El PSOE carrega contra les crides del PP al transfuguisme
Bolaños recorda que els votants del PSOE el 23-J volien aturar una coalició PP-Vox
MadridEl transfuguisme torna a planar sobre la política espanyola, aquesta vegada per la investidura d'Alberto Núñez Feijóo. "S'ha d'estar molt desesperat per apel·lar a aquestes conductes", ha denunciat aquest dijous al matí la número 2 del PSOE, María Jesús Montero, després que algunes veus dels populars hagin fet referència a hipotètics diputats socialistes "incòmodes" per les aliances de Pedro Sánchez amb l'independentisme. Fa uns dies, Vox va oferir els seus vots al candidat del PP si aconseguia completar una majoria amb suposats trànsfugues socialistes i ara els conservadors flirtegen amb aquesta idea.
Amb la negativa del PNB, l'opció que diputats socialistes descontents facin confiança a Feijóo es presenta com l'única fórmula perquè el candidat del PP surti investit. Aquesta premissa ja reflecteix en quina situació es troba el líder del PP, que vol intentar una investidura abocada al fracàs. "Simplement que hagin de fer hipòtesis de la traïció, el PP ja s’ho hauria de fer mirar. Cridar al transfuguisme no és més que una traïció", denunciava el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en declaracions als mitjans des de París. A més, recordava que els votants del PSOE ho van fer per aturar, precisament, la "coalició ultra de PP i Vox".
El PP ha volgut recular i aquest matí en una entrevista a RNE el seu portaveu, Borja Sémper, afirmava que "no és tant apel·lar a diputats incòmodes –per dir-ho de manera suau– sinó al mateix PSOE". Ara bé, l'objectiu de buscar divisions dins del partit de Pedro Sánchez sí que és la via que els conservadors intentaran per, com a mínim, instaurar el relat de cara a una hipotètica repetició electoral. "Jo no sé si tots els membres del PSOE se senten còmodes amb un candidat a la presidència que és capaç de posar sobre la taula una llei d'amnistia o una possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació", anotava el secretari general del PP a Catalunya, Santi Rodríguez, a Catalunya Ràdio. De moment, però, Sánchez ha negat un referèndum i no ha parlat de l'amnistia.
Montero subratllava que el PP "ha d'abandonar aquestes conductes" i recordava que en l'anterior legislatura els dos diputats d'Unió del Poble Navarrès Sergio Sayas i Carlos García Adanero es van apartar de la disciplina de vot del seu partit en la votació de la reforma laboral. UPN havia pactat amb el PSOE votar-hi a favor, però els dos parlamentaris van desobeir la línia oficial i van fer-ho en contra. Ara tots dos han trobat encaix al Congrés a les llistes del PP.
El record del 'Tamayazo'
A Madrid es recorda el Tamayazo, un episodi de transfuguisme que va impedir que el PSOE aconseguís la presidència de la Comunitat de Madrid l'any 2003 per la deserció de dos diputats socialistes: Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez. El PP havia guanyat els comicis amb 55 diputats, però el PSOE (47) i Esquerra Unida (9) havien firmat un acord que podia donar la presidència a Rafael Simancas, ara encarregat de les relacions del govern espanyol amb les Corts espanyoles.
El dia de la sessió constitutiva de l'Assemblea de Madrid, el 10 de juny del 2023, Tamayo i Sáez no van acudir al ple i la presidència de la mesa va recaure en la candidata del PP, Concepción Dancausa. Més tard, en la sessió d'investidura de Simancas, els dos trànsfugues es van abstenir i, per tant, la investidura va fracassar. La Comunitat de Madrid va haver de repetir les eleccions i Esperanza Aguirre va poder formar govern després dels nous comicis.
Tamayo havia declarat que Simancas s'havia de repensar els seus acords amb Esquerra Unida, però les sospites de transfuguisme tenien més a veure amb una suposada trama urbanística vinculada al PP de la qual es podien beneficiar els dos díscols socialistes. En la nova legislatura que es va constituir, es va crear una comissió d'investigació sobre el cas, si bé no es va poder acreditar que Tamayo i Sáez obtinguessin beneficis de cap mena d'aquest entramat urbanístic. Els dictàmens de la comissió d'investigació es van sotmetre a votació al ple de l'Assemblea de Madrid i van quedar rebutjats pel vot en contra dels dos diputats.
