Els partits arriben sense candidats clars al compte enrere electoral

BarcelonaLa data encara és un misteri que el president de la Generalitat, Quim Torra, guarda amb tot el zel possible, però a hores d’ara ningú dubta que Catalunya s’encamina cap a unes eleccions a la tardor o, com a molt tard, a principis d’any. Si, com va sospesar en un primer moment, el cap de l’executiu català opta per la data del 4 d’octubre, els comicis haurien de quedar convocats aquesta mateixa setmana. El secretisme és total, però, per si de cas, tots els líders polítics catalans han marxat de vacances amb el telèfon a prop per si es precipita tot i cal córrer a posar la maquinària electoral en marxa. De feina per fer n’hi ha molta, i una de les missions principals és aclarir el mapa de presidenciables. Ara mateix la gran majoria de partits encara no han oficialitzat qui serà el seu candidat. Però tot apunta que, en la línia de l’acceleració en què ha entrat la política des de fa un temps, la majoria hauran canviat respecte als comicis del 21-D, fa només tres anys. Torra encara no ha activat el compte enrere oficialment, però el temps corre.

JxCat i el PDECat

Una incògnita enmig de la reordenació

A l’espera de saber encara com acaba el serial entre JxCat i el PDECat i si concorren junts o separats a les eleccions, el debat sobre el candidat sembla en aquest cas llunyà. A Junts -que tot just ahir va validar la seva direcció-, ningú dubta que el líder de l’espai i la principal cara visible és Carles Puigdemont. El debat torna a ser qui seria el candidat efectiu. A les travesses han aparegut molts noms. Alguns, com Damià Calvet, ja han fet el pas d’oferir-se públicament, però també han sonat noms com els de Jordi Puigneró i Laura Borràs. La formació preveu celebrar primàries, tot i que, si una convocatòria electoral immediata no ho precipita, no té previst obrir públicament el meló de les llistes electorals fins que finalitzi el seu congrés fundacional, el 3 d’octubre. En el cas del PDECat, si finalment no arriba a un acord amb Junts i es presenta en solitari, sonen els noms de Marc Castells o Àngels Chacón.

ERC

A l’espera de certificar l’aposta per Aragonès

Tot i que de portes enfora ERC manté que el seu únic candidat a la presidència de la Generalitat és Oriol Junqueras, la seva situació processal obliga a pensar en alternatives. Pocs dubten a hores d’ara que el candidat efectiu serà l’ara vicepresident, Pere Aragonès, tot i que Marta Rovira -a l’exili- podria jugar un paper clau en la candidatura. Tot i que durant mesos a les travesses també hi apareixia el president del Parlament, Roger Torrent, Junqueras ja ha beneït l’aposta per Aragonès. Amb tot, el partit encara no ha oficialitzat la seva candidatura.

Ciutadans i PP

Una coalició que sembla cada cop més lluny

Les negociacions entre la cúpula del PP i Cs a Madrid per presentar-se en coalició a les catalanes ja van topar des de l’inici amb dificultats, començant per les reticències del líder dels conservadors a Catalunya, Alejandro Fernández. El gir de Cs -que encara no s’ha recuperat de la patacada del 10-N- cap al PSOE i els mals resultats de la coalició del PP i Cs a Euskadi encara allunyen més aquesta possibilitat. No obstant això, cap dels dos partits la descarta i, de fet, el partit taronja aspira a sumar-hi fins i tot el PSC i alguns independents. Si finalment no hi ha pacte, Fernández escalfa motors per ser el candidat del PP, mentre que la candidata oficial de Cs, Lorena Roldán, està en una situació més precària. El seu lideratge està qüestionat internament i fonts de Cs asseguren que alguns sectors plantegen l’opció de substituir-la. El líder del grup parlamentari, Carlos Carrizosa, seria un dels aspirants a fer-ho.

PSC

Miquel Iceta repetirà amb l’objectiu de créixer al Parlament

Els socialistes són un dels pocs partits que tenen clara la candidatura. Malgrat l’auge del ministre de Sanitat, Salvador Illa, el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, serà, si no hi ha cap contratemps, el pròxim cap de cartell en unes eleccions en què els socialistes aspiren a un creixement destacat. El motiu? L’impuls que els dona ser a la Moncloa i la previsible desfeta de Ciutadans, de qui aspiren a rebre bona part del pastís. Amb tot, Iceta encara no ha sigut proclamat oficialment.

Catalunya en Comú

L’aposta de Jéssica Albiach

Els comuns, en canvi, optaran per un canvi de candidat respecte al 2017. Jéssica Albiach, que ja va agafar el relleu de Xavier Domènech al Parlament, és la candidata de Catalunya En Comú - Podem. Apadrinada per Ada Colau i ben vista per la majoria de sectors del partit -el sector anticapitalista va abandonar els òrgans de direcció al novembre-, l’actual líder del grup parlamentari dels comuns va ser l’única aspirant a les primàries, que es van celebrar al febrer, perquè les seves contrincants no van aconseguir els avals suficients.

La CUP

L’opció de repetir mandat amplia el ventall de possibilitats

Com sempre, una de les candidatures amb més incògnites és la de la CUP. Però aquest cop els cupaires no estan obligats a renovar el 100% de la seva llista. L’assemblea va aprovar que puguin repetir dos mandats, cosa que obre la porta a tornar a situar-hi els nous diputats o, fins i tot, recuperar-ne d’antics, com David Fernàndez.

Vox

L’ultradreta aspira a entrar per primer cop al Parlament

Les enquestes apunten que aquests comicis podrien comportar l’entrada de Vox al Parlament. Amb poca implantació territorial, el partit de Santiago Abascal tendeix a repetir noms a les llistes davant l’escassetat de candidats. A Catalunya el seu principal actiu és Ignacio Garriga, diputat al Congrés. Aquest dilluns ha confirmat a Twitter que serà ell el candidat a les catalanes.

PNC

L’independentisme moderat busca un espai al Parlament

Una altra de les novetats pot ser el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que lidera Marta Pascal i que també lluitarà per fer-se un lloc al Parlament. Mentre espera saber què passa finalment amb el PDECat, la formació està en converses amb altres partits com Units per Avançar per arribar a un acord i presentar-se junts a les urnes. A l’espera de saber com s’articula finalment el projecte, encara no hi ha candidat a la vista.