El PSOE i Junts porten la seva relació al límit

BarcelonaL'última vegada que Jordi Turull va explicitar un "així no podem seguir" va ser el 29 d'agost del 2022 i ho va fer en relació al seu acord de govern amb Esquerra. Després d'allò, Junts va decidir sortir de l'executiu i va passar a l'oposició al Parlament. Aquesta setmana Turull ha fet servir la mateixa frase per referir-se al pacte amb el PSOE: "O hi ha resultats disruptius o així no podem seguir". En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, va assumir que en les "properes setmanes" hauran de prendre una decisió sobre el suport a Pedro Sánchez.

Aquesta tardor farà dos anys que PSOE i Junts van segellar a Brussel·les l'acord d'investidura. En aquest temps la seva relació ha estat marcada per un estira-i-arronsa constant, fins al punt que aquesta setmana ha caigut un dels projectes estrella dels juntaires, com és el traspàs de competències en immigració, que ha fracassat per la negativa de Podem. Per ara, els de Carles Puigdemont no han sortit a carregar contra el PSOE —critiquen el partit de Ione Belarra—, però la relació es troba en un atzucac. Junts creu que no ha pogut exhibir cap trumfo del pacte amb Sánchez, en un context de baixada a les enquestes i de competència amb Aliança Catalana.

"Tenen aquesta tardor per fer alguna cosa", asseguren fonts de Junts sobre els socialistes, i assumeixen que els retiraran el suport si les coses no canvien. Al PSOE no acaben de creure's l'amenaça i fonts de la Moncloa comenten que no veuen "diferències" en la posició dels de Carles Puigdemont respecte al primer dia que va començar la legislatura. Ara bé, sí que admeten incertesa respecte del rumb que emprendrà Junts quan l'amnistia es pugui aplicar efectivament a l'expresident català —informa Ot Serra.

Els acords pendents

L'acord de Brussel·les no contenia qüestions concretes, sinó que establia un mètode de negociació amb un mediador internacional. En aquest marc de relació, la idea era que les dues parts poguessin exposar solucions per "resoldre el conflicte" entre Catalunya i la resta de l'Estat. Els continguts a negociar giraven entorn de dos grans àmbits: la "superació dels dèficits i limitacions de l'autogovern" i el "reconeixement nacional" de Catalunya. En aquest punt, l'acord explicitava que Junts defensaria un referèndum d'autodeterminació i un nou finançament que permetés la "cessió del 100% dels tributs que es paguen a Catalunya" a la Generalitat. També mencionava l'amnistia, la participació "directa" de Catalunya en institucions de la Unió Europea i canvis legals per combatre el lawfare si es concloïa que n'hi havia hagut en les comissions d'investigació en marxa al Congrés (com la de l'operació Catalunya i el 17-A).

D'això, s'ha aprovat la llei d'amnistia, s'ha intentat que el català sigui oficial a la UE i s'ha acordat un traspàs de competències d'immigració que ha fracassat al Congrés. Les tres coses han descarrilat per tercers: el Tribunal Suprem s'oposa a aplicar la norma a Puigdemont, diversos països europeus com Alemanya s'oposen a l'oficialitat de la llengua i Podem ha rebutjat la delegació en immigració.

Ara bé, al llarg d'aquests dos anys, Junts també ha arribat a pactes més concrets amb el PSOE: n'hi ha de pendents i altres que s'han complert parcialment. Van acordar la "publicació immediata de les dades oficials per calcular les balances fiscals"; la supressió de l'article 43 bis de la llei d'enjudiciament civil perquè creien que "amenaçava" l'aplicació de l'amnistia; situar l'IVA de l'oli al 0%; o la "reforma de la llei de societats de capital per revertir el reial decret del PP del 2017" pel retorn de la seu d'empreses a Catalunya.

De tot això, sí que es va reformar la llei d'enjudiciament civil i l'IVA de l'oli va ser del 0% tres mesos l'any passat —ara és al 4%—. Les dades per calcular les balances fiscals van ser publicades per part del govern espanyol, però la Generalitat governada pel PSC no ho ha fet encara. Fonts de l'executiu asseguren que ho té previst quan presenti els pressupostos de l'any que ve, encara sense data. Pel que fa a les empreses, algunes, com el Banc Sabadell, han tornat sense necessitar el canvi legal pactat per Junts.

El que sí que ha complert el PSOE és retirar l'independentisme com a "terrorista" dels informes anuals que fa l'Europol (tot i que se segueix considerant "extremista i violent") i el repartiment de menors no acompanyats: Junts va acordar una xifra menor per a Catalunya que la resta de les autonomies i s'està duent, mica en mica, a la pràctica.

L'altra qüestió que va quedar en l'aire va ser la reunió Sánchez-Puigdemont. El 14 de desembre del 2023, Turull va anunciar que "es reunirien properament" per parlar "com cal" del conflicte, però avui encara no s'ha produït. "Potser ja fa tard", ha dit Turull aquest divendres al Cafè d'idees de La 2. Amb relació a aquest canal, Junts també va pactar que s'emetés en català a Catalunya —fins al 50% a finals del 2025— però encara no s'ha posat en marxa: la data prevista d'inauguració de l'11 de setembre es va posposar al 13 d'octubre.

Data clau: debat de política general

Hi ha una data clau que pot contribuir a arreglar o empitjorar encara més la relació Junts-PSOE i és el debat de política general al Parlament. Els juntaries posen en l'equació el rol del president, Salvador Illa, i presentaran resolucions perquè el PSC assumeixi l'anomenat acord de Brussel·les amb el PSOE. "Té un relat contradictori amb el que vam signar", consideren fonts de Junts sobre Illa. Des que van traslladar el seu malestar a l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero —l'interlocutor dels socialistes en les reunions amb el mediador des de la caiguda de Santos Cerdán—, reconeixen que Illa ha fet dos gestos rellevants. El primer, la reunió amb l'expresident a l'exili —tot i que des de l'entorn del president socialista neguen que tingui a veure amb la situació a Madrid— i dir que "no hi haurà normalitat a Catalunya si Puigdemont no pot tornar".

Què farà en aquest context el PSC? Fins ara els socialistes han expressat sintonia amb el pacte que Junts va fer amb el PSOE, però cal veure què presenta Junts exactament. Si el PSC hi vota en contra, els juntaires pretenen responsabilitzar Illa també del seu hipotètic trencament amb el govern espanyol.

Com trencar

En les darreres reunions que han mantingut amb Zapatero, Junts ja li ha transmès que l'amenaça de trencar és real. De fet, han tombat propostes rellevants com la reducció de jornada laboral o l'agència anticorrupció. La ruptura definitiva consistiria a passar a l'oposició, ja que descarten una moció de censura amb PP i Vox.

Una decisió així, fonts de Junts admeten que té els seus riscos —¿què farien si el govern espanyol porta una mesura social o relacionada amb Catalunya?—, però asseguren estar disposats al "cost". El que no vol Junts és que el dia que Pedro Sánchez posi punt final a la legislatura, ells es quedin amb el sarró gairebé buit sense haver fet cap gest abans, tenint en compte que en els darrers anys la principal crítica a ERC era el seu suport al PSOE "a canvi de res".