Política 26/09/2021

El PSC fa bandera dels cinc anys d'aposta per Pedro Sánchez

Els resultats i el poder del partit s'han multiplicat des que va lligar el seu futur al del líder del PSOE

4 min
Els ministres Raquel Sánchez i Miquel Iceta, al costat del líder del PSC, Salvador Illa, a la Festa de la Rosa

BarcelonaLes efemèrides en política ajuden a rememorar grans decisions, plens històrics o pactes rellevants, però també serveixen, i especialment en el terreny de les declaracions, per fer balanç de l’acció de governs i partits. En el cas del PSC, una figura com la de Miquel Iceta, avesat als discursos cridaners, ha deixat tot un seguit de pronunciaments marcats al calendari. El 24 de setembre del 2016 n’hi va haver un de paradigmàtic: “Pedro, mantén-te ferm! Allibera’ns de Rajoy i del PP! Allibera’ns-en, per déu, allibera’ns d’ells!”, clamava el líder socialista des de l’escenari de la Festa de la Rosa. “Estem amb tu!”, afegia. Els socialistes catalans, llavors relegats a la tercera força al Parlament amb tan sols 16 diputats, van lligar aquell dia el seu futur al de Pedro Sánchez. I avui, cinc anys després, han tornat a la Pineda de Gavà mostrant el resultat d’aquella decisió: són el primer partit de Catalunya, gaudeixen de quotes de poder a l’Estat impensables fa un lustre i la Moncloa explora la via del diàleg que tant havien pregonat. L’assignatura pendent, vetada de moment per la majoria independentista, és tornar a la Generalitat.

En l’edició d’enguany de la tradicional festa del PSC, semipresencial i amb només 500 persones arran de la pandèmia, no hi ha assistit Sánchez –pendent de l’evolució del volcà de La Palma– ni tampoc cap dirigent del PSOE. Però a l’escenari hi han pujat dos ministres: Iceta, ara al capdavant de Cultura i Esports, i Raquel Sánchez, la titular de Transports i exalcaldessa de Gavà. Juntament amb Salvador Illa, exministre de Sanitat durant la pandèmia i líder de facto del PSC –està previst que sigui nomenat oficialment el desembre– formaven una alineació que demostra el pes polític aconseguit pel partit arran de l’aposta que va fer aquell dissabte del 2016. Els precs d’Iceta van fer efecte i l’ara president espanyol es va mantenir ferm en el no a la investidura de Rajoy, una posició que li va costar la secretaria general del PSOE. La recuperaria en vuit mesos gràcies al suport massiu del PSC –que augurava un futur desastrós si Susana Díaz es posava al capdavant de Ferraz–, i al cap d’un any complia la principal de les peticions del socialista català: va expulsar el PP de la Moncloa gràcies a una moció de censura avalada per una majoria progressista. La supeditació als designis de la seu del madrileny carrer de Ferraz, on el PSC va ser premiat amb més influència, va consolidar-se llavors com l’estratègia per escalar posicions i guanyar centralitat a Catalunya i a l’Estat.

Els ministeris i nombrosos alts càrrecs governamentals (Francesc Vallès, secretari d’Estat de Comunicació, ha estat una de les últimes incorporacions), institucionals (Meritxell Batet, que també va ser ministra de Sánchez, presideix el Congrés) i al capdavant de companyies estatals com Aena (Maurici Lucena) o Renfe (Isaías Taboas) han anat acompanyats d’un creixement progressiu a les urnes després d’anys de travessa pel desert. I el colofó va arribar, ja amb Illa de candidat, amb la victòria en vots a les últimes autonòmiques (14-F), una fita que el partit no aconseguia des del 2003.

Malgrat no tenir prou suports per poder governar, l’aposta pel diàleg made in Iceta ha estat assumida amb més o menys intensitat per Sánchez en els últims anys. No ha escatimat en posicions dures contra l’independentisme, com l’amenaça del 155 que el setembre del 2019 va brandar, precisament a la Festa de la Rosa, abans de la sentència del Procés, o el veto a la interlocució amb el president Quim Torra durant les protestes posteriors. Després dels indults als presos polítics i amb la taula de diàleg reactivada, en tot cas, el PSC veu aquestes anades i vingudes com un mal menor fruit de contextos electorals o equilibris per la pressió de la dreta o dels barons socialistes més jacobins.

Doble congrés a la vista

Amb tot, el futur més immediat d’aquest idil·li passa pel congrés del PSOE, que se celebrarà a València del 15 al 17 d’octubre -aquest diumenge s'ha anunciat que amb la presència de tots els seus presidents del govern espanyol (és a dir, Sánchez, José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González). Malgrat la remodelació de la direcció prevista per Sánchez, en consonància amb la crisi de govern que va provocar a l’estiu, fonts del PSC confien que el partit sortirà de la cita “reforçat” a Ferraz. La principal novetat de pes serà la incorporació a l’executiva federal d’Eva Granados, que aquesta setmana hauria de ser nomenada senadora al Parlament per exercir de portaveu dels socialistes a la cambra alta. A l’espera de saber si els socialistes catalans tindran més llocs reservats al pont de comandament, fonts del partit hi resten importància i destaquen que la influència al PSOE ja és un fet. Sánchez té un contacte fluid i màxima confiança amb Illa, a qui va ungir per fer fer foc nou al PSC i intentar guanyar la Generalitat. Tant aquest ambiciós objectiu com la continuïtat socialista a la Moncloa dependran en bona mesura d’un mateix factor: l’entesa amb ERC. L’aritmètica mana i això garanteix que el futur de Sánchez i el PSC, almenys en termes d’objectius, segueixi lligat fins a nou avís.

stats