Pedro Sánchez, la pluja i els pactes: per què la sequera no ha estat el gran tema del 12-M

BarcelonaEra la gran crisi que planava sobre el Govern abans de la convocatòria d’eleccions i que amenaçava amb complicar (i molt) l’últim tram de la legislatura: la sequera va obligar la Generalitat a declarar l’emergència davant uns nivells d’aigua als embassaments en caiguda lliure després de 42 mesos de precipitacions escasses. Però finalment la pluja va arribar i el volum d’aigua a les conques internes va elevar-se d’un 16% a un 25%, la qual cosa ha permès al Govern aixecar l’emergència a cinc dies de les eleccions del 12 de maig.

Després de centrar un dels debats monogràfics més mediàtics de la legislatura, la sequera i la lluita contra el canvi climàtic han passat a un segon pla tot i ser la primera preocupació dels catalans, segons l'últim baròmetre del CEO. Hi ha hagut xocs puntuals entre el Govern i l'oposició —per exemple, per la decisió de permetre omplir les piscines privades a condició que s’obrissin al públic—, però la irrupció de Pedro Sánchez i el seu període de reflexió en campanya i les picabaralles sobre pactes han robat el protagonisme a una crisi que heretarà el pròxim govern de la Generalitat. Perquè, tot i les últimes pluges, Catalunya segueix en excepcionalitat per falta d'aigua.

L'anunci de flexibilització de les restriccions tampoc no ha suscitat ucap gran onada de reaccions, ni a favor ni en contra del Govern. Des del PSC, Salvador Illa ha declinat fer-ne "electoralisme", tot i que ha lamentat assabentar-se de la decisió per la premsa. Fonts dels comuns esperen que no sigui "una decisió purament electoralista" i, encara que no entren a fer sang, sí que adverteixen que la majoria d'experts recomanaven més prudència. Només la CUP ha retret obertament al Govern no haver-se esperat que les reserves no pugessin una mica més amunt del 27% i no veuen casual que coincideixi amb l'arribada de l'estiu, el gran moment de negoci del sector turístic. Junts, Cs, el PP i Vox no han entrat en l'aixecament de l'emergència.

Oxigen per al govern d'ERC

En qualsevol cas, a ERC respiren una mica més tranquils després que les pluges hagin donat oxigen al govern republicà que, quan falten només dies perquè entri en funcions, ha esquivat la pressió d'alguns sectors per estudiar un possible transvasament de l'Ebre i la modificació del pla de sequera. "A partir del nou escenari, els pagesos podran regar tres vegades més del que podien regar en situació d'emergència" ara que és temporada de sembrar, va celebrar el president i candidat d'ERC, Pere Aragonès, al debat de TV3. El mateix dia de l’anunci el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, es va estrenar en campanya en un míting a Olot on, tanmateix, es va limitar a fer una defensa general de la gestió d'Esquerra al capdavant de la cartera en favor de les "classes populars", sense entrar en el relaxament de les restriccions. Al mateix míting, però, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va tenir un rampell de sinceritat: "Sort que aquesta setmana ha plogut. Perquè si no, pobre, ho tenia negre", va reconèixer.

La decisió del Govern d’optar per dessaladores mòbils per no haver de recórrer als vaixells amb aigua dessalinitzada aparaulats amb l’Estat també va desactivar el debat sobre si Catalunya havia de demanar ajuda a altres comunitats per garantir el subministrament. Finalment, i malgrat haver-ho acordat amb el govern d’Espanya, la Generalitat va optar per instal·lar una desena de dessalinitzadores noves, una de les quals al port de Barcelona, i cancel·lar els plans de portar aigua des de Sagunt. El PSC i els comuns havien lloat l’entesa entre les dues institucions per fer front a la crisi hídrica, un fet que apuntalava el relat de col·laboració que els dos partits reivindiquen enfront de Junts, que va criticar que Aragonès anés a "pidolar" aigua a Madrid. El PP va aprofitar l'episodi per carregar contra l'independentisme: "Mentre ells aixequen murs, nosaltres fem ponts", va dir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Mesures

Tot i no haver-se convertit en el gran tema de la campanya, els candidats no han obviat la sequera en els seus mítings ni programes electorals. Illa ha promès que, si arriba a ser president, la seva primera mesura serà un decret d'emergència amb 3.500 milions per posar al dia les infraestructures hídriques. Però els socialistes han reprovat la gestió del Govern de la sequera igual que la de l’educació, la seguretat o les renovables, i tampoc no han centrat exclusivament les crítiques en Esquerra: per al PSC, l’inici d’aquesta "dècada perduda" arranca amb Artur Mas i, per tant, també en responsabilitza Junts, una tesi que també han subscrit Cs, el PP i Vox. En algun debat, el número 3 de Junts, Josep Rull, s’hi ha tornat assegurant que si no es van fer les inversions necessàries contra la sequera va ser perquè el tripartit va deixar endeutada l’Agència Catalana de l’Aigua. Junts també ha reivindicat el Pacte del Ter impulsat pel govern de Puigdemont per garantir l'abastament d'aigua.

Per a la CUP i els comuns, el debat sobre la sequera és, sobretot, un debat sobre el model productiu. Jéssica Albiach i Laia Estrada han parlat en campanya de l’escassetat d’aigua per denunciar macroprojectes com el Hard Rock o reclamar que es posin límits el turisme de masses. El consum d’aigua és, de fet, un dels arguments recurrents que Albiach posa sobre la taula per justificar la seva negativa al macrocasino, al·legant que consumiria tanta aigua com una ciutat de 30.000 habitants. Les dues formacions retreuen al Govern que apliqui restriccions al sector industrial i a l’agrari mentre l’hoteler té "barra lliure amb l'aigua", sense limitacions específiques. Caldrà veure si, en cas de ser decisius per a la formació d'un nou Govern, els comuns o la CUP fan d'aquestes peticions una línia vermella.