Política 13/02/2016

Bilateralitat, reconeixement nacional i dret a decidir: el full de ruta del PNB per a Euskadi

Els nacionalistes bascos han aprovat aquest dissabte a Pamplona l'estratègia per als quatre anys vinents

Ara
2 min
Andoni Ortuzar, Iñigo Urkullu i Josu Erkoreka, aquest dissabte a Pamplona. EFE

BarcelonaEl Partit Nacionalista Basc (PNB) ha aprovat aquest dissabte el seu "full de ruta" per als quatre anys vinents que se sustenta en tres pilars: el reconeixement nacional d'Euskadi, la relació bilateral amb l'estat espanyol i el dret a decidir el futur dels bascos. El documents -amb 318 vots a favor, 4 en contra i tres abstencions- ha rebut el vist-i-plau de la formació durant l'assemble general celebrada a Pamplona on, fa 40 anys, el partit va celebrar la reunió que els treia de la clandestinitat.

El text afirma que "superat el temps de la violència", ara toca avançar en la cooperació entre els sobiranistes per fer efectiu el dret a decidir -una reclamació que últimament s'ha emmirallat en el camí català- consensuant, això sí, un "terra ètic-democràtic", uns objectius de mínims i uns "ritmes" per al procés. No obstant això, els nacionalistes eviten concretar calendaris. El PNB manté a Euskadi un acord preferencial amb els socialistes per governar a ajuntaments i diputacions forals. Ara, a més, s'han convertit en imprescindibles si el PSOE vol vertebrar un govern alternatiu al del PP a Espanya si no disposa dels suports de Ciutadans.

El document marca l'inici d'un any que es preveu políticament intens a Euskadi. Primer, amb la sortida de presó del líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, de la presó el dia 1 de març. I, en segon lloc, per les eleccions autonòmiques previstes per a la tardor, en un context partidista canviant per la irrupció amb força de Podem al País Basc, que als comicis generals del 20-D va sobrepassar EH Bildu. Els penebistes creuen que, en la propera legislatura, es produirà "el final definitiu d'ETA".

Unai Hualde, president del partit a Navarra (comunitat que governen els nacionalistes a través de Geroa Bai), ha assegurat que ells defensen un "nacionalisme cívic del segle XXI, democràtic, integrador i defensor de tots els drets humans per a totes les persones, sense exclusions".

Segons el document aprovat, l'estat espanyol, amb qui voldrien tenir una relació de bilateralitat basada en un nou estatus de relació, "ha de fer front a una nova transició" i preveu la possibilitat d'una reforma constitucional. A l'assemblea també s'han posat sobre la taula comunicacions sobre alguns dels debats polític oberts com, per exemple, l'escenari d'un sistema propi de pensions. Aquest diumenge, els nacionalistes reelegiran Andoni Ortuzar com a president.

stats