Radiografia de l'amnistia després de l'alenada d'esperança d'Europa: qui n'està pendent?
Més de 350 encausats s'han beneficiat de l'oblit judicial mentre el Suprem bloqueja l'amnistia al Govern de l'1-O per malversació
BarcelonaFa 522 dies que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar la llei d'amnistia, després d'una negociació convulsa entre el PSOE i Junts i els intents del PP de torpedinar-la al Senat. Malgrat això, els líders de l'1-O segueixen sense haver-se'n beneficiat en la seva totalitat per les reticències del Suprem a aplicar-la al delicte de malversació. Ara bé, tant ells com la resta d'encausats pel Procés comencen a veure la llum al final del túnel: l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, s'ha pronunciat aquesta setmana avalant el gran gruix de la norma. Hi fa retrets menors, com ara que el temps de dos mesos que es va donar per aplicar-la —i que molts tribunals igualment no han complert— és insuficient, però en defensa la finalitat de "reconciliació" política i social.
Després de l'informe del lletrat, que no és vinculant, el TJUE haurà ara de donar resposta a les peticions que li van fer tant el Tribunal de Comptes com l'Audiència Nacional sobre la compatibilitat de la llei d'amnistia amb el dret de la UE. No són les úniques que té al damunt de la taula, però la posició que hi avanci serà clau en l'evolució de les causes pendents d'amnistiar als tribunals espanyols. Les repassem.
La causa del Tribunal de Comptes
Uns 35 ex alts càrrecs del Govern afronten encara la responsabilitat comptable derivada de les despeses del Procés. Entre ells hi ha l’expresident Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras, a més d’exconsellers del Govern de l’1-O, però també l’expresident Artur Mas, amnistiat pel 9-N (tot i que els diners que va pagar de multa al Tribunal de Comptes, en aquest cas, no se li retornaran). La Fiscalia els demana 3,1 milions d’euros, mentre que SCC eleva la xifra fins als 5 milions. El Tribunal de Comptes espera ara la resposta definitiva del TJUE sobre si l'amnistia s'oposa d'alguna manera als interessos financers de la UE. L'advocat general ho ha descartat.
Els CDR que vol jutjar l'Audiència Nacional
Una de les grans victòries per a l'activisme independentista pel que fa l'informe de Spielmann és el que diu sobre l'excepció de terrorisme a la llei d'amnistia: l'Audiència Nacional havia preguntat si és compatible amnistiar actes tipificats com a tals en el marc del judici als 12 CDR detinguts en l'operació Judes, que s'enfronten a penes d'entre 8 i 15 anys de presó per presumptament haver organitzat accions violentes coincidint amb l'aniversari de l'1-O i l'aleshores imminent publicació de la sentència del Procés. El lletrat del TJUE respon que les excepcions previstes a la llei, que deixa fora de l'amnistia els actes contraris als drets humans, són compatibles amb la directiva europea contra el terrorisme.
Jové, Salvadó i Garriga, al TJSC
Una altra de les causes que s'han eternitzat als tribunals és la que afecta els ex alts càrrecs d'Economia Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, per desobediència, malversació i prevaricació pels preparatius de l'1-O, i l'exconsellera Natàlia Garriga, per desobediència. El juliol del 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va activar una doble via de consulta, tant al TC com al TJUE: els va traslladar els seus dubtes, respectivament, sobre la compatibilitat de la llei amb la Constitució espanyola i l'ordenament jurídic europeu. Ara també espera resposta. Mentrestant, els càrrecs del sottogoverno de l'1-O processats en la macrocausa del jutjat 13 de Barcelona ja han estat amnistiats, per ordre de l'Audiència Provincial de Barcelona.
Exiliats i inhabilitats, pendents del TC
A diferència del TSJC, el Suprem va optar per no fer cap consulta a la justícia europea i va rebutjar amnistiar per malversació Puigdemont i la resta de consellers de l'1-O inhabilitats, amb l'argument que hi havia hagut un "enriquiment personal" per part seva i que això els deixava fora de l'àmbit d'aplicació de la norma. Els condemnats han recorregut al Tribunal Constitucional (TC), que s'haurà de pronunciar sobre si la sala segona de l'alt tribunal ha retorçat la interpretació del text per no amnistiar-los després de descartar ja la qüestió de constitucionalitat que li va elevar aquest tribunal. De la decisió del Constitucional depèn el retorn de Puigdemont a Catalunya, així com dels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. De moment, la Fiscalia s'oposa a la suspensió de l'ordre de detenció contra l'expresident mentre els magistrats deliberen.
Però, davant la possibilitat que la sala segona del Suprem intenti enviar un altre cop la causa a Europa, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha llançat un avís a navegants: "Les nostres sentències són obligatòries per a tots", va dir en una entrevista a RTVE on va recordar que, una vegada el TJUE decideixi, regeix la doctrina de "l'acte aclarit". És a dir: no es pot tornar a preguntar al TJUE el mateix per anar dilatant el procediment, una vegada ja està resolt. El Suprem sí que podria, però, tornar a requerir la intervenció del TJUE per un dubte diferent als ja resolts per Luxemburg sobre la malversació.
El cas de desobediència a Vilanova
L'última qüestió prejudicial al TJUE sobre l'amnistia que ha transcendit és la que ha presentat un magistrat de Vilanova i la Geltrú. Té entre mans una causa contra un home que, quan era vocal en una mesa electoral el 2019, es va negar a treure's el llaç groc i va acabar acusat de desobediència. En la mateixa línia que els tribunals que han optat per aquesta fórmula, el titular del jutjat número 3 ha preguntat al TJUE si l'amnistia és compatible amb l'ordenament de la UE i, en concret, amb el principi de separació de poders i d'igualtat davant la llei.
Quants amnistiats hi ha?
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va xifrar aquest dijous en més de 350 les persones que s'han vist beneficiades per la llei d'amnistia. Segons les últimes dades d'Òmnium, actualitzades al maig del 2025, un total de 236 causes penals contra independentistes s'han tancat definitivament des que es va aprovar la llei: en 178 casos ha estat per aplicació directa de l'amnistia, mentre que en 49 ha estat a conseqüència d'arxius, i en 9 més, d'absolucions. En el bloc de casos arxivats hi ha la causa de Tsunami Democràtic i la de la suposada trama russa del Procés que va néixer de l'operació Volhov, ja enterrades entre retrets de les instàncies judicials superiors als respectius instructors.
A més, el maig del 2025 per primera vegada el nombre de causes penals tancades contra els represaliats va superar el de policies amnistiats (164), que van ser el col·lectiu que en un primer moment es va beneficiar més ràpid de l'amnistia. Un dels casos que afecten agents de la Policia Nacional i que no ha estat amnistiat, en canvi, és el dels quatre policies que aniran a judici per haver buidat un ull a Roger Español en les càrregues de l'1-O.