LA NOVA LEGISLATURA
Política 28/08/2021

Els primers 100 dies del president Aragonès

El seu equip en destaca el compliment dels compromisos, mentre que l'oposició en critica les poques decisions preses

6 min
Pere Aragonès a les escales del Parlament

BarcelonaVa ser investit el 21 de maig i el seu equip en destaca la feina i el compliment dels compromisos adquirits, tot i que l’oposició, encara a l’expectativa, critica les poques decisions que ha pres

Entre el diàleg i la judicialització

Amb l’arribada de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, el Procés ha obert una nova etapa. Després d’explorar els límits de la unilateralitat l’any 2017, ERC ha decidit emprendre la via del diàleg amb l’Estat i en cent dies com a president Aragonès ja ha fet els primers passos. Però el camí no s’augura plàcid, tant pels recels del seu soci de Govern, JxCat, com pel que suposarà la mateixa negociació amb la Moncloa.

Indults. Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat el 21 de maig després d’unes tortuoses negociacions amb Junts. Un mes després, els presos polítics sortien de la presó: el govern espanyol havia decidit indultar-los un cop aplanat el terreny i exhibint el suport de sindicats i patronal. Aragonès els va obrir les portes del Palau de la Generalitat després de gairebé quatre anys empresonats i va decidir que un dels seus primers viatges fos a Bèlgica per reunir-se amb l’expresident Carles Puigdemont.

Reunió Sánchez-Aragonès. Amb els presos al carrer, el pas següent per mantenir viva la via del diàleg va ser la reunió oficial amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Va ser el 29 de juny i de la trobada en va sortir la data i el lloc de la segona reunió de la taula de diàleg: la setmana del 13 de setembre a Barcelona. Abans, els dos governs també van reprendre la Comissió Bilateral, que es va reunir el 2 d’agost. La Generalitat ha dit als òrgans bilaterals amb l’Estat i no als multilaterals, com la conferència de presidents autonòmics, a la qual no va anar Pere Aragonès. Ara bé, el Govern sí que va decidir participar -a través del conseller d’Economia, Jaume Giró- al Consell de Política Fiscal i Financera per conèixer l’objectiu de dèficit.

Taula de diàleg. Amb la data i el lloc fixats, ara comença la veritable prova de foc per al president. I no serà fàcil, perquè les reticències de JxCat i la CUP són evidents i palpables respecte a la utilitat de la taula de diàleg. Aquest estiu s’han tornat a fer visibles amb diversos dirigents de Junts defensant la unilateralitat. La mateixa presidenta del Parlament, Laura Borràs, va qualificar la taula de “simulacre” i l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, va defensar directament que no se celebrés.

Tribunal de Comptes. Mentre el diàleg amb l’Estat s’obria camí, la judicilització del conflicte no s’ha aturat durant els primers cent dies de Govern. La causa oberta al Tribunal de Comptes per l’acció exterior de la Generalitat ha suposat l’enèssim obstacle en la relació entre els dos governs. Però també una guspira per encendre un altre incendi entre JxCat i ERC. Va ser arran del fons que havia de fer front a les fiances milionàries i el rol que havia d’assumir l’Institut Català de Finances: si havia d’actuar com a avalador o no. Després de tensions internes en el si de l’organisme, el conseller Jaume Giró va rectificar el que havia dit hores abans i va anunciar que l’òrgan les avalaria.

El rei. Si hi ha hagut un gest que ha canviat respecte als anteriors governs de Carles Puigdemont i Quim Torra és que Pere Aragonès ha decidit no evitar els actes on assisteix el rei Felip VI. L’exemple pràctic va ser a les jornades del Cercle d’Economia, on Aragonès i el monarca es van saludar i fins i tot fotografiar, tot i que no van sopar junts. Sí que ho van fer uns dies després en la inauguració del Mobile World Congress, on també hi havia Pedro Sánchez. El president defensa que la Generalitat no ha de deixar la cadira buida en actes importants pel fet que hi sigui el rei.

La cinquena onada i un primer pla de xoc

L’acció de govern de l’executiu d’Aragonès ha estat marcada principalment per la gestió de la cinquena onada de la pandèmia.

Coronavirus. La cinquena onada de la pandèmia li va esclatar a les mans, al Govern. L’executiu va anar a remolc de l’explosió de contagis del juny, va haver de recular i tornar a instaurar les restriccions que feia poques setmanes havia aixecat. La seva gestió va comportar-li les crítiques de tots els grups de l’oposició i el xoc amb els tribunals. El pla de vacunació continua sent prioritari tot i haver-se alentit el ritme.

Primer projecte de llei. En 100 dies de Govern, l’executiu de Pere Aragonès ha tirat endavant el seu primer projecte de llei -i l’únic per ara-: la llei de la ciència. La normativa va quedar pendent de l’anterior legislatura i el Govern vol tramitar-la per la via d’urgència al Parlament.

