Les pressions de la policia patriòtica a Andorra: "Volem els comptes de Mas, Junqueras i Pujol"
Joan Pau Miquel relata que un alt càrrec del ministeri de l'Interior li va dir que l'estat espanyol estava "en guerra" amb el nacionalisme català
MadridLa influència de l'operació Catalunya en el cas Pujol ha tornat a irrompre a l'Audiència Nacional. Després de la declaració de quatre dels responsables de la policia patriòtica, que van fer l'orni, ha sigut el torn de Joan Pau Miquel, que va ser conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i fa temps que denuncia pressions i coaccions de les clavegueres de l'Estat perquè revelés informació bancària que pogués perjudicar l'independentisme. Aquest dimarts, concretament, ha relatat tres episodis: un a Andorra amb Celestino Barroso, que va ser agregat d’Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra del 2014 al 2017 i ha de declarar aquesta setmana com a testimoni, i dos a Madrid amb Marcelino Martín Blas, que era cap d'afers interns de la policia espanyola i fa dues setmanes va admetre la trobada, però va negar que el pressionés per aconseguir informació bancària de la BPA.
Celestino Barroso, que tenia un "missatge de Madrid", va desplaçar-se al despatx de Joan Pau Miquel i el va avisar que si la BPA no col·laborava amb l'estat espanyol, el banc "moriria" perquè ell tenia influència al SEPBLAC, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, i el va advertir que "uns americans" se'n farien càrrec "després d'haver-li fet una destralada". El va instar que parlés amb una persona a Madrid que li explicaria què li sol·licitaven per "evitar" que el banc desaparegués.
Va ser la trobada amb Marcelino Martín Blas –amb l'àlies Félix– a l'Hotel Villa Magna de Madrid. Ell li va llegir un paper que deia que l'estat espanyol estava "en guerra" amb el nacionalisme català: "Volem que col·labori i ens faciliti informació o comptes bancaris de les famílies de Mas, Junqueras i Pujol", ha recordat. Joan Pau Miquel li va contestar que "no tenia accés" a aquesta informació, però Marcelino Martín Blas el va emplaçar a una futura reunió.
This browser does not support the video element.
Així doncs, més endavant, el juny del 2014, es van tornar a veure. "Va ser molt més violent verbalment. Em va dir que si no fèiem cas, el banc patiria les conseqüències", ha assenyalat. "La conversa era una mica absurda, perquè jo no li volia facilitar res, no sabia què li havia de facilitar i ell tampoc em donava informació que jo li pogués ratificar", ha afegit. I van tenir una tercera reunió en la qual "tot va quedar obert".
Joan Pau Miquel, que fa uns mesos va ser condemnat a set anys de presó per blanqueig de capitals en el cas d'un empresari xinès, sí que ha reconegut que va entregar informació a Marcelino Martín Blas: "Em semblava innòcua per a nosaltres, però podia ser rellevant per a ell. Era com un dossier de premsa en quartilles amb informació de possibles operacions vinculades al nacionalisme català que aparentaven escenaris de corrupció", ha detallat. Ara bé, allò no va ser el que va publicar El Mundo. La BPA ho va investigar internament, però "no va poder" ni "determinar" ni "excloure" que la font d'informació de la filtració fos el mateix banc. El març del 2015, la BPA va ser intervinguda i es va produir un "assetjament i enderrocament" de l'entitat per part de la policia espanyola, que va arribar a abocar les bases de dades "sense autorització judicial".
Al final de l'interrogatori, el fiscal Fernando Bermejo li ha preguntat per què no va denunciar els fets en el seu moment i ell ho ha deixat clar: "No és tan habitual que et notis coaccionat i pressionat per un estat tan poderós com l'espanyol". Joan Pau Miquel i Higini Cierco van denunciar els fets el 2016 i la causa continua oberta a Andorra amb Mariano Rajoy, entre altres, com a investigat.
"Vam estar encantats que marxessin"
Un altre dels testimonis del dia ha sigut Manel Cerqueda, que va ser president no executiu d'Andbank, el banc en el qual la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol tenia els diners abans de passar-los a la BPA. Ha relatat que el 2010 es va assabentar que els Pujol havien demanat que es destruís part de la documentació sobre els seus comptes i que l'entitat s'hi va negar, cosa que va precipitar la seva marxa del banc. "Vam estar encantats que marxessin i els vam donar totes les facilitats perquè ho fessin", ha recalcat.