DEBAT DE POLÍTICA GENERAL
Política 25/09/2019

El president tanca files amb els detinguts davant els atacs de Cs

Torra afirma que no permetrà que “s’associï l’independentisme amb el terrorisme”

Núria Orriols / Aleix Moldes
4 min
Roldán va mostrar ahir des del faristol una fotografia de l’atemptat d’ETA de 1991 a la caserna de Vic.

BarcelonaLa cambra catalana va quedar ahir en silenci quan la portaveu de Cs, Lorena Roldán, va brandar una fotografia de l’atemptat d’ETA a Vic l’any 1991, en un intent indissimulat de relacionar l’independentisme amb la pitjor cara del terrorisme etarra. I és que, malgrat la imminència de la sentència de l’1 d’Octubre i el judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra, pel llaç groc de Palau, la primera sessió del debat de política general al Parlament va estar marcada ahir per l’operatiu de la Guàrdia Civil contra nou membres dels CDR. El cap de l’executiu va donar el tret de sortida a la sessió plenària situant les detencions de dilluns en un primer pla i va acusar l’Estat d’alimentar un relat fictici de “violència” i intentar vincular l’independentisme al “terrorisme”. “No ho permetré”, va afirmar el president, en una intervenció irada contra l’actitud dels agents policials: “Estem tips d’amenaces i que s’entri a les cases dels catalans de matinada”. Torra va defensar sense fissures la naturalesa de les mobilitzacions independentistes. “El moviment independentista és i serà un moviment pacífic i no violent que busca assolir la independència per la via democràtica”, va concloure, i va llançar el repte a l’oposició d’acceptar un referèndum pactat per conèixer l’opinió que té la població sobre el futur polític de Catalunya. “De què teniu por?”, es va preguntar, i va afegir també que està “collat” a la taula del diàleg amb Madrid.

Les paraules del president, però, no van ser ben rebudes per l’oposició de Ciutadans i el PP, que van posar en dubte que el moviment sigui pacífic. La portaveu de Cs, Lorena Roldán, va ser la dirigent que va anar més enllà i, després d’insinuar dilluns que el president hauria animat els CDR a “apretar el detonador dels explosius” -dels quals encara no hi ha evidència judicial-, va vincular l’independentisme amb ETA. Roldán va ensenyar la imatge més coneguda de l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic de l’any 1991, en què es veu un agent amb una nena en braços, i va dir: “Ja hem vist vessada massa sang i justificats massa assassinats polítics”. També va ironitzar sobre els presumptes explosius preguntant si usarien “goma-2” per als “focs artificials per proclamar la República”.

En el torn de rèplica, Torra, visiblement indignat, va titllar d’“irresponsabilitat colossal” l’actitud de Ciutadans i, en un to greu, va afirmar que Roldán “mai” hauria d’haver exhibit el cartell de l’atemptat d’ETA. Més tard, el líder de JxCat a la cambra, Albert Batet, va acusar Roldán de banalitzar les víctimes del terrorisme i va anunciar que el seu grup promourà que la cambra reprovi la dirigent del partit taronja. El discurs de Cs va anar acompanyat ahir d’una visita del líder estatal, Albert Rivera, a la capital d’Osona, on va visitar la caserna de la Guàrdia Civil. “Tenien plans i objectius per atemptar, ho diu la Fiscalia de l’Estat. I podrien estar preparant atemptats per al mes d’octubre”, va afegir Roldán en la seva intervenció final, en què va assegurar que “un president normal condemnaria la violència i agrairia la tasca dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat”. Alejandro Fernández, portaveu del PP, va afegir llenya al foc i va afirmar: “Drama serà si el moviment independentista adopta un gir dramàtic cap a escenaris que ens podrien glaçar la sang”. La portaveu del PP al Congrés de Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo, que va venir de visita al Parlament, s’hi va abonar situant Torra com a “portaveu de persones que tenien plans per atemptar a Catalunya”.

Per la seva banda, el PSC, que es va desmarcar de Cs defensant que l’independentisme és pacífic, sí que va advertir el president de la Generalitat de no utilitzar expressions que “esperonin” els CDR -com l’“ apreteu ” de l’any passat-, perquè podrien, a parer seu, justificar “l’injustificable”.

La tensió a l’hemicicle va ser evident mentre parlava la portaveu de Cs, fins al punt que el president de la cambra, Roger Torrent, la va cridar dues vegades a l’ordre i una més al president del grup, Carlos Carrizosa, per fer servir l’expressió “comandos de Torra”, referida als CDR. Segons Torrent, expressions com aquestes “sobrepassen el límit de conducta”. Tant Roldán com Carrizosa van criticar l’actitud del president del Parlament, a qui van acusar de no actuar de la mateixa manera quan les expressions arriben des de la bancada independentista. “Parlar de presos polítics implica acusar els jutges del Tribunal Suprem de prevaricació, però jo no puc dir comandos ”, es va queixar Roldán.

No és la primera vegada que la conducta dels diputats acaba marcant un ple. Ni tampoc la primera que té diputats de Ciutadans com a protagonistes. Abans de marxar al Congrés de Diputats, l’aleshores cap de l’oposició, Inés Arrimadas, va tenir una topada amb el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, per atribuir -erròniament, segons el diputat de JxCat- algunes expressions al president de la Generalitat. La més sonada, però, va arribar quan Carrizosa va treure llaços grocs de la bancada del Govern i no els va voler tornar a posar tot i la insistència de Roger Torrent. Un cop més, i a les portes del segon aniversari de l’1-O i la sentència del Suprem, la tensió va irrompre de nou a la sessió del Parlament.

stats