El PSC força Sánchez a incloure al programa del 10-N les referències al model federal

El candidat del PSOE confirma que el text definitiu parla de les declaracions de Granada i Barcelona

El programa electoral del PSOE pel 10-N fa finalment referència explícita a les declaracions de Granada i Barcelona, on es reivindica la plurinacionalitat de l'Estat i es defineixen les bases del projecte federal defensat pels socialistes. Així ho ha confirmat a primera hora del matí el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en una entrevista a Antena 3, on ha assegurat que el document filtrat dimarts a alguns mitjans era un "esborrany". La realitat, però, és que el PSC va pressionar perquè els dos documents sobre el model territorial s'incloguessin a la versió definitiva, que s'ha d'aprovat i s'ha fet pública aquest dimecres.

Fonts del PSC expliquen a l'ARA que, en veure la notícia de l'esborrany als mitjans, Miquel Iceta va trucar a la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, i li va traslladar que els socialistes catalans veien "imprescindible" que, de la mateixa manera que s'havia fet a les eleccions del 28-A, el programa del 10-N referenciés les declaracions de Granada i Barcelona. Les mateixes fonts expliquen que el partit entén que el PSOE opti per "resumir" les seves propostes en aquests comicis, però també admeten la preocupació d'aquest dimarts en veure que no s'incloïa el "compromís" i "encaix" de Catalunya a Espanya defensat pel PSC. Amb tot, les fonts asseguren que el PSOE no va posar "cap problema" per acceptar les esmenes plantejades per Iceta.

La campanya de Sánchez aboca el discurs del PSC a l’ostracisme

Amb l'enduriment del discurs de Sánchez cap a Catalunya -amb l'objectiu de fer-se amb l'electorat de Cs-, el PSC ha avalat fins ara la negativa en el diàleg amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i les amenaces amb una nova aplicació del 155, i no s'ha pronunciat públicament quan les declaracions de Sánchez difuminaven el projecte plurinacional i federal que havia promès defensar quan els socialistes catalans li van donar el seu suport perquè tornés a liderar el PSOE. El president espanyol en funcions, fins i tot, va arribar a dir en una entrevista recent que no apostava per la descentralització a l’Estat i que limitava la seva proposta a mantenir l'statu quo. Però la no inclusió dels documents pactats entre els dos partits al programa del 10-N ha fet que Iceta mogués finalment fitxa.

L'esborrany avançat dimarts per 'Eldiario.es' i la Cadena SER eliminava les referències a les Declaracions i també la crida a l'"impuls de l'autogovern" de l'anterior programa, però la versió definitiva inclou tant la defensa de l'Estat federal com l'aposta per més autogovern. En la primera versió, el PSOE es limitava a parlar només d'una Espanya "forta i cohesionada" que avanci cap a un "model d'estat integrador, en el qual la diversitat, la igualtat i la solidaritat siguin valors compatibles". I partint del principi de "lleialtat", el programa provisional aposta per millorar la "col·laboració institucional" amb "totes" les comunitats autònomes.

El 'no' explícit al referèndum d'autodeterminació

Pel què fa a Catalunya, el PSOE es compromet a "abordar el conflicte de convivència" impulsant el "diàleg entre catalans i també entre el govern d'Espanya i la Generalitat, sempre dins de la Constitució i l'Estatut", remarca, reivindicant també la "transformació del Senat". Així mateix, el programa pel 10-N incorpora expressament el no a un referèndum d'independència de Catalunya que el programa del 28-A no recollia. "No té cabuda un referèndum d'autodeterminació, que el Tribunal Constitucional (TC) ha considerat contrari a la Constitució i que, des d'una perspectiva política, provoca el trencament de la societat", afirma el text.

El programa del 28 d'abril, per contra, només negava de forma genèrica el dret a l'autodeterminació: " Almenys des de 2003, a Santillana del Mar, el PSOE s'ha compromès a les reformes necessàries per a un nou impuls de l'autogovern , després concretades en la Declaració de Granada de 2013 i en la Declaració de Barcelona de 2017. Si les nostres propostes haguessin estat aplicades no ens trobaríem en la situació actual però , en qualsevol cas , el model territorial del PSOE continua sent l'únic camí viable per superar la actual crisi . Ni des del dret d'autodeterminació ni des d'un estat d'excepció territorial amb caràcter permanent a través de l'article 155 CE, pot construir-se el futur". El PSC confia que el redactat del nou programa es mantingui com el de l'anterior.

Què diuen els documents que el PSOE citarà al programa?

Declaració de Granada (2013)

Aprovada el 6 de juliol del 2013 pel PSOE, llavors comandat per Alfredo Pérez Rubalcaba, la Declaració de Granada ( clica en aquest enllaç per llegir-la sencera) va fixar les bases del projecte federal dels socialistes. "Ni el retrocés ni la ruptura són les solucions que Espanya necessita. Però tampoc ho és l'immobilisme, perquè hi ha realitats que hi són i no es poden ignorar", estableix la declaració, tancada en ple inici del Procés, i afegeix: "La solució, un cop més, és la reforma en profunditat. L'Estat de les autonomies ha d'evolucionar, ha de actualitzar-se i perfeccionar-se. I ho ha de fer en el seu sentit natural: avançant cap al federalisme, amb totes les seves conseqüències". Un federalisme que el PSOE es comprometia a "impulsar amb totes les seves forces" a través d'una reforma constitucional.

Declaració de Barcelona (2017)

Aprovada el 14 de juliol del 2017 per les direccions del PSC i el PSOE, la Declaració de Barcelona ( clica en aquest enllaç per llegir-la sencera) estava pensada per evitar el "xoc de trens de l'1-O" i apostava per iniciar el procés de reforma constitucional en sentit federal el setembre d'aquell any, cosa que no va passar . En l'eventual reforma, els socialistes es comprometien a: "El reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya; unes noves normes per al repartiment competencial que millorin l'autogovern de la Generalitat; un acord sobre el finançament autonòmic per subministrar recursos necessaris per al sosteniment de les grans polítiques públiques, i l'establiment d'un Senat federal com a mecanisme de representació territorial". El text també aposta per abordar la negociació de les 46 peticions que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer al govern de Mariano Rajoy, tret –això sí– de la demanda del referèndum i proposa desenvolupar aspectes de l'Estatut que van ser declarats institucionals.