Governabilitat a l'Estat
Política 15/12/2022

El TC estudiarà en un ple urgent si frena la reforma judicial de Sánchez

El PP promou un xoc inèdit entre el tribunal i el Congrés

4 min
La portaveu popular, Cuca Gamarra, en el Congrés.

MadridEl Tribunal Constitucional analitza aquest dijous a les 10 del matí una petició inèdita promoguda pel PP: reclama que el tribunal de garanties paralitzi abans que s’aprovi a la cambra baixa, aquest mateix dijous al migdia, la reforma legal per forçar la renovació del TC que el PSOE i Unides Podem han introduït dins la proposició de llei per modificar el Codi Penal. La portaveu dels conservadors al Congrés, Cuca Gamarra, reconeixia aquest dimecres que “moments excepcionals requereixen mesures excepcionals”. Es tracta d’una situació inaudita a les Corts espanyoles i fonts parlamentàries no s’atreveixen a vaticinar com es procedirà en cas que el TC doni la raó al PP. El PSOE i també Unides Podem, de fet, ja han mogut fitxa aquest matí per intentar evitar-ho amb un altre recurs al tribunal.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els socialistes demanen que no se suspengui la votació a la cambra baixa i argumenten que, en cas contrari, suposaria una "ingerència" en el legislatiu per part del TC, que se situaria en una posició que "no li correspon". Els liles, per la seva banda, plantegen un incident de recusació pels dos magistrats del TC (entre ells el mateix president, Pedro González-Trevijano) que han de ser rellevats i demanen que s'abstinguin de participar en el ple, perquè haurien de decidir sobre un procés que els afecta directament. Amb tot, al tribunal encara hi ha una majoria conservadora que no canviarà, precisament, fins que Pedro Sánchez aconsegueixi capgirar-la.

El PP ha presentat un recurs d’empara contra els acords de la taula de la comissió de Justícia del Congrés que van permetre tramitar dues esmenes dels partits que integren el govern espanyol: en una modifiquen la llei orgànica del Poder Judicial perquè el CGPJ ja no hagi de nomenar per 3/5 parts dels seus membres els candidats al TC. Això permetria que el bloc progressista de l’òrgan de govern dels jutges, que està en minoria, pugui nomenar el seu aspirant preferit, José Manuel Bandrés, a qui el grup de la dreta ha posat la creu per la seva suposada afinitat al govern espanyol. En l’altra modificació, el PSOE i Unides Podem canvien la llei orgànica del Tribunal Constitucional perquè ja no sigui necessari celebrar un ple en què avalin la idoneïtat dels magistrats que es designen. Això permetria que els escollits fa uns dies pel consell de ministres, l’exministre Juan Carlos Campo i la catedràtica Laura Díez, puguin prendre possessió immediatament.

Gamarra argumentava que aquestes iniciatives són “antijurídiques i inconstitucionals”, tant pel contingut com per la manera com s’han tramitat. Pel que fa al fons, elimina el requisit que el govern espanyol i el CGPJ renovin de manera simultània el TC quan a la Constitució diu que els relleus al tribunal de garanties es fan per terços: quatre magistrats del Congrés, quatre del Senat i quatre de govern espanyol i CGPJ –dos i dos–. Sobre el procediment, el PP es queixa que s’estiguin intentant reformar dues lleis orgàniques per la via d’urgència i sense haver recollit informes del mateix CGPJ ni del Consell d’Estat. Tot plegat, amb la finalitat de Sánchez, diu el PP, de “controlar” el TC. A banda del recurs del PP, Vox també ha presentat el seu contra tota la reforma del Codi Penal en el seu conjunt: demanen declarar nul·la tota la tramitació i que no es debati en el ple previst per aquest dijous.

El Tribunal Constitucional no s’ha trobat en aquesta tessitura i un dels interrogants és: si li donés la raó al PP, ¿el Congrés tampoc podria votar la resta de la proposició de llei? És a dir, la supressió de la sedició i la reforma de la malversació, entre altres coses. De moment, tot forma part d’un únic dictamen, de manera que si el TC tombés les esmenes vinculades al poder judicial, el PSOE i Unides Podem haurien de decidir si d’alguna manera retoquen el text a última hora per treure’n les parts suspeses i, com a mínim, aprovar la reforma del Codi Penal pactada amb ERC. Fonts socialistes no volen fer futuribles fins que el TC decideixi, i veus pròximes a la mesa del Congrés remarquen el caràcter inèdit de la situació. Ni tan sols al PP fan pronòstics: apunten que la seva impugnació és sobre les dues esmenes.

La dreta del CGPJ també es mou

El moviment del PP per aturar la maniobra de Sánchez per renovar el TC ha sigut doble i els seus vocals al CGPJ també han actuat. L’endemà que el president de l’òrgan de govern dels jutges, Rafael Mozo, rebutgés convocar un ple extraordinari sol·licitat pels conservadors perquè no havien comunicat els noms dels candidats al TC, aquest dimecres els han donat a conèixer: són César Tolosa i Pablo Lucas, tots dos magistrats de la sala tercera del Tribunal Suprem. El primer és de tall conservador, i el segon, progressista, figurava en la llista d’aspirants dels vocals proposats pel PSOE, però no és el preferit del grup. Ara Mozo haurà de moure fitxa i, si no hi ha sorpreses, decantar-se per convocar aquest ple extraordinari. 

El mètode d’elecció actual preveu una votació per a cada aspirant i necessita que obtingui 11 vots. El bloc conservador té 10 vocals –tot i que el nucli dur del grup que boicotejava des de l’inici les negociacions era de 8– i el progressista 8, un dels quals és Enrique Lucas, germà de Pablo Lucas. S’haurà d’abstenir quan se sotmeti a votació la seva candidatura. Els conservadors intentaran que hi hagi desercions i que Lucas obtingui més vots que Bandrés. Fonts progressistes, però, dubten que hi hagi trànsfugues. Si no hi ha sorpreses, ningú aconseguirà 11 vots i l’elecció serà fallida. 

Segons el calendari del CGPJ, el dia 22 ha de tenir lloc un altre ple, aquest de caràcter ordinari, per tornar a votar. En principi, el mateix dia el Senat ha de donar el vistiplau definitiu a les noves regles que impulsen el PSOE i Unides Podem –sempre que el TC no les hagi paralitzat–, de manera que encara no estaria en vigor. Per tant, en principi tornaria a ser fallida la votació. Més endavant i amb la reforma legal ja publicada al BOE, un hipotètic tercer ple podria nomenar els dos candidats que obtinguin més vots.

César Tolosa

Conservador, és magistrat del Tribunal Suprem des del 2014 i actualment presideix la sala del contenciós-administratiu. El primer destí després d’ingressar a la carrera judicial l’any 1982 va ser al jutjat de primera instància de Molina de Aragón, a Guadalajara. L’any 2004 va ser elegit president del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, un càrrec que va ocupar fins que va ser nomenat pel Tribunal Suprem.

Pablo Lucas

Des del novembre del 2001 és magistrat de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem. Aquell mateix any va ingressar a la carrera judicial pel torn reservat a juristes de reconeguda competència amb almenys 15 anys d’exercici. És l’encarregat de controlar l’activitat del CNI i va formar part de la primera llista de nou candidats que va proposar el sector progressista del CGPJ.

stats