El Pedro Sánchez de Vox: "El meu nom ha destrossat el país"

BarcelonaPedro Sánchez és el principal enemic polític de Vox, com s'ha tornat a evidenciar en les eleccions a l'Aragó. Però no tots els que es diuen com el president espanyol són rivals de l'extrema dreta, com ha de recordar sovint el recentment nomenat vicecoordinador del partit a la província de Tarragona. El seu nom, Pedro Sánchez, no passa desapercebut i és una de les figures que estan escalant posicions dins del partit quan només queda un any per a les eleccions municipals. L'homònim del president del govern espanyol, però, no ha tret el cap ara políticament. En conversa amb l'ARA, aquest tarragoní originari del centre històric, nascut el 1962, recorda el seu pas per Unió des del 1991 fins al 1995, per després passar a Ciutadans en ple Procés –on va ser regidor al consistori del 2015 al 2019 com a número dos de l'actual alcalde, l'extaronja Rubén Viñuales–, abans del pas a Vox "fa un any". El discurs antiimmigració i el "compromís amb la classe mitjana i els treballadors" són els motius que el van fer apostar per l'extrema dreta.

"Martínez, el meu segon cognom, em distingeix de Pedro Sánchez «el dolent»", recalca. I comenta una situació recent: "Vaig anar a renovar el DNI i el carnet de conduir fa dos mesos, i quan van dir «Pedro Sánchez» tothom es va girar". "Tinc por de vegades, a veure si algú m'agredirà", assevera mig rient, i sosté que no ha tingut "cap problema", però sí "anècdotes". Quan sent els insults en diverses festes majors de l'Estat contra Pedro Sánchez, té un sentiment ambivalent: "Estan corejant el meu nom dient que és un fill de puta. El meu nom queda per a la història perquè ha destrossat el país", etziba. I què passa dins del seu partit: "Cada dia que em presenta algun company de Vox diuen: «és Pedro Sánchez, però no és el dolent»", afirma.

Multivotant

Va començar a Unió de jove i després reconeix haver votat "PSC i PP", per acabar a Cs i ara a Vox. Malgrat haver estat militant d'un partit nacionalista, sosté que mai ha professat aquesta ideologia i que només volia "treballar per al poble" perquè "el nacionalisme tancat no és bo". "He canviat de partit per ser fidel a les meves idees", deixa anar. S'autodescriu com a "poblista" i relata com s'ha "desencantat" de l'autogovern fins a rebutjar-lo. Ara treballa en emergències extrahospitalàries conduint ambulàncies i és partidari de "trepitjar el carrer" en política i "denunciar el que ningú denuncia, com ara la inseguretat i la immigració".

Pare de dos fills, és casteller des del 1966, quan tenia només quatre anys. De la colla dels Xiquets de Tarragona, va ser fundador i cap de colla dels Xiquets de Vila-seca els anys 90. "Als castells hi ha gent de tota mena, abans hi havia més problemes [pel Procés independentista] però ara ja no, és fer pinya i pujar cap a dalt", comenta. Admirador de Santiago Abascal, no té males paraules per al seu excorreligionari Viñuales, "com a persona", amb qui aniria a "fer una paella".