Política 30/10/2018

Puigdemont, de president legítim a líder des de Waterloo

Liderant des de Waterloo, l’expresident espera seguir fent camí fins que Europa doni la raó a l’independentisme, encara que sigui en el flanc judicial

Júlia Manresa
3 min
Puigdemont, ahir, en la seva conferència a Lovaina.

LovainaCarles Puigdemont complirà avui un any d’exili convuls. Va començar com a “president legítim”, va fer una campanya electoral a distància però sense poder governar; en plena construcció del seu espai a l’exili, va ser detingut a Alemanya i va haver de passar uns mesos al país. I, un cop ha tornat a Waterloo, liderarà amb Toni Comín la Casa de la República -que serà presentada aquest vespre al Palau de la Generalitat-; impulsa la Crida, un nou espai al voltant de la seva figura, i presenta el cas català en diverses conferències -com la que ahir va omplir l’auditori de la Facultat de Dret de la Universitat Catòlica de Lovaina- per tornar a reclamar que Europa s’impliqui en la solució del conflicte català.

Fa un any Puigdemont jugava a despistar, fins i tot a alguns companys de Govern i partit: penjava una imatge del Pati dels Tarongers al mateix temps que estava arribant a Bèlgica. Trepitjava al cor d’Europa per evitar la presó i començar un contraatac en el flanc internacional davant la judicialització del Procés. Ho feia amb part del seu executiu, alguns membres del qual s’han quedat a Brusel·les, com Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig.

Durant aquest any Puigdemont ha viscut un periple per Europa. Els primers dies a Bèlgica va haver de presentar-se davant la justícia, d’on va sortir amb mesures cautelars. Mentre vivia en un hotel, es va dedicar a fer campanya en unes eleccions en què, aprofitant que l’independentisme el considerava el president legítim -també ERC, rival a les urnes-, va quedar segon i en disposició de governar amb la promesa de tornar si era escollit president. La batalla amb ERC per la investidura a distància va durar fins al 30 de gener sense que Puigdemont se sortís amb la seva.

En ple debat sobre el seu successor, l’expresident veia com una gira per Europa per fer diverses conferències s’acabava bruscament a la presó alemanya de Neumünster. Al centre penitenciari s’hi va estar dotze dies, però fins al cap de cinc mesos, després d’aconseguir evitar l’extradició d’Alemanya, no va poder tornar a Bèlgica. La detenció va estancar els plans de Pugidemont, però també el va tornar a la primera pàgina mediàtica.

Assentat definitivament a Waterloo i amb presència digital en actes i mitjans a Catalunya, Puigdemont torna a passar per diferents universitats amb la intenció d’internacionalitzar el Procés, com va fer ahir a Lovaina. Davant de més de 200 estudiants -i sempre sota la mirada de l’empresari Josep Maria Matamala, al seu costat des del primer dia, i de Comín- va defensar la legitimitat de l’1-O i es va centrar a reclamar la mediació europea, seguint el fil argumental del llibre que recentment ha publicat a Bèlgica i Catalunya, La crisi catalana: una oportunitat per a Europa. Puigdemont va argumentar que la UE ha d’aprofitar “el potencial de transformació” del Procés per exportar-lo a tot el món.

Els estudiants li van preguntar en català, castellà, anglès i francès, amb un coneixement profund de la situació a Catalunya. Aquesta circumstància és precisament una de les victòries que veu l’entorn de Puigdemont a l’exili: guanyar-se la simpatia de la comunitat internacional, en mitjans o entre col·lectius polítics afins i d’estudiants. Liderant des de Waterloo, l’expresident espera seguir fent camí fins que Europa doni la raó a l’independentisme, encara que sigui en el flanc judicial.

stats