El PSC recorre davant el Constitucional el vot delegat de Lluís Puig al Parlament
Els socialistes sostenen que no hi havia cap raó perquè es permetés que el diputat participés en els plens d'investidura des de l'exili
BarcelonaEl PSC ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra la decisió presa per la majoria independentista de la mesa del Parlament de permetre la delegació de vot durant els plens d’investidura de març al diputat de JxCat Lluís Puig, exiliat a Bèlgica, segons ha informat Vozpópuli. Els socialistes s’avancen així a Vox, Cs i el PP, que havien anunciat que traslladarien a l’alt tribunal la seva queixa perquè l’exconseller de Cultura reclamat pel Tribunal Suprem pogués abstenir-se a distància en la investidura de Pere Aragonès.
El PSC considera que Puig no reuneix cap dels motius que el reglament del Parlament recull per autoritzar que el sufragi d’un diputat es delegui, informa Europa Press. Setmanes enrere, la portaveu socialista i vicepresidenta segona de la cambra, Eva Granados, ja va anticipar que el grup parlamentari encapçalat per Salvador Illa estudiava impugnar davant el Constitucional la mesura que va facilitar que l’exconseller participés en la votació en què JxCat va frenar que el candidat d’ERC fos escollit president de la Generalitat. Granados va assegurar que els socialistes tenien “informes jurídics dels lletrats del Parlament” contra la delegació de vot i va sostenir que hi havia “antecedents molts clars i nítids” perquè no s’hagués admès.
La concessió a favor de Puig va generar la primera topada de la nova legislatura entre els grups independentistes i constitucionalistes del Parlament. Els dos membres del PSC de la mesa, Eva Granados i Ferran Pedret, es van oposar a atorgar la mesura al parlamentari de JxCat, a qui el jutge del Suprem Pablo Llarena reclama que se l’extradeixi perquè se'l jutgi pel Procés independentista.
Abans del primer debat d'investidura, el PSC va instar que es reconsiderés la decisió, igual que Vox, el PP i Cs. El debat a la mesa va retardar l’inici del ple, però la majoria sobiranista encapçalada per la presidenta Laura Borràs va desestimar les reclamacions. L’aleshores secretari segon de la mesa, Jaume Alonso-Cuevillas (JxCat), es va abstenir. Va al·legar un conflicte d'interessos perquè és advocat de Puig i la seva intervenció podia donar lloc que s’impugnés la votació. JxCat va fulminar Cuevillas pocs dies després per qüestionar que resulti intel·ligent que els membres de la mesa s’arrisquin a ser inhabilitats per tramitar noves resolucions simbòliques, com les que al Parlament va aprovar a favor de l’autodeterminació o contra la monarquia en la legislatura anterior.