Torra i Costa recorren a la doctrina Zakharov perquè Estrasburg condemni Espanya

BarcelonaPrimera demanda contra Espanya per l'espionatge amb Pegasus al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. L'expresident Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han portat l'Estat al tribunal europeu perquè es declari "il·legal" l'espionatge amb el programari israelià per vulneració de drets fonamentals als dirigents independentistes. En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Torra ha lamentat que no s'hagin depurat responsabilitats sobre la qüestió ni s'hagi aclarit tampoc quina informació es va obtenir ni què se'n va fer de les dades que es van treure dels seus dispositius mòbils. "Jo era el president de la Generalitat en exercici quan vaig ser espiat. És un fet gravíssim que no ha tingut cap mena de resposta ni conseqüència ni tampoc repercussió política", s'ha reafirmat l'expresident de la Generalitat, remarcant que va ser l'etapa de la pandèmia i també de la proximitat de la seva inhabilitació. "Des d'un punt de vista moral és molt greu que m'espiessin durant la pandèmia", ha lamentat.

Però per què és la primera demanda que pot arribar al TEDH? Cal tenir en compte que un dels requisits per arribar a Estrasburg és que s'han d'haver esgotat tots els recursos dins l'estat espanyol i, de moment, totes les investigacions penals –des de la de l'expresident Pere Aragonès a la dels dirigents de l'ANC– estan en primera instància. "El 25 d'octubre vam rebre la inadmissió del recurs d'empara del Constitucional", ha dit Josep Costa, que ha aclarit que si ja han arribat a Estrasburg és perquè van traçar des de l'inici un camí judicial per esgotar les vies internes de l'Estat com més aviat millor. Segons el seu parer, la justícia espanyola no és efectiva per aclarir qui són els responsables de l'espionatge. Quina ha estat l'estratègia? Costa ha recordat que van interposar una demanda per la via contenciosa administrativa, i no penal, contra el consell de ministres i el president espanyol, perquè consideraven que per aquesta jurisdicció es podia garantir una "amplitud de drets més gran": per exemple, ha dit, volien saber què s'havia fet amb la informació recollida dels seus telèfons mòbils i no tant el "funcionari que va clicar el botó de l'espionatge". D'aquesta manera, la seva demanda va estar entre l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem fins que va ser inadmesa per les dues instàncies i van arribar al Constitucional, que també va inadmetre el recurs el 25 d'octubre passat.

A la demanda, Costa ha explicat que al·leguen una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, a la privacitat i al secret de les comunicacions, a la llibertat d'expressió i opinió, a més de la vulneració del dret a tenir una legislació amb mecanismes per garantir una investigació "independent i creïble" dins l'Estat. "Si hi ha una legislació que permet que t'espiïn ja es tracta d'una vulneració de drets", ha dit Costa, citant una sentència del 2015 del TEDH contra Rússia, per haver espiat el ciutadà Roman Zakharov, editor d'una revista d'aviació i president de la sucursal de la Fundació de Defensa Glasnost a Sant Petersburg –una ONG que monitoritza la situació de la llibertat de premsa a Rússia. Zakharov va arribar a Estrasburg perquè al seu país la via judicial va quedar arxivada. "La legislació de l'estat espanyol és equivalent a la russa", ha resolt. Aquesta resolució ja ha inspirat un cas anàleg, ha afegit l'exvicepresident del Parlament, sobre Polònia, que també va fer ús de Pegasus. "Quan un espionatge té contingut polític, ja és ipso facto una vulneració dels nostres drets polítics", ha sentenciat.

Els intents d'espionatge

A la compareixença de premsa també hi havia Elies Campo, enginyer de telecomunicacions i membre de Citizen Lab, que va destapar el Catalangate, l'espionatge massiu contra l'independentisme amb Pegasus. Campo ha relatat el funcionament del programari israelià i ha recordat que no només podia recollir informació establerta dins el telèfon, sinó també utilitzar el dispositiu per captar més dades, com per exemple engegant el micròfon o la càmera. En aquest sentit, ha explicat que Pegasus es va infiltrar al dispositiu de Quim Torra quan era president de la Generalitat: va rebre fins a vuit missatges SMS la primavera del 2020 en què s'adjuntava un enllaç que finalment va infectar el seu mòbil.

Els missatges que van rebre tant Costa com Torra no van ser aleatoris, sinó que eren estratègics i pensats en un context per ser clicats per la víctima. L'expresident ha explicat, per exemple, que va rebre enllaços informatius d'Europa Press, mentre que Costa ha recordat que ell va rebre un SMS amb voluntat d'infectar el seu dispositiu quan Carles Puigdemont i Toni Comín havien de prendre possessió com a eurodiputats el 2019 i estaven pendents de si creuaven o no la frontera entre Alemanya i França. "Vaig rebre un missatge on posava Tribunal de Justícia de la Unió Europea i Puigdemont quan esperàvem notícies del tribunal", ha explicitat Costa, per evidenciar que no es tractava d'atacs aleatoris sinó mil·limetrats.