Judicialització del Procés
Política 31/05/2023

El TSJC torna a condemnar la mesa del Parlament per l'1-O però no la inhabilita

El tribunal té en compte que Corominas, Simó, Guinó i Barrufet tenien prohibit participar en eleccions des del 2020 per la primera sentència i els obre la porta a una compensació

3 min
El TSJC manté la data del judici contra la mesa del Parlament

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a condemnar per desobediència la mesa del Parlament de l'1-O. L'octubre del 2020 el tribunal ja va condemnar Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó a un any i vuit mesos d'inhabilitació, però el Tribunal Suprem va suspendre aquesta pena i va obligar a repetir el judici per falta d'imparcialitat de dos dels magistrats que havien dictat sentència. Ara el TSJC imposa quatre mesos d'inhabilitació als processats, una cinquena part de la primera pena. Ara bé, cal tenir en compte que durant tots aquests anys els quatre exmembres de la mesa no s'han pogut presentar a cap procés electoral perquè la Junta Electoral Central considera qualsevol condemna –sigui ferma o no– com una "causa d'inelegibilitat".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Precisament per això, el tribunal ja deixa clar en la sentència –que conté un vot particular i fixa una multa de 1.200 euros per a cada un dels processats, que també és més baixa que els 30.000 euros inicials– que no executarà la pena perquè hi descomptarà el temps que a la pràctica els acusats han tingut prohibit presentar-se a uns comicis. A més els magistrats admeten el "perjudici" que pot haver causat aquest fet a Corominas, Simó, Barrufet i Guinó i els insta a plantejar aquesta qüestió quan s'obri el tràmit pertinent. A hores d'ara, asseguren els magistrats, els efectes d'aquesta "prohibició són de difícil valoració, perquè, entre altres qüestions, no comptem amb els instruments necessaris per poder portar-la a terme".

Atenuant

La nova sentència té en compte com a atenuant el temps que s'ha trigat a resoldre el procediment, que es va començar a investigar el 2016, es va jutjar per primer cop el 2020 i es va haver de tornar a portar a judici aquest març, després que el Tribunal Suprem donés la raó als exdiputats i considerés que dos dels magistrats –José María Barrientos, el president del TSJC, i Carlos Ramos– no els havien d'haver jutjat perquè ja havien resolt altres recursos sobre l'1-O i podien estar contaminats. Per això el nou tribunal rebaixa la condemna dels 20 mesos d'inhabilitació inicials a tan sols quatre mesos i hi descompta el temps que els condemnats ja han estat inhabilitats a la pràctica. Amb el mateix argument, la multa passa de 30.000 euros a 1.200 euros.

Tret d'això, la sentència és molt similar a la del 2020. El tribunal manté que els exmembres de la mesa van desobeir almenys en sis ocasions el Tribunal Constitucional (TC) permetent que es tramitessin iniciatives parlamentàries sobre el referèndum i la independència de Catalunya, que anaven en contra dels mandats del TC. Es tracta de la comissió d'estudi del procés constituent i l'aprovació de les conclusions d'aquest organisme, les resolucions del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l'aprovació dels pressupostos del 2017 –amb una partida per a l'1-O–, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre, i l'aprovació de la sindicatura electoral.

De fet, el vot particular –de la magistrada María Jesús Manzano– no discrepa de cap dels arguments de la sentència. El que planteja la jutgessa és que els exmembres de la mesa novament condemnats no haurien de pagar les costes del judici per a l'Advocacia de l'Estat, com sí que s'ha establert. La magistrada posa en dubte que l'advocada de l'Estat pogués exercir com a acusació particular en el judici perquè la llei no reconeix la figura de perjudicat (que és a qui representa l'acusació particular) en el delicte de desobediència.

stats