El consell de ministres aprovarà la reforma que dona als fiscals les regnes de les investigacions penals
La nova llei d'enjudiciament penal també incorpora mesures per garantir la independència de la Fiscalia
El consell de ministres aprovarà aquest dimarts una de les majors reformes dels últims anys. Segons han confirmat aquest dilluns fonts del govern espanyol a Efe, l’executiu validarà de forma definitiva un projecte de llei que inclou canvis en la fiscalia general de l’Estat per despolititzar-la. La reforma també incorpora, a més, modificacions en la llei d’enjudiciament criminal, que té com a principal novetat la figura del fiscal investigador. La proposta preveu establir que la direcció de les investigacions de les causes penals passi a estar en mans dels fiscals, i no pas a les dels jutges, com fins ara.
El text, que un cop aprovat haurà de passar pel Congrés i el Senat per ser tramitat, també inclou una reforma de l'estatut orgànic del ministeri fiscal. Un dels punts més rellevants és l'actualització del mandat del fiscal general de l'Estat, que passarà a ser de cinc anys. Aquest canvi farà que el nomenament del màxim representant del ministeri públic deixi de coincidir amb el dels governs. De fet, també s'establirà que, en cas de cessament, el nou fiscal general tindrà un mandat que no excedirà el termini que li restés al seu predecessor.
Si finalment s'acaba aprovant el projecte a les Corts, també quedarà prohibit que l'executiu central o els de les autonomies sol·licitin al fiscal general de l'Estat promoure qualsevol mena d'actuació en un procediment. De la mateixa manera, també s'estableix que les seves comunicacions amb el govern hagin de ser públiques i per escrit, i no podrà ser cridat a comparèixer davant del consell de ministres. Totes aquestes novetats van en línia amb les demandes de l'informe GRECO del Consell d'Europa, que any rere any demana a Espanya més eines per garantir la independència de l'òrgan.
El nou model
Segons defineix el projecte de llei, els membres de la Fiscalia seran els encarregats d'impulsar les investigacions, i el paper dels jutges passarà a limitar-se a vetllar perquè es compleixin els drets de totes les parts del procés: la presó provisional o els registres domiciliaris, per exemple, continuaran requerint el seu vistiplau. Així doncs, el procés passarà a ser autònom i estarà controlat per un jutge de garanties. Un cop finalitzada aquesta fase, un segon jutge —el de l'audiència preliminar— serà el responsable de decidir si s'obre el judici oral. Si és així, un tercer jutge serà l'encarregat de jutjar els fets.
Aquest canvi de papers ha estat una reivindicació històrica de molts juristes i, de fet, equipararia el model espanyol a altres d'europeus, com és el cas de França. També és el mateix procediment amb què actua la Fiscalia Europea i la de Menors. Aquest model ja havia aparegut en l'avantprojecte aprovat el 2011 pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que no va acabar de ser tramitat abans que abandonés la Moncloa. El 2012, Mariano Rajoy va crear una comissió liderada per Manuel Marchena que va elaborar una norma que també atorgava aquest poder a la Fiscalia.
Partits i sindicats fora de l'acusació particular
Un altre punt que incorpora la reforma és que es regula l'acusació popular i, en línia amb les sol·licituds que el Tribunal Suprem ha inclòs en diverses sentències, es delimita qui la pot exercir. Així, a partir de l'aprovació del text, les persones jurídiques públiques com partits polítics, sindicats o associacions que en depenen no podran exercir-la. També s'estableixen els delictes en què es pot presentar, entre els quals hi ha la corrupció, els delictes contra els drets dels consumidors, els d'odi, els de violència sobre la dona o els de finançament il·legal de partits, entre d'altres.
A més, a petició del CGPJ i del Consell d'Estat, s'inclou la regulació del procediment davant del tribunal del jurat, ja que es considera un "sense sentit" que es mantingui com una llei autònoma. La regulació s'introdueix amb una única modificació: s'exclou la violació de domicili de la llista de delictes que poden ser jutjats per un jurat, ja que, des d'aquest mateix any, es tramita per judici ràpid.
