De l'avís a l'expulsió: el Congrés engega el debat per regular els lobis

BarcelonaL’opacitat que envolta l’activitat dels grups d’interès –o lobis– al Congrés dels Diputats està més a prop d’acabar-se. O almenys a partir d'ara es prepara una llei que els intentarà regular. El ple ha debatut aquest dimarts a la tarda una proposició del PSOE per limitar-ne l'activitat obligant els lobis a inscriure’s en un registre públic –tal com ja es fa a Catalunya– i a complir el codi de conducta de la cambra. En cas de no fer-ho i difondre, per exemple, informació falsa, s'estableix un règim sancionador que pot comportar l’expulsió del Congrés. Els socis del govern espanyol ja han anunciat que hi votaran a favor, mentre que el PP i Vox han carregat contra els socialistes per promoure la iniciativa quan estan "assetjats per la corrupció", ha criticat la popular Carmen Navarro.

L’objectiu és, segons la proposició, “combatre la desinformació” i garantir “més transparència” i “fiscalització” de l’activitat a la cambra amb un mecanisme semblant al que ja existeix al Parlament i al govern de la Generalitat. ERC, Junts i el BNG s'han mostrat favorables al text i fins i tot han reclamat que vagi més enllà, demanant "més rigor", i que els procediments sancionadors siguin de caràcter tècnic perquè no es puguin polititzar, a més de fer una crida a posar fi a les "portes giratòries". El PNB i Bildu, per la seva banda, han criticat que es fixin les mateixes obligacions de registre per a grans corporacions i per a entitats petites com les associacions de veïns, però també s'han mostrat favorables a la normativa. I des de Sumar, el diputat Francisco Sierra ha assenyalat el PP per fer servir el lema "Mafia o democràcia" i després no donar suport a iniciatives en pro de la transparència.

Però, més enllà de la discussió política, què proposa el text presentat pels socialistes? Ho desgranem a continuació:

Què és un grup d’interès?

S’entén per grup d’interès aquelles “persones físiques i jurídiques i les agrupacions sense personalitat jurídica” que estableixen una “comunicació, directa o indirecta, amb membres o empleats públics del Congrés dels Diputats o dels grups parlamentaris” amb l’objectiu d’”influir” en l’activitat parlamentària. Més enllà d’aquesta definició, el text només veta qui hagi estat membre del govern espanyol o de les Corts Generals en els darrers dos anys, així com aquelles persones inhabilitades per accedir a un càrrec públic.

Com es farà el recompte?

Els grups d’interès s’hauran d’inscriure en un registre que dependrà de l’Oficina de Conflicte d’Interessos, que podrà denegar-ne la inscripció si considera que el sol·licitant incompleix alguna normativa com el codi de conducta.

Com hauran de ser les relacions lobis-grups parlamentaris?

Tot haurà de ser públic, tant les persones que es reuneixen com el motiu de la trobada i els documents que es comparteixen, i quedarà recollit a la web del Congrés. Els grups parlamentaris, a més, hauran d'informar si alguna iniciativa que presenten té l’origen en una proposta d’un grup d’interès.

Què es considerarà infracció?

Hi haurà tres tipus d’infracció. Es considerarà infracció lleu difondre de manera no intencionada informació falsa. Serà una infracció greu fer-ho de manera repetida o perjudicant greument el funcionament de la cambra, o bé difondre falsedats de manera conscient, obtenir informació a través d’una falsedat o aprofitar-se d’un conflicte d’interès d’un treballador del Congrés. En els casos més greus, com ara difondre informació confidencial o mantenir contactes sense estar inscrit al registre de grups d’interès, la infracció es considerarà molt greu.

Quines sancions hi haurà?

Depenent de la gravetat de la infracció, les sancions poden anar des d’un avís fins a la suspensió indefinida de la inscripció al registre, cosa que impossibilitarà que aquell lobi continuï contactant amb grups i diputats al Congrés i dugui a terme la seva tasca de pressió.