Els reptes de la nova fiscal general de l’Estat: entre la “ferida” i l’increment de “l’autonomia”

MadridEn els pròxims dies, Teresa Peramato serà nomenada formalment nova fiscal general de l’Estat. Després de rebre la idoneïtat del CGPJ i de comparèixer al Congrés dels Diputats, falta que el rei certifiqui el seu nomenament. El seu aterratge al carrer Fortuny de Madrid –seu de la Fiscalia General de l’Estat– es va precipitar després que el Tribunal Suprem condemnés Álvaro García Ortiz i que ell, malgrat que encara no es coneix la sentència, renunciés al càrrec. Tot seguit, el consell de ministres va activar la maquinària de la successió. Quan va anunciar el seu nom, el ministre Félix Bolaños la va instar a “continuar reforçant l’autonomia” de la Fiscalia i a treballar per “aconseguir la independència i llibertat de criteri”.

Aquest dijous Teresa Peramato ha comparegut al Congrés, on s'ha compromès a impulsar les "actuacions i reformes precises" per "continuar avançant en autonomia", un dels pilars fonamentals del Ministeri Fiscal. Ara bé, els seus primers passos estaran marcats per les seqüeles de la condemna al seu predecessor: "És una profunda ferida que ha de sanar, espero i desitjo, sota la meva direcció i amb el treball i esforç de tots els fiscals", ha reconegut a l'inici de la seva intervenció. I ha volgut qüestionar els "dubtes injustificats" que s'agiten sobre el Ministeri Fiscal per la seva estructura jeràrquica: "És desconèixer el funcionament de la Fiscalia".

De fet, consultades per l'ARA, totes les associacions de fiscals coincideixen que part dels deures que haurà de fer té a veure amb la condemna del Suprem. Cristina Dexeus, presidenta de l’Associació de Fiscals –majoritària i conservadora–, considera que, després d’un temps “molt convuls”, haurà de “recuperar el prestigi” de la institució i la “imatge d’imparcialitat” dels fiscals: “Sobretot, que no es parli de nosaltres”, demana. Des de l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF) –que va ser acusació popular contra Álvaro García Ortiz i li demanava sis anys de presó, la pena més alta–, Miguel Pallarés subratlla que el “canvi significatiu” serà fer una “defensa de la independència dels tribunals” i “censurar qualsevol ingerència o atac per part de l’executiu”.

I en nom de la Unió Progressista de Fiscals –que sempre ha demanat l'absolució d'Álvaro García Ortiz–, Félix Martín esgrimeix que és important “recuperar l’autoestima” i potenciar “l’essència del fiscal”, que és “servir la societat i protegir les víctimes”. El president de la UPF –una associació que Peramato també va liderar– creu que la nova fiscal general haurà de “muscular” la Fiscalia de nou després de la sentència del Suprem, que envia un missatge “desmotivador” i suposa un “pas enrere” en l’autonomia dels fiscals per investigar “gent poderosa”.

La “doble ombra” que percep el PP i la divergència entre Junts i ERC

Des de la cambra baixa, el PP no està satisfet amb l'elecció de Teresa Peramato. María Jesús Moro creu que aterra al carrer Fortuny amb una "doble ombra" pel fet que Pedro Sánchez l'hagi proposat i per les "actuacions" del seu antecessor. La diputada popular l'anima a promoure "accions inequívoques i contundents", com un codi ètic "molt exigent" i els "imprescindibles" contrapesos, per recuperar la "credibilitat" i el "prestigi" de la institució i a "obstinar-se sense dreceres ni excuses" a "esborrar per sempre" la "gran anomalia" que ha suposat la causa judicial contra Álvaro García Ortiz.

Els partits independentistes discrepen sobre la condemna a Álvaro García Ortiz. Per una banda, Josep Pagès (Junts) ho atribueix a una "batalla entre faccions del règim" que "no està relacionada amb l'exercici de drets polítics", sinó amb "fets presumptament delictius". D'altra banda, Pilar Vallugera (ERC) admet que "no és comparable" amb la "deshumanització" de l'independentisme, però sí que reconeix que "trenca barreres" que fan que "cada vegada es puguin alterar més els límits democràtics de control de la dissidència".

Una “crida pública” als partits

Teresa Peramato arribarà a la Fiscalia un mes després que el govern espanyol registrés al Congrés la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) que ha de transformar les investigacions penals per tal que les instruccions deixin d’estar en mans dels jutges i que siguin els fiscals els que les liderin –amb la vigilància d'un jutge de garanties–. Tanmateix, perquè la modificació cristal·litzi caldrà –entre altres coses– que Junts avali la llei, cosa que sembla inviable després de la ruptura total dels juntaires amb el PSOE.

Amb una Fiscalia "àmpliament preparada" i amb "l'experiència necessària" per fer-ho, la futura fiscal general ha fet una "crida pública" als partits per permetre que s'aprovi la modificació: suposa "l'únic vehicle idoni per garantir la igualtat" i permetria deixar enrere una llei "obsoleta i esgotada". Ara bé, això ha creat malestar en alguns partits. "Sembla que vostè ha comparegut com a candidata al ministeri de Justícia", li ha etzibat Vox. I Junts li ha retret que ho hagi defensat amb "excessiva intensitat".

Si aquest escenari arriba, les associacions coincideixen que caldrà fer un gran esforç. L’AF –que és partidària de posposar la reforma uns anys– creu que Peramato haurà de ser “molt exigent en la reclamació d’independència” respecte al govern espanyol. Cristina Dexeus aposta per una “revisió molt profunda” de la carrera fiscal per determinar exactament com s’atribueixen els assumptes a cada fiscal en concret i “evitar marges de possible arbitrarietat”. Des de l’APIF afegeixen que, si se’ls atribueix la investigació, “no seria oportú” que el fiscal general pugui donar una “ordre singular” o “tingui capacitat” de canviar un determinat fiscal.

La UPF –que està alineada amb el govern espanyol i és partidària que la investigació recaigui en els fiscals– vol que Peramato “prengui la iniciativa” perquè s’aprovi la nova LECrim amb els “retocs” que calgui per garantir una justícia “més ràpida, més àgil i més sensible” i creu que ella ha de remar a favor de les reformes necessàries per “assegurar” que els fiscals tinguin “autonomia”. A més, Félix Martín li demana lideratge per “aconseguir el consens necessari per a una reforma imprescindible” i “perquè tothom tingui la tranquil·litat que és el camí correcte”.

Un nou edifici i nomenaments pendents

A més, Teresa Peramato tindrà dossiers oberts a sobre de la taula. Álvaro García Ortiz li donarà el relleu amb l’acomodació del ministeri fiscal a la nova Llei d’Eficiència a la Justícia –aprovada a finals del 2024– encara pendent: haurà de dictar instruccions i circulars que el seu predecessor no ha tingut temps de rubricar. A més, en els pròxims mesos inaugurarà una nova seu de la Fiscalia, un projecte en el qual García Ortiz hi havia posat “molt afany”. És l’edifici contigu a la seu principal, al carrer Fortuny, on es traslladaran totes les unitats especialitzades per evitar la dispersió actual. També haurà de fer alguns nomenaments: d’un nou fiscal de sala de Medi Ambient i de tres fiscals del Suprem.