Política 22/06/2021

Les "raons polítiques" del govern espanyol per als indults

L'executiu central considera que els condemnats són "claus per restaurar la convivència"

4 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, presidint el consell de ministres que aprova els indults als presos polítics

MadridQuan aquest dimarts el president espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat que els indults són "la millor decisió per a Catalunya i Espanya" estava resumint la clau de l'argumentació per la qual el seu executiu concedeix la mesura de gràcia: la utilitat pública d'una decisió que, defensa, es pren pensant en l'interès general. Tal com consta als expedients sobre Jordi Cuixart i Raül Romeva a què ha tingut accés l'ARA, l'aposta per la convivència és el gran fil conductor de la motivació del govern espanyol, fins i tot per sobre dels interessos particulars dels implicats. En un expedient marcadament polític, l'executiu de Sánchez situa els indults com un primer pas per intentar resoldre el conflicte català des de la política.

La defensa de l'interès general com a bé principal a preservar és especialment visible en l'expedient del president d'Òmnium, amb qui el Tribunal Suprem va fer servir un dels principals arguments en contra de l'indult per la seva intervenció final en el judici, quan va fer famós el seu "Ho tornarem a fer". "Aquesta proposta d'indult entén que la utilització política i mediàtica per part d'alguns condemnats en la causa del Procés per entorpir els intents de diàleg reforcen la decisió que aquí es proposa. L'interès general del país justifica en el cas de Jordi Cuixart un indult en contra de l'interès del seu beneficiari", diu l'informe relatiu a Cuixart. "Aquesta obstinada actitud que ha mostrat el condemnat podria suposar que no mereixi l'indult per raons de justícia o equitat, però no poden anteposar-se al superior interès públic que inspira la concessió del seu indult", rebla.

En aquest sentit, el penediment no actua com un requisit, sinó com un "valor" que pot haver tingut incidència a l'hora de calcular la condicionalitat de l'indult. És a dir, el temps durant el qual no poden cometre un delicte greu si no volen que la mesura de gràcia decaigui. Amb tot, l'executiu té clar que hi ha un canvi d'actitud en els condemnats: "Cap dels referents socials del moviment independentista ni els responsables polítics autonòmics que, amb posterioritat, han ocupat efectivament càrrecs institucionals a Catalunya han incorregut en comportaments semblants als que van donar lloc a aquella condemna. Des d'octubre de 2017, les institucions compleixen les lleis".

La gran polèmica de la mesura de gràcia als presos polítics és la seva naturalesa essencialment política, i això ha fet que la dreta s'hagi tirat al coll de Sánchez. PP, Vox i Cs consideren que els indults posen una catifa vermella als condemnats per tornar a delinquir, mentre que l'executiu opina tot el contrari. A l'aparcament de la unilateralitat, que l'executiu subratlla en els seus expedients, s'hi afegeix que la inhabilitació absoluta es manté intacta. Per exemple, Romeva no podrà tenir càrrecs públics fins al 9 de juliol del 2030.

"Claus per a la restauració de la convivència"

Tal com Sánchez ha anat explicant els últims dies, la prioritat del govern espanyol és restablir la normalitat en les relacions institucionals entre Catalunya i Espanya, així com la convivència, tant a Catalunya com amb l'Estat. "Hi ha una espiral tòxica", apunten fonts de la Moncloa. I per assolir aquest objectiu, considera que l'alliberament dels presos és necessari. "És una persona clau per a la restauració de la convivència [...] El seu pes en el futur de les relacions entre Catalunya i l'Estat resulta indiscutible", diu l'expedient de Romeva, per bé que aquestes frases també apareixen en la resta, tal com publiquen altres mitjans.

En l'aspiració del "retrobament" a què ha apel·lat Sánchez, el govern espanyol posa com a context la votació de l'Estatut del 2006. Subratlla que va obtenir el 74% de suports -silencia que va tenir un 48% de participació- i constata que amb el pas dels anys el suport a la independència hagi crescut fins al 44,9%, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. "Així mateix, els partits polítics amb què s'identifiquen els condemnats han obtingut un ampli suport electoral en les últimes eleccions catalanes, celebrades el passat 14 de febrer. L'executiu lamenta el trànsit cap a l'independentisme de l'última dècada i en responsabilitza el PP de Mariano Rajoy. "Al llarg d'aquest procés, el diàleg polític es va veure progressivament substituït per la confrontació institucional. El govern espanyol va eludir qualsevol acció política i va deixar en mans de la justícia tota resposta als desafiaments de les institucions catalanes, que van anar creixent en intensitat", diu l'informe.

En la part final dels expedients -que han estat polits fins a l'últim dia i que inclouen detalls com manifestacions del Cercle d'Economia de la setmana passada-, el govern insisteix en el consens que genera la mesura, i també fa referència a la mirada internacional del conflicte. "El govern no està sol en aquesta decisió. Ni molt menys. N'hi ha prou amb assenyalar que estem davant una decisió demanada per multitud de personalitats independents, organismes internacionals, sindicats i partits polítics de diferent signe. Al llarg d'aquesta proposta s'ha donat bona mostra d'això. Però el més rellevant és que el govern d'Espanya està fermament convençut que, en el context actual, l'íntegre compliment de la pena de presó agreujaria la tensió existent i dificultaria l'avenç en la recerca d'una solució". Un compliment íntegre de la pena que en campanya electoral de les eleccions del 2019 defensava el mateix Sánchez.

stats