Amnistiats 35 ex alts càrrecs del govern de Puigdemont per l'1-O
L'Audiència de Barcelona aplica l'oblit judicial a la macrocausa del jutjat número 13 pels preparatius del referèndum i l'acció exterior
BarcelonaMés d'un any després que s'aprovés l'amnistia, l'oblit judicial ha arribat a la macrocausa de l'1-O que s'investigava al jutjat número 13 de Barcelona. L'Audiència de Barcelona ha amnistiat 35 ex alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont i empresaris processats pels preparatius del referèndum. Entre ells hi ha l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, investigat en la causa sobre la promoció del Procés a escala internacional, i que inicialment es va seguir al jutjat número 18 de Barcelona abans de passar també al número 13. L'Audiència revoca així la decisió de la jutgessa instructora, que volia enviar-los a judici per malversació, desobediència, prevaricació i falsedat documental tot i la llei. La Fiscalia, en canvi, s'havia mostrat favorable a l'amnistia.
La causa del jutjat número 13 va ser la primera a obrir-se per investigar l'1-O, i s'ha arrossegat vuit anys fins ara. En una resolució, consultada per l'ARA, la secció 21 de l'Audiència també amnistia el delicte de malversació, apartant-se del criteri que el Suprem ha aplicat als membres del Govern condemnats per l'1-O i a l'expresident Carles Puigdemont, encara exiliat a Brussel·les. En el cas del sottogoverno, els magistrats mantenen que no hi va haver un "propòsit d'enriquiment" que faci inviable aplicar-los l'oblit judicial. Ara bé, l'Audiència ha deixat fora de l'amnistia Albert Royo i Roser Clavell, ex secretaris generals del Diplocat, pel que fa a les acusacions de prevaricació administrativa contra ells. Entre els fets que se'ls imputa hi ha dos contractes de neteja i auditoria irregulars que, a parer dels magistrats, no tenen a veure amb el Procés. I, per tant, l'amnistia no els és aplicable en aquest cas.
"Clarament" amnistiable
Pel que fa a la resta d'imputacions, el tribunal manté que estan "clarament compreses" en l'article 1 de la llei d'amnistia, perquè són "conductes directament o indirectament orientades a la consecució" de les finalitats del Procés. Aquesta decisió arriba després que hagi transcendit que el Tribunal Constitucional donarà llum verda a la norma fent seva la tesi del govern espanyol que l'amnistia contribueix a la millora de la "convivència" a Catalunya i que es tracta d'una mesura "excepcional" que té cabuda dins la Constitució.
A més de Romeva –que encara té pendent ser amnistiat pel Suprem també en la causa de l'1-O–, entre els beneficiats hi ha l'exdirector general de comunicació de la Generalitat Jaume Clotet; l'expresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de Catalunya Núria Llorach; l'exdirector de TV3 Vicent Sanchis, i l'exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo. També l'exsecretari de Comunicació Antoni Molons, l'exsecretari de Govern Víctor Cullell, l'exsecretari general de Presidència Joaquim Nin i altres membres del sottogoverno, com Teresa Prohias i Roger Albinyana. Des d'Esquerra, Oriol Junqueras ha celebrat la decisió del tribunal, amb la qual creu que finalment s'ha fet justícia. "Gràcies per haver resistit tants anys el cost emocional, familiar, econòmic i de temps robat", ha dit.
La investigació al jutjat número 13 va començar amb el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer aprofitant com a excusa les declaracions de l'exsenador d'ERC Santi Vidal assegurant que la Generalitat tenia les dades fiscals de tots els catalans. Després va virar cap als preparatius de l'1-O i va arribar a tenir 48 investigats. Però Sunyer va morir el novembre del 2018 i la investigació la va assumir la magistrada Alejandra Gil. Ella va haver de fusionar aquesta causa amb els expedients provinents de la causa del jutjat d'instrucció número 18, que investigava en paral·lel despeses d'acció exterior relacionades amb el Procés. La causa ja va estar a punt d'arribar a judici el 2021, però l'Audiència va ordenar reobrir el sumari amb noves citacions. Entre aquesta quarantena de càrrecs, en un inici, també hi havia Lluís Salvadó, Josep Maria Jové i Natàlia Garriga, que eren alts càrrecs de govern durant el referèndum i van passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan van ser escollits diputats al Parlament la legislatura passada. El TSJC va veure "amnistiables" els seus casos per malversació l'any passat, però va decidir elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, encara pendent de resoldre's.
