ANÀLISI

Què pensen els catalans de la guerra?

Militars de l'exèrcit letó durant l'exercici militar a Letònia el 9 de juny.
29/11/2025
Subcap de Política
3 min

BarcelonaAquesta setmana Emmanuel Macron ha anunciat un programa voluntari a França per reclutar joves a l'exèrcit i el conjunt d'estats de la Unió Europea s'encaminen a recuperar el servei militar. Ara per ara, Espanya és una excepció —el govern espanyol sempre ha assegurat que no ho té sobre la taula—, però la percepció que una guerra a Europa és possible s'ha anat estenent entre la població. O aquest és el missatge que governs de diferents colors polítics estan transmetent a les opinions públiques respectives, en un moment en què —tot sigui dit— també necessiten un pretext amb suport social per augmentar la despesa militar com els reclama l'OTAN i Donald Trump.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En aquest sentit, el panorama internacional està sacsejant l'opinió pública catalana. Per primera vegada el baròmetre del CEO ha preguntat sobre la guerra i els resultats són sorprenents tenint en compte la cultura tradicionalment antimilitarista a Catalunya. A la pregunta "¿En cas que un país de la Unió Europea fos atacat en el futur, quina hauria de ser, a parer seu, l’actitud de la resta de països?", hi ha una majoria de catalans (51%) que responen que caldria "defensar el país atacat, encara que això comportés que Espanya entrés en guerra amb el país agressor". Un 38% contesten que s'ha "d'evitar en tots els casos entrar en el conflicte bèl·lic, encara que això signifiqués sacrificar els interessos del país europeu agredit". Un 11% no sap què contestar. És a dir, una part important de l'opinió pública catalana assumeix, encara que sigui hipotèticament, la possibilitat d'un conflicte bèl·lic.

Si s'observa per partits, només l'electorat de les formacions més a l'esquerra opten per evitar en tots els casos la guerra (Comuns i la CUP). Més del 60% dels simpatitzants d'Aliança Catalana i Vox creuen que s'ha de sortir a defensar el país agredit, mentre que pensen el mateix entre el 50% i el 60% dels potencials electors de Junts, el PP, el PSC i ERC. Dit d'una altra manera: en cas que Rússia materialitzés un atac contra un país europeu, la majoria de la societat catalana veuria necessari respondre també amb les armes.

Reforçar les capacitats de defensa europees

Els números també són favorables, tot i que amb més rebuig, a augmentar la capacitat de defensa europea. Un 50% diu que sí, un 45% que no. Una fragmentació que encara és més interessant si es mira des del punt de vista de la simpatia de partit i també de les franges d'edat. El suport a augmentar la despesa militar és absoluta entre els electorats del PP i Vox i supera el 50% en el cas d'Aliança Catalana i el PSC. És mínim entre els electors de la CUP i de Comuns, i se situa en el 38% entre els electors d'ERC. En el cas de Junts, si bé en altres temes s'alinea amb la dreta, en aquest cas predomina una cultura política menys bel·licista, ja que un 53% considera que és gens o poc necessari augmentar la capacitat defensiva europea.

En tot cas, les franges d'edat apunten com evolucionarà l'opinió pública en els pròxims anys: els joves entre 18 i 25 anys són els més favorables a augmentar la capacitat militar dels països europeus en comparació amb els més grans. Uns números que, en el seu conjunt, porten a una conclusió: sigui més real o menys l'amenaça d'una guerra, la UE ha convençut una part important de la població catalana que cal rearmar-se.

Els detalls de la setmana

Topada al Parlament

El diputat de Comuns Lluís Mijoler va tenir una topada amb Anna Navarro, de Junts, a la comissió del Parlament que discutia sobre la reforma de l’administració. Ell va reclamar intervenir primer, com a grup proposant de la compareixença del conseller Albert Dalmau. Ella, fora de micròfons, va comentar que allò també era burocràcia. "No és burocràcia, és ordre", li va replicar Mijoler. Quan li van demanar que se cenyís al tema, ell va dir: "Doncs que no m’interpel·li".

Sense les togues

Una anomalia del cas Pujol és que la majoria d'advocats són de Barcelona i hauran d'anar i venir per a cada sessió. Per aquest motiu, molts van decidir deixar la toga a casa i fiar-se de les que normalment hi ha a l'Audiència Nacional. En la primera jornada, però, se'ls va comunicar que la persona que tenia la clau on es guarden estava indisposada. "Sort que anem foscos", va dir un lletrat, que va actuar a la sala amb la roba de carrer.

stats