PSC i ERC pacten que el magistrat Josep Tomàs Salas sigui el nou director d'Antifrau
Dijous es presentarà a la comissió d'afers institucionals, a l'espera del vot de Junts, molt crític amb les formes de l'acord
BarcelonaUn pacte entre el PSC i ERC ha desbrossat el camí per al nou director de l'Oficina Antifrau. Els dos grups parlamentaris han proposat aquest dimarts a la mesa del Parlament el magistrat Josep Tomàs Salas per al càrrec com a relleu de Miguel Ángel Gimeno, que va exhaurir el mandat aquest setembre. Aquest dijous, el jutge català s'haurà de sotmetre a la comissió d'afers institucionals per explicar la seva proposta, abans de ser votat pel ple del Parlament, on es preveu que la majoria de la investidura, on s'hi haurien de sumar els Comuns, validi el nom. Salas va ser estret col·laborador de Gimeno quan aquest era president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Per ser el nou director d'Antifrau cal el suport de tres cinquenes parts dels diputats en primera votació, és a dir 81 diputats, però si no s'assoleix se celebraria una segona votació en què només caldria la majoria absoluta dels vots, els 68 diputats de la majoria de la investidura de Salvador Illa. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha defensat l'elecció del nou director feta "a proposta del president" que s'ha de sotmetre a la "tramitació del Parlament".
"És un perfil adequat i serà el Parlament qui es defineixi i es manifesti sobre aquesta qüestió", ha recalcat, afegint que hi ha una "majoria" que ho pot avalar. Malgrat que de manera preceptiva hagi estat el conseller de Presidència, Albert Dalmau, qui hagi fet la proposta, el nom de Josep Tomàs Salas ha arribat a la mesa amb un acord entre el PSC i ERC. Segons els socialistes, s'hauria comunicat el nom als principals grups parlamentaris, entre els quals Junts.
Ara bé, els juntaires han enviat una carta al president lamentant que la proposta hagi arribat sense "cap mena de consens amb el principal partit de l’oposició": "Ni tan sols ha obert un espai real de negociació en una decisió d’aquesta transcendència", ha lamentat la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, en la missiva. En tot cas, el portaveu a la cambra, Salvador Vergés, ha deixat clar en roda de premsa que el malestar juntaire no és "amb el nom", sinó per "les formes" de l'executiu. En paral·lel, la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha afirmat que s'esperarà a la compareixença del magistrat per decidir-se el seu vot. "El nom i el currículum es va avançar a diferents grups parlamentaris [..] Junts ha decidit practicar una oposició de tarifa plana", ha etzibat el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret.
Un nom alternatiu?
Salas ha estat finalment l'escollit, però també havia sonat el nom de Gemma Calvet, advocada, experta en transparència i exdiputada d'ERC. Així ho confirmen fonts del seu entorn, que atribueixen l'elecció del magistrat directament al criteri de Gimeno, el director sortint. Salas és ara titular del jutjat penal 22 de Barcelona, però la seva carrera va enlairar-se el 2010, quan va ser nomenat cap de la secció de suport a la presidència del TSJC, que llavors ocupava precisament Gimeno. Salas era, doncs, col·laborador del jutge progressista i s'evidencia la línia continuista.
Segons les fonts consultades, Calvet va ser sondejada pel càrrec des de dins d'Antifrau. En un missatge a X, ella mateixa ha criticat el desenllaç de la negociació: "Lamento no ser la candidata de l'actual director de l'oficina, encara que no entenc per què ha de ser ell qui ho ha de decidir. Ho dic amb tota transparència i sentit de servei públic". Entre 2017 i 2023, Calvet va ser directora de l'Agència de Transparència de l'AMB. Fonts d'ERC defensen que el nom de Salas és un nom "de consens i un bon perfil", mentre que Junts diu que en cap moment se'ls va consultar per fer cap proposta: "No ens n'han donat oportunitat".
El perfil de Salas
Amb gairebé dues dècades d'experiència judicial, Salas ha estat ponent d'alguna sentència recent significativa com ara quan va condemnar els protagonistes de l'assalt a la seu de Catalunya Ràdio el 27 d'octubre del 2017 per part d'un grup d'espanyolistes radicals que s'havien manifestat a la plaça Artós de Sarrià contra la independència, amb llançament de pedres contra la redacció i forts cops dels vàndals. Salas va condemnar un home a una multa més mil euros i una indemnització a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de 4.333 euros.
També va decidir que els antifeixistes acusats d'agredir un grup de neonazis el 12 d'octubre del 2013 no entressin a la presó amb una sentència del 2018 en què va absoldre de tots els càrrecs tres joves i en va condemnar uns altres tres a mig any de presó per delictes de lesions amb agreujants de traïdoria i motius ideològics.
Salas haurà d'enfrontar-se a l'audiència parlamentària, amb la seva experiència judicial com a carta de presentació. En el camp acadèmic, com a jurista, va abordar els delictes econòmics, tot i que la seva tesi doctoral va versar sobre els delictes als éssers no nascuts amb el títol d'El delito de lesiones al feto, publicada el 2007. Alhora, recentment ha protagonitzat conferències sobre els delictes de seguretat viària, un dels afers que inunden els jutjats, a més dels furts, un dels delictes que més han de tractar els jutges.
