Política 10/09/2020

La policia del PP, igual que Torrente

Bárcenas va fer por a Rajoy fent-li creure que, a banda dels papers, tenia més "bombes atòmiques"

4 min
Imatge dels exministres Jorge Fernández Díaz i María Cospedal.

MadridL'operació Kitchen, concebuda per segrestar presumptes documents comprometedors per al Partit Popular que tenia l'extresorer de la formació, Luis Bárcenas, no va aconseguir, tot i gastar-se diners de fons reservats i mobilitzar 71 policies entre el 13 de juliol del 2013 i principis del 2015, trobar evidències contra Mariano Rajoy i el seu partit. La bomba atòmica –els sobresous al mateix Rajoy i la cúpula del partit– va esclatar el 31 de gener del 2013 i va tenir més efectes devastadors per a la imatge del PP amb la confessió de Bárcenas al jutge Pablo Ruz el 15 de juliol del 2013. A partir d'aquests fets, Bárcenas va idear un ardit perquè el PP el protegís dels jutges: amenaçar amb més bombes atòmiques inexistents.

El recorregut del sumari de l'operació Kitchen està ple de converses entre els caps policials –el comissari Enrique García Castaño, àlies Big-Gordo Talla, el llavors comissari José Villarejo, i el secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez, àlies Choco-Paco, entre altres– sobre presumptes gravacions que hauria fet Bárcenas en trobades amb Rajoy, Javier Arenas o María Dolores de Cospedal, o l'existència de documents secrets, l'objectiu de l'operació d'espionatge.

Però el resultat, és a dir, les troballes, ha sigut zero.

Què ha passat?

La veritable "bomba atòmica" va esclatar el 31 de gener del 2013 quan el diari El País va publicar les catorze fotocòpies dels apunts manuscrits del que es va anomenar la comptabilitat B del PP, entre el 1990 i el 2008: pagaments de sobresous periòdics a la cúpula del partit i "donacions" d'empreses (7,5 milions d'euros).

El PP va quedar en estat de xoc amb la portada, on es reproduïen les fotocòpies d'extractes dels apunts en tres fotografies i hi figuraven, entre altres, els noms M. Rajoy i D. Cospedal.

En aquesta comptabilitat, les anotacions "MR", "M. Raj", "Mariano", "Mariano Rajoy" i "Mariano R" apareixen en 35 apunts en onze anys per valor de 322.231 euros, una quantitat que inclou sis apunts per valor de 33.207 euros en concepte de "Vestits Mariano", "Corbates president" i "Vestits Rajoy". També hi apareixien dos abonaments trimestrals de 7.500 euros cadascun.

La informació sobre la comptabilitat B es feia pública just setmanes després que les autoritats suïsses enviessin a Espanya les primeres dades de la fortuna acumulada per Luis Bárcenas en un compte a l'entitat LGT Bank de Ginebra que es xifrava en 22.144.832 euros, a la qual es van sumar 26.147.509 euros més d'un altre compte del banc Lombard Odier. En total: 48.292.341 euros. Aquesta fortuna, invertida en diferents actius, com ara accions, havia experimentat una retallada significativa amb el crac de les borses del 2008.

La fortuna de Bárcenas passa a un segon pla i els sobresous i les donacions d'empreses acaparen l'atenció. El jutge Pablo Ruz i la fiscal Concha Sabadell interroguen unes quantes vegades Bárcenas, sense obtenir-ne resultats. El 27 de juny del 2013 la fiscal sol·licita al jutge que dicti presó incondicional per a l'extresorer. Bárcenas ingressa a la presó de Soto del Real. I el tornen a citar a declarar el 15 de juliol.

I aquí, davant aquesta declaració, comença l'operació Kitchen. Un dels membres de la trama és el llavors advocat d'Álvaro Lapuerta, el predecessor de Bárcenas com a tresorer del PP. Es tracta de Javier Iglesias Redondo, Largo, segons el dramatis personae de la trama, que després de parlar amb María Dolores de Cospedal visita Bárcenas a la presó.

És el 8 de juliol del 2013. Iglesias li demana, de part del PP, que no obri la boca perquè, en cas contrari, Rosalía Iglesias, la dona de l'extresorer, també ingressarà a la presó. Si guarda silenci, li diu, Alberto Ruiz-Gallardón serà cessat com a ministre de Justícia i el cas s'arxivarà el setembre del 2013.

Luis Bárcenas no se'n refia. I el seu nou advocat, Javier Gómez de Liaño, amic del periodista Pedro J. Ramírez, el persuadeix perquè li concedeixi una entrevista i aixequi la catifa. Bárcenas, desesperat, segueix aquest camí d'acció.

I el 14 de juliol, un dia abans de ser traslladat de la presó a l'Audiència Nacional per declarar, el seu advocat, que li controla el telèfon mòbil, passa al diari El Mundo la col·lecció de missatges SMS que s'ha intercanviat amb Rajoy durant molts mesos. Entre aquests hi ha el missatge que el president del govern, el 18 de gener del 2013, li va escriure: "Sigues fort". O aquest altre, durant la investigació judicial: "Luis, no hi ha res fàcil, però fem el que podem".

Per tant, hi ha quatre bombes: els papers publicats el 31 de gener, els SMS fets públics la vigília de la seva declaració, l'aportació de l'original dels papers de les fotocòpies publicades i, sobretot, la confessió del 15 de juliol del 2013 al jutge Ruz.

A partir d'aquest escenari, Bárcenas infla el globus i, arran de la persecució a què el sotmeten alguns mitjans, es deixa estimar i va deixant caure que té gravacions d'Arenas, de Cospedal i del mateix Rajoy al seu despatx de Génova.

La cúpula del PP se'l creu. I el resultat és l'operació de seguiment i d'entrada al despatx que lloga la seva dona al carrer del general Díaz Porlier de Madrid, de poc més de 20 metres quadrats.

L'estat major policial, amb el director adjunt operatiu (DAO) al capdavant, posa en marxa una operació per evitar que Bárcenas pugui causar la caiguda del govern de Rajoy amb la difusió de les "bombes atòmiques" que diu que té en les seves entrevistes amb mitjans i als missatges que transmet a les seves fonts del PP.

Tot és fum. Si es revisa el sumari de l'operació Kitchen, la conclusió és evident. Els policies s'aprofiten de la por cerval a Bárcenas del PP per embarcar-se, amb patent de cors i fons reservats, en una operació que no dona cap resultat.

Oscar Wilde va dir que la vida imitava l'art. L'operació Kitchen imita el cinema.

En concret, Torrente, el brazo tonto de la ley.

stats