42 aniversari de la constitució espanyola
Política 05/12/2020

Poder judicial: La cúpula, el caramel que sempre ha temptat per igual el PP i el PSOE

Ot Serra
3 min
Poder judicial La cúpula, el caramel que sempre ha temptat per igual el PP i el PSOE  Els guardians  De les essències

L’Eurobaròmetre de la Comissió Europea reflectia el 2019 que més de la meitat dels espanyols (55%) percebien una falta d’independència del poder judicial a l’Estat, només per sota del que pensaven dels seus països els búlgars (58%), els eslovens (60%) i els croats (76%). És una impressió ciutadana que es correspon amb el que els últims anys adverteix el Consell d’Europa en l’informe GRECO, sobre el risc de politització de les més altes instàncies judicials. ¿És aquesta una falla de la Constitució?

Els experts consultats coincideixen que el més urgent que cal millorar és el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i els problemes per renovar-lo ho han posat de manifest. “La Constitució és millorable, però permet tenir un poder judicial respectuós amb el sistema democràtic”, assegura la professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Mar Aguilera, que creu que modificant la llei orgànica que desenvolupa la carta magna n’hi podria haver prou. De fet, és el que estan intentant fer el PSOE i Unides Podem al Congrés.

La llei orgànica estableix que les cambres legislatives tenen la potestat de nomenar els vocals del CGPJ i en fixa els criteris. L’article 122.3 de la Constitució és força genèric: només marca que són vint vocals, dotze dels quals jutges i magistrats, i vuit advocats i altres juristes de “reconeguda competència” i amb més de quinze anys d’exercici, proposats pel Congrés i el Senat, amb un mandat de cinc anys. “El problema deriva en la pràctica que han tingut els partits polítics, el PP i el PSOE”, diu el catedràtic en dret constitucional de la UB Xavier Arbós, perquè “en lloc de buscar candidats de consens han omplert les seves quotes respectives”. “Inevitablement, les persones proposades tindran enganxada a la toga una etiqueta”, afirma.

Al debat sobre un model alternatiu hi entren múltiples variables: Arbós planteja des d’una elecció entre els mateixos jutges i magistrats per sorteig fins a una proposta en què tots els integrants del CGPJ provinguin de la carrera judicial. En aquest supòsit, però, seria convenient canviar els requisits per accedir-hi. El sistema actual obre les portes a persones amb un itinerari vital semblant: de classe benestant, que pot dedicar anys a l’estudi de les oposicions sense necessitat de tenir ingressos.

Reflectir la pluralitat de la societat

Promoure la inclusivitat i la igualtat -article 9.2 de la Constitució: “remoure els obstacles que l’impedeixen”- entronca amb la idea que exposa l’acadèmic de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Antonio Mayoral Díaz-Asensio en un article el 2018 a Agenda Pública, que és la necessitat que el poder judicial reflecteixi la pluralitat de la societat, ja sigui pel que fa al gènere, les minories o la sensibilitat territorial. Sobre el primer punt, Aguilera recorda les tradicionals fotografies de l’obertura de l’any judicial a l’Estat, on predominen els homes; sobre l’últim, sosté que el poder judicial és l’únic que no està descentralitzat. El principi “d’unitat jurisdiccional” que estableix la Constitució, que a la pràctica deixa el Suprem com l’òrgan que té l’última paraula, seria una de les qüestions que Aguilera reformaria.

La carta magna també fixa que el fiscal general de l’Estat l’escull el govern, i els experts coincideixen en la necessitat de modificar-ho. Sobre les incompatibilitats, el text només marca que no es pot militar en un partit o sindicat mentre s’està en exercici. Arbós hi està d’acord, però hi afegiria una mesura limitativa de les portes giratòries judicials. Fernando Grande-Marlaska i Dolores Delgado en són exemples paradigmàtics.

stats