Política 26/05/2021

El Suprem posarà les bases per als recursos contra els indults

Sobrevola el precedent del conductor kamikaze, la mesura de gràcia del qual va ser anul·lada el 2013

3 min
El judge del tribunal suprem Manuel Marchena

MadridL'indult que el govern de Pedro Sánchez estudia per als condemnats pel referèndum de l'1-O és un indult parcial perquè una part important de la pena imposada s'ha complert i continua complint-se. En aquest tipus d'indults, segons la llei, l'informe del tribunal sentenciador –la sala segona del Tribunal Suprem– no és vinculant per a la Moncloa, que conserva la seva discrecionalitat per resoldre. En els pròxims dies, probablement divendres que ve (28 de maig), la sala de magistrats de la sala segona enviarà a l'executiu el seu informe, que no sembla tenir misteri. És un secret del domini públic que els magistrats s'oposaran a la concessió de l'indult per als condemnats. Però si la conclusió com a tal és la crònica d'una oposició anunciada, el contingut dels seus arguments és rellevant.

Tot i que el posicionament del Suprem no pot impedir la concessió dels indults parcials, sí que pot posar les bases d'un possible recurs contra la decisió davant la sala tercera, la sala contenciosa administrativa del Suprem. El PP (també Vox i Cs) ja ha anunciat el seu pròxim moviment un cop es conegui la decisió de Sánchez: "Si el govern [espanyol], en contra de la Fiscalia o dels jutjats, concedeix els indults, el PP anirà al Tribunal Suprem perquè això no es produeixi", ha declarat Teodoro García Egea. Per això, els arguments de l'informe que entregui la sala segona al govern espanyol poden convertir-se, en efecte, en les bases d'un recurs del PP davant la sala tercera. El PP, però, hauria d'acreditar un interès legítim propi i diferent del de qualsevol ciutadà. En canvi, Vox sí que podria recórrer amb l'argument que ha estat part del procediment en ser acusació popular en la causa.

El límit de la discrecionalitat governamental, amb tot, seria l'arbitrarietat. La llei de l'indult subratlla, a l'hora de concedir-lo, l'existència a favor dels condemnats de "raons de justícia, equitat o utilitat pública, a judici del tribunal sentenciador". I l'informe dels magistrats podria posar èmfasi en aquest punt: la mesura de gràcia és arbitrària per falta de motius de justícia i equitat.

Normalment, al concedir l'indult es té en compte el comportament en presó dels penats, l'avenç favorable cap a la reinserció i la rehabilitació i el fet que la pena ja ha complert la seva funció, de manera que fa innecessari mantenir-los indefinidament a presó. Els condemnats no han sol·licitat l'indult. El Suprem els va donar un termini perquè exposessin els seus punts de vista, però –tret de Jordi Cuixart, que va reclamar l'amnistia– van rebutjar presentar al·legacions, considerant que era una trampa. Per tant, l'informe pot subratllar que no es compleix la finalitat constitucional de la pena; és a dir, la reinserció i la rehabilitació. I per emfatitzar els arguments pot citar les pròpies manifestacions dels presos.

L'antecedent que sobrevola ara és l'indult concedit el 2012 pel govern de Mariano Rajoy a un conductor –el conegut com a kamikaze– condemnat per l'Audiència de València a 13 anys de presó per un accident de trànsit que va causar una mort i un ferit a l'AP-7, després de conduir cinc quilòmetres en sentit contrari l'any 2003. Ni la Fiscalia ni el tribunal sentenciador van donar suport a la mesura de gràcia, i els familiars van recórrer la decisió al Suprem. En la seva sentència, la sala tercera del Suprem va anul·lar l'indult. Tot i que era un acte discrecional de la Moncloa, els magistrats van sostenir que la justícia pot controlar "l'exercici del dret de gràcia des de la perspectiva de la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics". Respecte del dret de l'indult concedit assenyalen que "l'única fonamentació que conté no podem situar-la en el terreny de la lògica jurídica, excloent de l'arbitrarietat [...]. L'arbitrarietat és l'absència de racionalitat [...]. Tots els actes del poder executiu i de l'administració han de ser racionals".

La mesura de gràcia va ser impulsada pel llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i la sala tercera es va dividir amb fins a deu vots particulars. Va encapçalar l'oposició el llavors membre de la sala i avui president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, el vot discrepant del qual va aconseguir el suport de nou magistrats més. Lesmes va assenyalar que l'anul·lació de l'indult es va materialitzar "amb un criteri nou", ja que tots els governs des del 1988 "no expressaven raons" i "no motivaven els indults perquè actuaven confiats del seu recte procedir".

Caldrà veure l'actitud (o les ganes) de la sala tercera del Suprem. Fa pocs dies aquesta sala no només es va limitar a desestimar el recurs del govern de les Canàries contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Illes de denegar part de les mesures adoptades un cop cessat l'estat d'alarma. També va assenyalar que era "desitjable una regulació específica per afrontar la pandèmia que detallés els extrems susceptibles de precisió necessaris per oferir la màxima seguretat jurídica".

stats