PSOE i ERC s'encallen en la concreció de la recaptació de l'IRPF

BarcelonaDilluns hi ha una cita encerclada al calendari: la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat sobre el nou finançament. Ara bé, en aquesta qüestió, hi ha una altra negociació en paral·lel: les converses entre el PSOE i Esquerra per fer una llei al Congrés que doti Catalunya de la capacitat per recaptar l'IRPF. Segons les fonts consultades, el contingut de la comissió bilateral, que han treballat Generalitat, Estat i Esquerra, ja està pràcticament tancat i es limitarà a deixar per escrit els principis del nou model, que passaran perquè garanteixi l'ordinalitat, la solidaritat i la recaptació des de Catalunya de l'IRPF.

"No és tan important el què, sinó qui ho firma", assegura una font de la negociació, ja que el govern espanyol assumirà oficialment dilluns part del contingut del pacte d'investidura entre ERC i el PSC. Més complicada és la negociació sobre la llei que ha de permetre la recaptació de l'IRPF per part de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC): les dues parts es donen aquest mes de juliol per arribar a un pacte, ja que no hi ha entesa amb la lletra petita. Aquesta mateixa tarda, segons ha pogut saber l'ARA, hi ha hagut una trobada en què s'ha consolidat la distància entre socialistes i republicans.

Les converses avançaven a bon ritme fins a aquest dijous, quan es van encallar, segons relaten fonts consultades. Va ser quan les dues parts van entrar en el detall de la proposició de llei que havien de consensuar. Davant del bloqueig, socialistes i republicans s'han donat quinze dies de marge. La discrepància principal, ara mateix, està en com fer efectiu l'acord polític de recaptar l'IRPF des de la Generalitat, que implicaria modificar fins a tres normatives alhora: la Lofca (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), la llei per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a Catalunya (16/2010). D'entrada, caldria incorporar en la delegació de competències al govern català la possibilitat de recaptar l'impost sobre la renda, ja que la resta d'impostos "s'aniran incorporant de forma progressiva", segons diuen les fonts. Aquest és un pas imprescindible per poder començar a desplegar l'ATC: sense empara legal, no es pot fer créixer.

Ara bé, aquesta cessió és tècnicament molt complexa, sobretot si l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) només recapta l'IRPF i no tots els impostos, com passa en el cas del País Basc (ho fan les diputacions), apunten fonts coneixedores de la negociació. Per quin motiu? Per una banda, perquè l'IRPF està connectat a altres tributs com patrimoni, societats o l'IVA (els autònoms fan declaracions periòdiques), que d'entrada mantindria la Hisenda espanyola, de manera que caldria compartir dades de forma constant. Per una altra banda, perquè abans d'arribar a aquest punt, es necessita un període transitori de col·laboració perquè ara mateix l'ATC no està preparada per assumir la recaptació de l'IRPF. La "coordinació" que es necessitaria en aquest període transitori entre les dues hisendes encalla la negociació. Per entendre el salt que suposaria això per a la Hisenda catalana, cal parlar de xifres: passaria de recaptar 5.000 milions d'euros en impostos a 30.000 milions, una xifra que implica dimensionar l'organisme i dotar-lo de més efectius humans, a més d'adaptar el programari tècnic.

Els interlocutors

Les negociacions entre les dues parts les piloten Lluís Salvadó, per la banda d'ERC, i Jesús Gascón, secretari d'Estat d'Hisenda, amb el suport tècnic d'experts en matèria de finançament per ambdues bandes. També s'hi han implicat directament en els darrers dies el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Aquesta última setmana, a més, Junqueras ha parlat amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per intentar accelerar les negociacions. Els republicans han posat com a condició "avenços" en el compliment de l'acord del finançament per parlar dels pròxims pressupostos a l'Estat i també a la Generalitat. De moment, però, no han fixat un topall sobre fins on haurien d'arribar els socialistes per donar l'acord per complet.

