Política 16/06/2021

Quan Pedro Sánchez deia que no tenia "cap sentit" que un polític n'indultés un altre

El president espanyol afronta una hemeroteca contradictòria per atorgar la gràcia als presos independentistes

4 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant una sessió de control al Congrés

MadridPedro Sánchez sent dia rere dia al Congrés com la dreta l'acusa de "mentider", de "no tenir paraula" i, fins i tot, de liderar un govern "il·legítim". El motiu és que en les campanyes electorals del 2019 va recelar de fer una coalició amb Unides Podem i de governar amb el suport dels independentistes. Ara, amb la concessió de l'indult als presos polítics, afronta un nou episodi en què l'hemeroteca li juga una mala passada. "Mai més indults polítics, cal posar-hi fi ja", "Sense ingerència del poder executiu en el judicial i comptant sempre amb la petició del tribunal sentenciador", "No té cap sentit que un polític n'indulti un altre", "[Sobre l'indult del PSOE al banquer Alfredo Sáenz el 2011] Demano perdó. A mi això també em cabreja". Així és com el president del PP, Pablo Casado, ha començat la sessió de control aquest dimecres al Congrés: llegint frases literals de Sánchez en el passat.

Les declaracions més llunyanes són del 2014, en una entrevista amb Risto Mejide a Cuatro. El presentador li pregunta "quin sentit té que un polític n'indulti un altre" i el llavors recent escollit secretari general del PSOE respon que "absolutament cap". Un fragment que Casado va recuperar el cap de setmana passat a Twitter per animar la ciutadania a participar en la manifestació de la plaça Colón de Madrid. El ja president espanyol va tornar a referir-se als indults el febrer del 2019, després de la primera manifestació de la triple dreta a la icònica plaça madrilenya, amb els pressupostos tombats al Congrés i a les portes d'unes eleccions generals. En una entrevista a TVE, va dir que els indults només es poden donar després d'una condemna i que "hi ha d'haver un informe favorable del tribunal que condemna". La llei de l'indult, però, no ho requereix: és necessari per atorgar-ne un de total, però no si és parcial.

De la campanya dels comicis del 10 de novembre del 2019 hi ha més comentaris en relació a la judicialització del Procés que també se li entravessen: va prometre tipificar la convocatòria de referèndum il·legal, tot i que ara el seu govern treballa per una reforma a la baixa de la sedició que podria afavorir fins i tot la situació dels exiliats. I quan el Tribunal Suprem va dictar la sentència del judici del Procés, el president espanyol va apostar pel "compliment íntegre" de les condemnes. “No procedeix en absolut parlar d’indults. El govern no té aquesta voluntat”, deia aquell mateix dia el ministre de Transports i secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos.

El passat de Robles al Suprem

Al gabinet de Sánchez hi ha ministres de dilatada experiència com a juristes. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va formar part de la sala tercera del Tribunal Suprem i va ser ponent d'una sentència que va donar la raó al govern espanyol per haver denegat un indult a una persona condemnada per delictes contra la seguretat vial. En aquesta resolució del 2015, Robles es fa ressò del precedent del cas del kamikaze, en què la sala del contenciós administratiu recorda que per concedir un indult amb els informes en contra de la Fiscalia i el tribunal sentenciador cal motivar molt bé la decisió perquè no atempti contra la "coherència lògica". Aquest és un antecedent que podria tenir influència en els presos polítics, però en aquella sentència Robles tractava un indult denegat i la jurisprudència no requereix una excessiva argumentació de la negativa.

L'ara ministra recordava en la sentència l'article 12 de la llei de l'indult: [En els casos que no es concedeixi el total,] Es concedirà només el parcial i, amb preferència la commutació de la pena imposada en una altra de menys greu dins la mateixa escala gradual". I el segon paràgraf diu: "No obstant del que disposa el paràgraf anterior, es podrà commutar també la pena en una altra de diferent escala quan hi hagi mèrits suficients, a criteri del tribunal sentenciador o del consell d'estat, i el penat a més es conformi amb la commutació". Robles subratllava que l'informe del tribunal no aportava "mèrits" per convertir les penes de presó en multes. Ara bé, les "escales graduals" es van eliminar del Codi Penal l'any 1995, de manera que el redactat d'aquest article ha quedat en certa manera desfasat.

Robles ha sigut una de les ministres a les quals l'oposició ha buscat les pessigolles amb la qüestió de l'indult. Aquest mateix dimecres el diputat del PP José Antonio Bermúdez de Castro volia interpel·lar la titular de Defensa en relació a la mesura de gràcia als independentistes, però ha sigut el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, qui ha respost. A la sessió de control de la setmana passada Robles ja va evitar defensar l'indult als presos polítics i, interpel·lada pel diputat del PP Carlos Rojas, va negar "l'autoritat moral" al partit conservador per criticar l'executiu, tenint en compte que manté bloquejada la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Campo volia prohibir els indults per corrupció

Campo és un altre dels membres del govern espanyol amb trajectòria sobre els indults. Fa dues legislatures va portar al Congrés una proposta de reforma de la llei del 1870 en què, entre altres coses, volia prohibir la mesura de gràcia per a condemnats per violència masclista i casos de corrupció. La iniciativa del PSOE es referia a episodis amb ànim de lucre personal o de tercers, de manera que això podia deixar fora els delictes de prevaricació i malversació de fons públics. Amb tot, al Codi Penal no hi ha un capítol referit a la corrupció, tal com va advertir en el debat sobre la presa en consideració de la llei el portaveu d'Unides Podem Eduardo Santos.

Sigui com sigui, aquella reforma va acabar caducant quan Sánchez va convocar eleccions per al 28 d'abril del 2019. Els indults als presos polítics seran per les condemnes de sedició amb un delicte en concurrència de malversació (és el delicte menor), però de cara al futur és possible que la situació dels exiliats sigui una altra. Si es reforma el delicte de sedició, una hipotètica condemna a Carles Puigdemont –si el Suprem aconsegueix jutjar-lo a Espanya– podria ser amb la malversació com a delicte principal. ¿Indultaria també el govern espanyol l'expresident de la Generalitat?

stats