A Pedro Sánchez només li queda Catalunya
BarcelonaEl mapa de les autonomies va quedar tenyit pràcticament de blau a les eleccions autonòmiques del 2023. Extremadura va ser una excepció pels pèls –el PSOE encara va mantenir la primera posició–, però Guillermo Fernández Vara va quedar desbancat pel pacte del PP i Vox. Tot i que María Guardiola havia promès que no s'aliaria amb l'extrema dreta, Génova no va voler desaprofitar l'oportunitat de conquerir el poder d'aquesta comunitat només per segon cop des de l'inici de la democràcia. Aquest diumenge, Extremadura, tradicional feu socialista, ha consolidat el seu gir a la dreta. Un fenomen que ja es va produir a Andalusia amb l’arribada de Juanma Moreno al poder –ell, a diferència de Guardiola, sí que té majoria absoluta–.
Les eleccions extremenyes poden ser l’avantsala de mig any horribilis per a Sánchez si la tendència és la mateixa a les altres cites: el 8 de febrer la fins ara portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, mesurarà forces amb Jorge Azcón, actual president aragonès; després serà Castella i Lleó i finalment Andalusia, on serà la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, qui es jugarà el tipus. Tot plegat, mentre al Congrés dels Diputats s'evidenciarà dia rere dia la debilitat del govern espanyol, sense capacitat d'aprovar pressupostos, i afloraran les informacions sobre les causes de presumpta corrupció que afecten el PSOE.
En aquest context, Catalunya s'erigeix en el principal feu dels socialistes amb el president Salvador Illa al capdavant. A diferència de les altres autonomies que segons la demoscòpia ja donen l'esquena al sanchisme, al Principat resisteix. No només va guanyar les darreres eleccions al Parlament el PSC, sinó que a les espanyoles del 2023 la contribució catalana va ser clau perquè Sánchez pogués mantenir-se a la Moncloa. I segueix ben valorat entre l'electorat: en el darrer baròmetre del CEO, un 32% dels enquestats preferiria Sánchez de president d'Espanya enfront del 3% que optava per Alberto Núñez Feijóo. Un percentatge lleugerament més alt que l'anterior sondeig, un 28%. De fet, després del líder del PSOE, els catalans prefereixen de president Santiago Abascal (7%) i després Yolanda Díaz (5%).
La lliçó per a Feijóo
Malgrat que els resultats són molt durs per al PSOE, també ho són per al PP. L'únic motiu que tenia Guardiola per avançar eleccions, després de no haver pogut aprovar els pressupostos, era assolir la majoria absoluta i desprendre's de l'extrema dreta. I això no ha passat, res més lluny de la realitat. Després d'aquests comicis, Santiago Abascal, que s'ha bolcat a recórrer el territori extremeny, està més fort que mai i dibuixa un escenari previ a unes eventuals eleccions espanyoles que és pèssim per al PP. El resultat certifica la incapacitat de Feijóo de despuntar davant del líder de l'extrema dreta. I aquest és l'únic element al qual es pot agafar Sánchez aquesta nit electoral i tampoc és menor.
En aquesta situació crítica, el líder del PSOE només té dues palanques a l'abast: per una banda, intentar instal·lar el marc que les pròximes eleccions espanyoles aniran de triar entre ell o Abascal per mobilitzar el vot d'esquerres (el problema pels socialistes a Extremadura ha estat l'abstenció); i per l'altra, cimentar encara més l'aliança plurinacional que el va portar a la Moncloa culminant els compromisos pendents amb Junts i Esquerra (el retorn de Carles Puigdemont, que Oriol Junqueras es pugui presentar i el model de finançament), cosa que li donaria una preuada estabilitat parlamentària. Aquest és l'únic capítol possible del manual de resistència.