Grup de treball d’habitatge. L’1 de juny, el consell executiu va aprovar la creació d’un grup de treball per garantir el dret a l’habitatge que havia d’abordar, entre altres qüestions, com aturar els desnonaments. El grup, que engloba diversos departaments, està actiu, segons fonts de Presidència, i té previst continuar reunint-se al mes de setembre. Però des de la CUP, la diputada Eulàlia Reguant recorda que el compromís acordat amb ERC era “canviar el protocol” per frenar els desnonaments. Hi coincideix la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, que veu positiu el grup de treball, però demana “mesures” immediates.

Interior. De la bateria de compromisos que ERC va assumir amb la CUP per a la investidura en l’àmbit policial, hi havia la retirada de les acusacions particulars contra manifestants independentistes. Aquest punt no s’ha complert, però s’ha decidit que els serveis jurídics d’Interior s’integrin als centrals de la Generalitat -que depenen de Presidència- . També s’ha acordat la creació de la comissió parlamentària per tornar a debatre el model d’ordre públic.

Pla de xoc social. Durant el seu discurs d’investidura, Pere Aragonès es va comprometre a tirar endavant un pla de xoc social per fomentar l’ocupació dotat de 700 milions d’euros. El compromís s’ha complert amb l’anunci que va fer el conseller d’Empresa, Roger Torrent, d’impulsar un pla de 917 milions d’euros. El secretari general de CCOO, Javier Pachecho, recorda que això ja s’havia acordat amb els agents socials mesos abans, mentre que la portaveu del PSC, Alícia Romero, el veu “poc ambiciós” perquè creu que, com a pla de xoc social, hauria d’abarcar més àmbits. Pacheco, i també el secretari general de la UGT, Camil Ros, demanen també posar fil a l’agulla al pacte per la indústria -la primera reunió serà el 10 de setembre- i abordar les millores en la renda garantida de ciutadania.

Els pressupostos del 2022, el repte pendent

En 100 dies de Govern, també s’ha obert el meló de qüestions que s’hauran de gestionar en els pròxims mesos. Es tracta dels pressupostos per al 2022 o de temes polèmics com l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Pressupostos. Abans de començar les vacances d’estiu, el conseller d’Economia, Jaume Giró, va mantenir una primera presa de contacte amb els grups que podrien negociar els pressupostos de l’any vinent: la CUP, el PSC i els comuns. Pere Aragonès continua insistint que els cupaires són l’únic soci amb qui el Govern es planteja aprovar els comptes, però la CUP ha mostrat reticències amb el rumb del nou executiu i demana que els compromisos pactats en l’acord d’investidura es plasmin també en el projecte de pressupostos, com ara dotar de recursos la prova pilot de la renda bàsica universal, prioritzar el debat sobre una energètica pública o reforçar el sistema d’atenció primària. El PSC continua estenent la mà a l’executiu, malgrat la negativa d’Aragonès de negociar els comptes amb ells, i els comuns veuen difícil asseure’s a negociar mentre el Govern mantingui vius projectes com l’ampliació de l’aeroport. Sigui com sigui, Giró s’ha compromès a aprovar els comptes abans que acabi l’any, cosa que fa deu anys que no passa.

Ampliació de l’aeroport. Tirar endavant o no aquesta infraestructura ha centrat el debat polític de les últimes setmanes. I molt probablement ho continuarà fent en els pròxims mesos, perquè a partir d’ara se n’ha de redactar el pla director. És aquí on s’ha d’establir com ha de ser aquesta ampliació i fonts del Govern asseguren que volen que es respectin tots els criteris mediambientals. “No hi ha res tancat”, afirmen. Tampoc donen per fets els Jocs Olímpics d’Hivern, tot i haver presentat la candidatura, i recorden que el Govern s’ha compromès a fer una consulta.

Les crítiques de l’oposició. A banda de la CUP, que ha llançat diversos avisos sobre el rumb del Govern, també els comuns i el PSC, es mostren decebuts dels primers 100 dies de Govern. Tant el portaveu dels comuns, David Cid, com el líder de l’oposició i dirigent del PSC, Salvador Illa, creuen que el balanç és pobre. “Esperava més del Govern en aquests 100 dies. El moment demanava més energia i l’arrencada sembla més una continuació aigualida del que ja teníem els últims 10 anys”, diu Illa. Pacheco valora l’intent de “recuperar la capacitat de gestió”, però admet que a l’executiu li ha costat arrencar. Hi coincideix Ros, que demana més “moviments” en els pròxims mesos. Des de la patronal, tant Foment com Pimec posen en valor que s’hagi obert el diàleg amb l’Estat, però el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, lamenta les “baralles” entre socis de Govern i la “dependència” de la CUP per negociar els pressupostos. Pimec, per la seva banda, demana a l’executiu que no caigui en propostes “populistes”.

stats