La mort de Fèlix Millet
Política17/03/2023

Què passa amb els 15 milions que encara devia Millet pel cas Palau?

Amb la mort de l'expresident del Palau, les multes que li va imposar l'Audiència ja no es podran cobrar però sí que s'hauran de rescabalar els diners espoliats

BarcelonaTretze anys i vuit mesos després que esclatés el cas del Palau de la Música amb aquell escorcoll dels Mossos d'Esquadra a la seu de l'entitat cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels 23,8 milions d'euros espoliats a la institució. L'últim recompte que el novembre passat va fer el tribunal que gestiona l'execució de la sentència penal –la secció desena de l'Audiència de Barcelona– xifrava en 11 milions d'euros la quantitat que encara falta per pagar. Bona part d'aquests diners depenien del patrimoni embargat a l'expresident de la institució Fèlix Millet. La seva mort no afecta el rescabalament d'aquests diners, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA. En canvi, sí que deixa sense efecte el cobrament de les multes que la justícia li va imposar. A Millet el van sancionar amb 4.120.540 euros, però el novembre passat no havia abonat ni un cèntim d'aquestes multes.

Cargando
No hay anuncios

La diferència és que les multes es consideren una responsabilitat penal a títol personal i, per tant, només la pot satisfer la persona a qui s'imposa la sanció. En canvi, la responsabilitat civil –igual que el patrimoni d'una persona– passa als seus hereus. Segons l'última actualització de l'Audiència, fins a l'any passat Millet havia abonat més de sis milions d'euros dels 23.806.814 euros que havia de pagar conjuntament amb Jordi Montull per rescabalar els diners que havien robat del Palau. De fet, era qui més havia pagat, juntament amb la seva esposa, Marta Vallès (que va morir el 2018), perquè de part de Montull només s'havien recuperat 1,6 milions d'euros, i de la seva filla, Gemma Montull, 800.000 euros.

Amb la mort de Millet, el patrimoni de l'ex número 1 del Palau passarà a mans de les filles –també condemnades–, si és que es volen fer càrrec de l'herència del pare, una cosa poc probable tenint en compte que es tracta d'un deute, apunten les fonts consultades. Ara bé, com que a la pràctica els béns familiars estan embargats als tribunals, encara que tota la descendència de Millet hi renunciï i quedin en mans de l'administració, es podran continuar rescabalant. Una altra cosa és que el valor d'aquestes propietats sigui prou per cobrir el forat de diners espoliats del Palau.

Cargando
No hay anuncios

Durant el 2022, Millet va arribar a pagar prop de 395.000 euros provinents de la venda del seu patrimoni. D'aquests, 127.000 provenien de la venda de la pintura Figura de dona d'Isidre Nonell i la resta, de la subhasta de diversos immobles embargats que l'expresident del Palau tenia a Maó i Barcelona. La majoria dels diners van anar a parar a l'Associació de l'Orfeó Català i a la Fundació Privada Orfeó Català - Palau de la Música, dues de les principals perjudicades pel saqueig a la institució cultural, juntament amb el Consorci.

Cargando
No hay anuncios

Esquivar els embargaments

La mort de Millet també tindrà efecte sobre una altra investigació que arrossega la família de l'expresident del Palau i dels Montull: el jutjat d'instrucció 12 de Barcelona intenta esbrinar si les dues famílies van intentar blindar tres finques de Teià i el Masnou dels embargaments incloent una clàusula en els contractes de lloguer que els assegurava un dret de recompra preferent. La responsabilitat penal de Millet en aquest cas també s'extingeix després de la seva mort, una altra cosa és que passi amb les finques que formen part del patrimoni embargat a l'ex número 1 del Palau i a qui va ser la seva mà dreta.

Cargando
No hay anuncios

L'última vegada que Millet va trepitjar els jutjats va ser per aquest cas. A finals de novembre de l'any passat, una ambulància medicalitzada el va traslladar als jutjats perquè comparegués davant del jutge. Millet es va acollir al seu dret de no declarar. Uns dies abans havia comparegut Montull, que continua a la presó, i la seva dona. Tots dos van al·legar que mai van intentar amagar a la justícia l'existència de les finques, perquè les tenien llogades des d'abans de la sentència del cas Palau. I van assegurar que un cop van saber que el jutjat els investigava per aquest motiu, van desfer els contractes.