BarcelonaEl capítol d’infraestructures -el seu finançament, planificació i gestió- s’ha convertit en una llista de promeses i bones paraules que, legislatura rere legislatura, han quedat només en això mateix. La realitat és que el ministeri de Foment i les empreses que en depenen mantenen a mínims la inversió a Catalunya. L’any 2016, l’últim liquidat, l’Estat va invertir 620 milions, poc més que els 572 milions que van arribar el 2000 i a anys llum del 2008 i el 2009- els millors temps pel que fa a les infraestructures-, en què la inversió quadruplicava l’actual. El cas és que les dades del ministeri constaten que la famosa disposició addicional tercera de l’Estatut, que havia de garantir uns mínims d’inversió proporcionals a l’aportació catalana al PIB espanyol, mai s’ha complert.
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Entre la llista de temes pendents, un dels més urgents -per l’afectació en la mobilitat diària de milers de persones-és el de Rodalies, un servei ferroviari essencial i maltractat per la sequera de recursos de Foment. En els deu anys que fa que el Govern té traspassada la gestió del servei, l’Estat només ha executat el 13% dels diners promesos. Malgrat que el PSOE esmenta al programa el bon propòsit d’afrontar la inversió pendent, Junts per Catalunya i ERC també exigeixen el traspàs total de la infraestructura a la Generalitat per garantir plena autonomia a l’hora, per exemple, de prioritzar inversions en els punts crítics de la xarxa, els que acumulen més incidències i avaries, i que són competència del gestor públic estatal Adif quant al manteniment.
“Les infraestructures de transport són bàsiques per a l’economia”, insisteix de manera recurrent el president sortint de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. La seva veu és la de molts empresaris que reclamen culminar el Corredor Mediterrani, estratègic per a un transport de mercaderies més eficient. Ha costat 15 anys aconseguir el desdoblament del tram entre Vandellòs i Tarragona, l’únic del corredor pendent de desdoblar, i tot i així la inauguració s’ha posposat fins al juliol.
Si aquest desdoblament pendent ja estigués en marxa, 2.000 usuaris s’haurien estalviat el malson d’una avaria de nou hores que aquesta Setmana Santa els va deixar atrapats entre Vandellòs i Cambrils, recordava recentment la plataforma Trens Dignes de l’Ebre. La fallada del subministrament elèctric a causa del temporal en aquest tram -amb una sola via per als dos sentits de la circulació- va fer evident el “coll d’ampolla”, van criticar.
Després de retards i canvis en el projecte, el Corredor Mediterrani té encara incògnites que haurà de resoldre el pròxim govern espanyol. No hi ha plans concrets per convertir en ample europeu el tram entre Vandellòs i Castelló, mentre els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona continuen pendents.
El compromís per complir la inversió en infraestructures no s’esmenta als programes del PP ni Ciutadans, que parla de garantir infraestructures “dignes”. Els populars, en canvi, sí que mantenen l’aposta per eixamplar encara més la xarxa d’alta velocitat de l’Estat, malgrat les crítiques de la Unió Europea pel poc retorn dels 50.000 milions d’euros que s’hi ha invertit.
Un problema de model
El debat sobre el model de gestió de les infraestructures també és urgent. Aquest any vencen els primers peatges i encara no hi ha un model que garanteixi el manteniment d’aquestes vies. El debat sobre el model portuari i aeroportuari continua viu. Ni Govern ni empresaris tiren la tovallola per tenir millors connexions continentals i intercontinentals.
L’aposta per les infraestructures de transport és, a més, una obligació inajornable per complir el mandat de l’ONU de reduir emissions contaminants en la lluita contra el canvi climàtic. Els objectius de l’Agenda 2030 no s’aconseguiran sense més transport públic, i millor.
Sostenibilitat o coordinació, la dicotomia en infraestructures
PSOE
En matèria d’infraestructures, els socialistes hi passen de puntetes i es conjuren a “complir amb la inversió en Rodalies”, així com a garantir “l’actualització dels corredors estratègics”. És a dir, els del Mediterrani i l’Atlàntic. No obstant això, el PSOE es compromet a treballar per aconseguir una “mobilitat més eficient i sostenible” que doni resposta a la lluita contra el canvi climàtic i que respongui als acords establerts en el marc de l’Agenda 2030.
PP
L’objectiu dels populars és coordinar totes les administracions autonòmiques per, en primer lloc, habilitar un “únic títol de transport urbà” que sigui vàlid en qualsevol ciutat espanyola i, en segon lloc, impulsar la Xarxa d’Alta Velocitat per “connectar les localitats més petites amb els grans corredors de transport” i, a més, garantir que totes les capitals de província siguin a menys de dues hores d’un punt de connexió internacional.
Cs
La formació taronja proposa quatre iniciatives per unes “infraestructures dignes”. A grans trets s’alinea amb els populars, tot i que introdueixen la qüestió de la seguretat de les vies. Així, el partit d’Albert Rivera preveu aprovar un pla estatal de substitució de guarda-raïls que “no suposin una trampa mortal”, i opten per protegir els ciclistes “reforçant i revisant la senyalització”.
PODEM
Promoure una mobilitat intel·ligent i eficient és l’objectiu que persegueixen des de Podem i amb què prometen crear una xarxa intel·ligent d’infraestructures de recàrrega. Per a l’any 2030 assoliran “l’electrificació del 100% de quilòmetres de carretera i un sistema lliure de consum directe de combustibles fòssils”. Els d’Iglesias també volen millorar les línies ferroviàries als trams més crítics.
JxCAT
JxCat reclamarà la titularitat en exclusiva de la xarxa ferroviària que circula per Catalunya. També demanaran el traspàs de l’entramat estatal d’autopistes concessionades. Pel que fa als aeroports, els de Jordi Sànchez volen establir un model de gestió propi que estableixi “polítiques tarifàries pròpies” que afavoreixin la gestió comercial i que potenciïn els vols continentals i intercontinentals.
ERC
Els republicans dirigiran les demandes a la formació que finalment presideixi la Moncloa. ERC exigirà el “compliment de la inversió pendent” en matèria d’infraestructures i reclamarà la construcció del Corredor Mediterrani pel País Valencià i Catalunya, la “correcció del dèficit d’inversions” en Rodalies i l’impuls de les “interconnexions de ferrocarril als ports i aeroports catalans”.
