Andalusia, Castella i Lleó i Madrid es beneficiaran del pla de Sánchez... però Catalunya?

Barcelona / MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà al Congrés per explicar el pla per assolir el 2% del PIB en defensa el dimecres 7 de maig. Durant la presentació de la mesura, Sánchez va assegurar que aquesta serviria per "industrialitzar" tots els territoris de l’Estat. Ara bé, realment pot veure's beneficiada Catalunya dels més de 10.000 milions anunciats?

Al document publicat pel govern espanyol només s’especifica que el 89% dels recursos del pla s’invertiran a Espanya. Això són uns 9.319 milions d'euros de la totalitat anunciada. El pla especifica que "es generaran oportunitats econòmiques a totes les comunitats autònomes a través dels corredors consolidats", però s’anomena específicament el següent: el corredor aeroespacial (Madrid - Sevilla); el d’helicòpters a Albacete; el de vehicles terrestres a Galícia i Astúries, i finalment el naval a Galícia, Cartagena i Andalusia. També se citen els "corredors en procés de consolidació", com és el cas del de La Plata, que travessa l’oest peninsular (Astúries, Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia).

Així, d'entrada, no se cita Catalunya com una autonomia directament beneficiada: "No ens agrada la música", asseveren des de Junts, i afegeixen que no és el que havien parlat amb el govern espanyol. Quan Sánchez va fer la ronda de contactes, Junts va condicionar qualsevol suport al fet que hi hagués inversió a Catalunya -com el PNB al País Basc-, a diferència d'Esquerra i EH Bildu que recelaven de qualsevol augment de despesa. Ara bé, el pla de Sánchez no haurà de passar pel Congrés i, per tant, el grup no tindrà incidència directa per modificar-lo. El que sí que recorden aquestes fonts de Junts és que són decisius per a qualsevol iniciativa que la Moncloa vulgui portar a la cambra baixa. “Catalunya pot ser-hi i ha de ser-hi”, ja va avisar en el seu moment la portaveu, Míriam Nogueras.

En els informes anuals del ministeri de Defensa sobre el sector industrial sí que Catalunya apareix en el corredor d'empreses centre-mediterrani, on es quantifiquen 699 unitats productives relacionades amb defensa i 5.700 milions d'euros d'activitat –amb 18.085 empleats–. Alhora, en el pla del govern espanyol es parla de nous hubs industrials-tecnològics en altres comunitats autònomes i és aquí on fonts del sector de la defensa consultades per l'ARA consideren que podria esgarrapar recursos Catalunya.

De quins noms parlem?

En el cas català les mirades se centren en tot allò que té a veure amb la carpeta de la ciberseguretat i les noves tecnologies de les telecomunicacions, on es preveu invertir un 31% del pla (3.262,7 milions d'euros). "Catalunya té tot un terreny per recórrer", apunten les mateixes fonts. Així, per exemple, recorden la presència anual del Mobile World Congress (MWC) i tot l'ecosistema empresarial que l'envolta, o les edicions del Deep Tech Summit, on entren en joc la intel·ligència artificial (IA), l'internet de les coses (IoT), el blockchain o la tecnologia quàntica. De fet, en el cas del MWC, en l'edició d'aquest 2025 l'empresa tecnològica i armamentística Indra hi ha participat per primer cop. Un altre exemple de com telecomunicacions i defensa van cada cop més de bracet és la compareixença prevista per a aquest dilluns al Congrés dels Diputats del president de Telefónica, Marc Murtra, per explicar els plans de la teleco pel que fa a la seguretat i la defensa.

Tot i que el pla tot just s'ha presentat i, per tant, el camí a recórrer encara és llarg, fonts del sector de la defensa sí que pensen en alguns noms catalans que podrien aprofitar aquesta pluja de milions: Fiscosa i el seu centre tecnològic de Viladecavalls, o Gutmar, a Sant Cugat. Aquesta última, per exemple, destaca perquè és una de les principals empreses del sector de l'aeronàutica i proveeix Airbus pel que fa a peces crítiques per a avions, helicòpters i satèl·lits. A totes dues s'hi sumen els noms de Pangea Aerospace, Satelliot, o GTD, una pime catalana especialitzada en l'enginyeria software de comunicació i control i que ja coneixen al ministeri de Defensa perquè li ha subministrat programaris i sistemes a l'exèrcit.

Algunes eren exemples que també citaven fonts de Junts. Tal com va explicar l'ARA, en aquest objectiu dels de Carles Puigdemont de rascar diners per a Catalunya també es feia referència a Zero 2 Infinity, Aistech Space, isardSAT, el grup Armonia i a start-ups com Grasshopper Air Mobility i Omnios Cognitive Solutions, entre altres.

De fet, més enllà de la seva experiència, un exemple de com aquestes companyies poden veure's reforçades davant l'increment de la despesa pública en defensa és l'interès que han despertat entre els fons d'inversió. Hyperion Fund, el fons d'inversió pilotat per l'expresident del PP Pablo Casado i dedicat al sector de la defensa, acaba de liderar aquest mes de març una inversió de 23 milions d'euros sobre Pangea Aerospace; una altra de 10 milions sobre Sateliot i el seu projecte per impulsar una constel·lació de satèl·lits i, finalment, ha comprat de bracet amb Lauria Partners una part de l'empresa familiar Gutmar.