la negociació col·lectiva" amb aquest personal d'un cos que servirà per "enfortir les polítiques de cooperació". Malgrat les crítiques al model econòmic inherent al funcionament, la representant de la CUP, Laure Vega, també ha beneït la llei.

En canvi, Junts ha criticat la manera de fer del Govern. El diputat juntaire Francesc de Dalmases ha dit que estan "sorpresos" per com ha anat el procés de la iniciativa: "Així no es fan les coses, ni tan sols hem pogut parlar", s'ha queixat. Segons el seu criteri, "és molt important la creació d'un cos exterior", però no volen ser "còmplices de la mediocritat" i n'ha lamentat la manca d'"ambició nacional", al servei dels que volen "passar pàgina de l'1-O". Per la seva banda, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, també ha criticat la llei per "blanquejar l'autonomisme".