Nicolas Levrat: "L’oficialitat a la UE tampoc canviaria gaire l’estatus funcional del català"

Brussel·lesNicolas Levrat (1964, Versoix) és un advocat suís, funcionari de carrera al Consell d'Europa i expert en minories. Ha investigat en diverses universitats i organismes europeus la situació de diferents pobles del continent, i des del novembre del 2023 és el relator especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre minories.

La UE hauria de reconèixer el català com a llengua oficial?

Això és una pregunta molt oberta i no està dins del meu mandat com a relator especial de l’ONU. Tracto amb llengües minoritàries i, en principi, les llengües oficials no són les llengües minoritàries que necessiten protecció. Dit això, hi ha diversos estats membres que tenen més d’una llengua reconeguda a la UE, cosa que vol dir que és possible.

L’últim país a aconseguir-ho va ser Irlanda…

És un cas interessant. En té dues de reconegudes: l’anglès i la seva genuïna, el gaèlic irlandès. Ara bé, malgrat que és oficial, el gaèlic irlandès no sempre està disponible al Parlament Europeu, per posar un exemple. Per tant, entenc la dimensió simbòlica per als catalans de l’oficialitat del català a la UE, però no canviaria gaire l’estatus funcional de la llengua. Per exemple, la meva llengua nativa és el francès, però la llengua de comunicació a l’ONU és gairebé sempre l’anglès. Encara més, per molt que deixéssim de reconèixer com a oficial l’anglès a la UE, no crec que desaparegués com a llengua de comunicació a la UE.

¿És més fàcil aconseguir l’oficialitat d’una llengua si es té un estat al darrere, com en el cas d’Irlanda amb l’irlandès?

Per descomptat. Si Catalunya fos un estat i un estat membre, quan s’adherís a la UE, naturalment podria decidir quina o quines són les seves llengües oficials. Tot i això, també podria formar part de les negociacions d’adhesió i que el deixessin entrar a la UE però sense la llengua. Ara bé, això m’imagino que podria passar, per exemple, en cas que un país amb minories russòfones, com Letònia, volgués incloure el rus, cosa que és ciència-ficció perquè les seves relacions amb Rússia són les que són. Encara que a la pràctica sigui una qüestió política, en principi si ets un estat membre tens el dret a escollir la teva llengua oficial. I tant és si és nova i quants parlants tingui. Només cal mirar el cas de Malta, que és un país molt petit.

Per què creu que hi ha alguns països, com Alemanya, que estan en contra de l’oficialitat del català?

És una qüestió política. Hi ha un govern que clarament no li està donant suport. Ja sap que el canceller alemany, Friedrich Merz, no és exactament del mateix partit que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Un dels arguments dels alemanys són els costos que pot tenir i que aviat les traduccions i interpretacions seran molt més barates gràcies a la intel·ligència artificial. Però no hi veig el problema si Catalunya ho paga. I cal recordar que Alemanya ja assumeix els costos de traduccions i interpretacions a l’alemany al Consell d’Europa [una organització europea que no forma part de la UE], on les llengües oficials només són l’anglès i el francès. En definitiva, és una qüestió política.

¿La UE respecta realment la diversitat lingüística i les llengües minoritàries?

Clarament hi ha un problema amb les llengües minoritàries. Malgrat que als tractats de la UE hi ha una clara referència als drets de les comunitats de llengües minoritàries, no les té en compte en l’àmbit de la no-discriminació. Això es contradiu amb el que diu la Carta de les Nacions Unides.

I vostè què pot fer com a relator especial per llengües minoritzades com el català?

Treballo per les llengües minoritàries i pressionaré per una millora de la seva situació, però no invertiré esforços en l’oficialitat del català, el gallec i el basc a la UE. No és la meva tasca. He fet una ronda de visites a diversos països, i el mes que ve presentaré un informe amb recomanacions i negociaré amb les administracions perquè les apliquin. El panorama és una mica decebedor, però miro de ser constructiu.

Com veu la situació del català?

És un cas que he seguit molt i soc conscient, per exemple, de totes les mesures que estan recorrent alguns castellanoparlants de Catalunya als tribunals. Però les minories sempre estaran sota pressió, i no necessàriament per part de les institucions, sinó del grup dominant que vol dominar encara més.

El català està en perill?

No, la meva opinió és que no. Hi ha moltes altres llengües menys parlades que no tenen suport institucional que estan en molt més perill que el català. Tot i això, la meva feina és treballar per llengües com la vostra. I he de dir que, fins a un cert punt, totes les llengües estan en perill, fins i tot l’anglès. Quan estava al Consell d’Europa, un representant del Regne Unit em va dir que es tingués l’anglès amb accent britànic com a llengua minoritària perquè ja ningú parla com cal [riu]. Amb aquest exemple li vull dir que tothom troba bones raons per voler perpetuar la seva llengua. Ara bé, aquestes raons han de venir de dins, dels parlants, i no d’un sistema de protecció com el que pugui oferir la UE, el Consell d’Europa o l’ONU. Naturalment, nosaltres intentarem que creixin o sobrevisquin, però hi ha d’estar al darrere la comunitat. I la comunitat catalana és molt forta, no només amb la llengua, també amb les arts. No crec que el català sigui la llengua més amenaçada d’Europa.