Puigdemont, Comín i Ponsatí recorren a la justícia europea l'aixecament de la immunitat parlamentària

BarcelonaCarles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van perdre la immunitat parlamentària al mes de març, un cop la majoria dels membres del Parlament Europeu van decidir acceptar el suplicatori del Tribunal Suprem espanyol perquè els processos d'extradició a Bèlgica i Escòcia puguin continuar. Els treus eurodiputats de JxCat ja van anunciar que recorrerien la decisió i finalment han presentat un recurs al Tribunal General de la Unió Europea, que en els pròxims dies farà públic el resum del cas. La defensa dels tres polítics exiliats ha denunciat diverses irregularitats durant el suplicatori que considera que són prou greus com per anul·lar-lo.

L'Eurocambra retira la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí

Fonts de la defensa expliquen que demanaran mesures cautelars per recuperar la immunitat, encara que, en tot cas, el seu procés d'extradició està encara pendent que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea respongui una qüestió prejudicial que el magistrat del Suprem, Pablo Llarena, li va enviar a principis de maig en relació a les euroordres. Entre altres coses, Llarena sol·licita a l'alt tribunal que es pronunciï sobre el seu abast i els motius pels quals es poden denegar, després que les autoritats belgues rebutgessin entregar a Espanya l'exconseller Lluís Puig el mes de gener passat. En funció de la resposta del TJUE, Llarena decidirà si manté o no les euroordres sobre Puigdemont, Comín i Ponsatí –reclamats per delictes de sedició, malversació i desobediència– i si reactiva la petició d'extradició de Marta Rovira i torna a demanar la de Puig.

Sigui com sigui, un cop se'ls ha retirat la immunitat el procediment queda en mans dels tribunals. En un informe, l'Eurocambra va justificar que els fets pels quals la justícia reclama els representants de JxCat són anteriors a la seva condició de membres del Parlament Europeu i, per tant, va desvincular el procés judicial de la seva tasca a Brussel·les. A més, va declarar que la cambra era incompetent per jutjar si el Suprem és l'òrgan competent o no per emetre les euroordres. En el cas de Puig va ser la justícia belga la que va concloure que hauria d'haver sigut un tribunal de primera instància i no el Suprem el que se n'hagués encarregat, fet pel qual va acabar rebutjant l'extradició de l'exconseller de Cultura.