Sánchez es beneficia de no tenir pressupostos per aprovar el pla en defensa

MadridPedro Sánchez ha optat per no oficialitzar solemnement que no presentarà els pressupostos del 2025, tot i que a 23 d'abril és obvi que pràcticament no té sentit presentar un projecte quan ni tan sols s'ha aprovat la senda d'estabilitat. "El govern està compromès en la presentació del pressupost. Està treballant discretament amb els grups parlamentaris per poder-lo presentar. En tot cas, si volem complir el 2025 amb el compromís del 2%, ho hem de fer com més aviat millor", deia dimarts el president espanyol en la seva compareixença. Deixar que passin els dies és una manera de confirmar que no presentarà els comptes d'aquest any, però s'estalvia un anunci que el perjudica perquè evidenciaria que no té els suports al Congrés.

Aquest escenari, que hauria de ser un símptoma de desgast, és ara una finestra d'oportunitat per tirar endavant el pla d'inversions en defensa i seguretat anunciat aquest dimarts sense passar per la cambra baixa. Si anés acompanyat d'uns nous comptes, difícilment trobaria els suports necessaris per aprovar uns números que posarien negre sobre blanc a l'increment de la despesa militar. El govern espanyol, doncs, ha optat per l'enginyeria pressupostària per finançar un pla d'inversions que encara no pot comptar amb nous diners d'Europa.

El pla publicat aquest dimecres detalla com s'assoliran els 10.471 milions addicionals: un gruix important, 2.819 milions, prové d'haver reduït el dèficit públic respecte a la previsió i d'haver donat menys diners a les comunitats autònomes a través del FLA. Una altra xifra important, de 1.745 milions, són partides del pressupost de 2023 executades en exercicis anteriors que ara ja no són necessàries. També destaquen 1.681 milions de reintegraments de préstecs que el ministeri d'Indústria havia concedit en exercicis anteriors i 1.395 del fons de contingència. Tal com va explicar Sánchez dimarts, una quantitat rellevant prové de reorientar partides per a ciberseguretat dels fons europeus (1.357 milions). Tot plegat, Sánchez pot executar-ho sense necessitar més crèdit, cosa que no l'obliga a tenir l'aval del Congrés.

I de cara al 2026?

A partir d'ara, els 33.000 milions d'euros de despesa en seguretat i defensa que permeten arribar a la xifra del 2% del PIB s'hauran de gastar cada any si es vol complir el compromís adquirit amb l'OTAN, però potser de cara al 2026 no n'hi haurà prou amb aquestes maniobres, tal com reconeixen fonts del ministeri d'Hisenda. Una de les hipòtesis és que el PIB creixi i que, per tant, per arribar al 2% calguin més recursos. Tanmateix, María Jesús Montero confia que sí que aconseguirà aprovar uns nous pressupostos de cara al 2026.

Ajornar la votació d'uns nous pressupostos que inevitablement aniran lligats a l'augment de la despesa en defensa permet a Sánchez guanyar uns mesos per convèncer els seus socis. El cap de l'executiu de l'Estat ha brandat els llocs de treball que generaran aquestes noves inversions –es calculen gairebé 96.000– i ha assegurat que el 87% dels 10.471 milions aniran a parar a empreses espanyoles. Els comptes que Hisenda pugui presentar a finals d'any s'analitzaran amb lupa: els 33.000 milions apareixeran en diferents capítols dels ministeris de Defensa, Indústria, Interior i Transformació Digital, però les forces progressistes escrutaran si les carpetes de polítiques socials veuen o no reduïts els seus imports. Malgrat tot, Sánchez no ho tindrà fàcil. La relació amb Sumar encara s'ha tensionat més en les últimes hores per la compra de munició a una empresa israeliana. A més, es pot donar per fet el rebuig de Podem, instal·lat en una forta oposició a l'espiral militarista.