En tot cas, els negociadors són conscients que més enllà de superar les seves reticències, caldrà un acord al Congrés dels Diputats amb tota la majoria plurinacional, és a dir, Sumar, Junts, Podem, Compromís, Bildu i el PNB. Un pacte que no veuen tan problemàtic com el model en el seu conjunt, que aniria avançant en paral·lel amb la negociació oberta Estat-Generalitat i que també ha d'acabar passant pel Congrés. Per quin motiu? Perquè en aquesta primera norma no es parlaria de diners, sinó només de la competència de recaptació dels impostos per a Catalunya.

L'ordinalitat, a la comissió bilateral

La proposició de llei que negocien socialistes i republicans va en paral·lel a la comissió bilateral que se celebrarà aquest dilluns entre la Generalitat i l'Estat. La trobada ha de servir per formalitzar l'acord que el PSC i ERC van firmar per investir Salvador Illa i que estarà encapçalada pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, per part del govern espanyol, i pels consellers de la Presidència i d'Economia, Albert Dalmau i Alícia Romero, per part de la Generalitat. La trobada arriba quinze dies més tard del que preveia l'acord –la data límit era el 30 de juny–. Segons les fonts consultades, en la bilateral es pactaran les "bases" del nou model: el principi d'ordinalitat, la solidaritat, la cistella de tributs en què participarà la Generalitat i, alhora, la capacitat de l'Agència Tributària de Catalunya de recaptar els impostos, començant per l'IRPF. Ara bé, sense cap xifra concreta.

Garantir l'ordinalitat ha sigut una de les qüestions més polèmiques de la negociació per la resistència de l'Estat i en les últimes hores fins i tot ha estat en dubte sobre si entrava o no. Ha estat així malgrat que és un principi que defensa Esquerra, però també el PSC. En aquest sentit, el seu pacte d'investidura fins i tot deia que mentre no es posés en funcionament el nou model de finançament, el govern espanyol havia de garantir l'ordinalitat a Catalunya el 2025, és a dir, que a l'hora de repartir els diners no baixi posicions en el rànquing d'autonomies respecte al que ha aportat. Per exemple, si Catalunya fos la segona que més diners aporta, ha de ser la segona que més diners rep. "El finançament de Catalunya ha de respectar el principi d'ordinalitat. Les contribucions de les comunitats autònomes per habitant, ordenades en una escala de major a menor, han de mantenir el mateix ordre que en l'escala d'allò que reben –s'establia en l'acord–. En cas de no adoptar-se durant el 2025, requerirà mesures compensatòries", afegia.

Un altre dels cavalls de batalla de la negociació que sí que està acceptat per totes les parts és que hi haurà d'haver "solidaritat" per part de Catalunya, però que a diferència de l'actual model, aquesta solidaritat tindrà un límit, que és garantir l'ordinalitat. És a dir, el nou sistema de finançament passaria perquè Catalunya recaptés els impostos (d'entrada només l'IRPF) i que pagués una quota per compensar els serveis prestats per part de l'Estat, però també una quota de solidaritat a la resta de les autonomies. "Aquesta solidaritat ha d'estar limitada pel principi d'ordinalitat", s'establia en el pacte, cosa que vol dir que després de transferir els fons a les altres comunitats autònomes a través de la quota de solidaritat, Catalunya no quedaria perjudicada: mantindria més o menys la posició a l'hora d'aportar al sistema comú i a l'hora de rebre.

En les últimes setmanes, ERC s'ha queixat que el ministeri d'Hisenda arrossega els peus a l'hora de concretar el model. Els socialistes, però, també han de vèncer les resistències internes, sobretot de veus crítiques com del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i també de barons alineats amb Pedro Sánchez, com el president d'Astúries, Adrián Barbón. Per intentar tranquil·litzar-los, María Jesús Montero ha assegurat aquest divendres que "mai el govern d'Espanya prometrà cap acord ni cap política que suposi un greuge territorial amb altres comunitats autònomes, amb altres sensibilitats o amb una altra forma d'entendre l'autonomia". En declaracions des de Sevilla, la ministra d'Hisenda ha afegit que el govern espanyol treballa "des del primer dia en un major aprofundiment de les competències autonòmiques", tot i que ha lamentat que hi hagi "alguns que no vulguin exercir les seves competències".