Pedro Sánchez: fortalesa o debilitat per a Salvador Illa?
BarcelonaDes que va començar la legislatura de Salvador Illa, les sessions de control al Parlament han estat una autèntica bassa d’oli. Amb una majoria justa, però consolidada amb Esquerra i Comuns, el president ha anat superant tots els problemes que li ha anat presentant el mandat –les incidències a Rodalies, malgrat la reprovació de la consellera del ram, Sílvia Paneque; o l’escàndol de la DGAIA–, però ara corre el risc de quedar enfangat per l’episodi madrileny del cas Cerdán, malgrat que no hi ha cap evidència que el vinculi a la presumpta trama. En la sessió de control d’aquest dimecres, el PP ha deixat clar que això li és igual i que Alejandro Fernández està disposat a importar el cas de presumpta corrupció que esquitxa el PSOE a la cambra catalana per desgastar Illa.
Així, l’afer Cerdán posa sobre la taula que una de les fortaleses de Salvador Illa aquesta legislatura es pot convertir ara en la seva debilitat en funció de com avancin els esdeveniments. El president té una relació privilegiada amb Pedro Sánchez, cosa que li permet exhibir que a través del diàleg pot aconseguir més de Madrid que a través del conflicte, que ha predominat des de fa més de dues dècades. Una relació privilegiada que encara es pot estrènyer més si en el comitè federal del PSOE d’aquest cap de setmana el PSC –a través de Montse Mínguez– agafa un rol encara més rellevant en el partit d’àmbit estatal.
Ara bé, si Sánchez cau, com que el mandat a Catalunya està extremadament lligat a la viabilitat del govern espanyol –sobretot pel que fa al nou sistema de finançament singular–, el mandat d’Illa pot quedar buit de contingut. Sense mencionar la pèrdua que suposaria per al PSC quedar-se sense la interlocució amb l’Estat, també per les relacions que ha aconseguit teixir a Catalunya gràcies a tenir un peu a Madrid. Si arribés aquest escenari, sota un mandat d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, Illa es veuria abocat a transformar-se de dalt a baix; de president del diàleg al de la confrontació, altre cop, amb l'Estat. Un paper per al qual no sembla estar programat.
