Les dades rebaten les crítiques dels polítics d'Extremadura sobre Catalunya

Barcelona"Catalunya demana i Extremadura paga", etzibava l'expresident extremeny del Partit Popular, José Antonio Monago, l'any 2012. I és que, independentment del color del govern, la projecció de retrets des de l'executiu d'Extremadura cap al govern de Catalunya ha estat una constant els últims anys. L'últim episodi es va viure aquest dijous al vespre des de l'Assemblea d'Extremadura.

La cambra extremenya va aprovar una moció –presentada pel PP i que va rebre el suport de PSOE i Ciutadans– que instava Pedro Sánchez a tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya. "De manera ferma" i amb "l'amplitud i durada que calgui", matisava el document.

El debat al Parlament d'Extremadura, però, també va abordar altres aspectes relacionats amb Catalunya: la inversió territorial prevista en els pressupostos de Sánchez que, diuen, "subordina" la resta de comunitats; la política lingüística catalana, que exigeixen revertir per aplicar el castellà com a llengua vehicular al conjunt de l'Estat; o la gestió de TV3, sobre la qual demanen a a l'executiu central que agafi les regnes i garanteixi "que realment sigui un servei públic neutral".

Ara bé, les crítiques projectades contra Catalunya, ¿estan realment fonamentades? Segons les dades, els arguments dels polítics extremenys no són del tot acurats.

Inversió territorial per al 2019

Extremadura està entre les CA més beneficiades

El projecte de pressupostos de Sánchez inclou per a Catalunya una partida de 2.051,38 milions d'euros. Una xifra que, tot i no complir la disposició addicional tercera de l'Estatut, suposa un augment del 52% respecte la inversió de l'any passat. La quantitat destinada a la comunitat presidida pel socialista Guillermo Fernández Vara –que també implica un augment en comparació al 2018 (+27,3%)–, però, és força més baixa: 491,89 M€.

En qualsevol cas, la càrrega pressupostària adjudicada al Govern, un 16,8% del total d'inversions regionalitzables, encara queda lluny del pes del PIB català en l'economia espanyola (19,2%). Un fet que no es reprodueix en el cas extremeny, que malgrat representar el PIB més baix de l'Estat (1,6%), té un nivell d'inversió que suposa el 4,03% dels diners destinats a inversió territorial (12.181,94M€).

Tot i que Catalunya és la segona autonomia amb el percentatge més elevat d'inversió –només per darrere d'Andalusia (17,5%) i per davant de Madrid (10,3%)–, la injecció econòmica no s'equipara amb els beneficis finals per als habitants. Mentre que la despesa per a cada català se situa en els 270€, els extremenys veurien afavorit aquest import: 458€ per ciutadà. La mitjana a Espanya se situa en els 261 euros.

Els líders d'Extremadura lamenten la "bilateralitat" de Sánchez amb Quim Torra i acusen el cap de l'executiu de donar concessions als independentistes amb l'objectiu que li aprovin els pressupostos. Ara bé, en els comptes de Mariano Rajoy del 2018, la partida també era "més gran" per a Catalunya. Del nombre total per a inversió territorial, el Govern en percebia el 13,32% i, la Junta, el 3,80%. No obstant això, la clau és en la balança fiscal: és a dir, en la diferència entre el que aporta i rep cada comunitat.

Política lingüística

El català, llengua habitual en només el 36% dels catalans

La "persecució del castellà" a Catalunya és una altra de les queixes constants dels polítics espanyols. No obstant això, les dades ho desmenteixen. Segons l'últim Informe de Política Lingüística (2017), només un 36% dels catalans utilitzen el català com a llengua habitual.

De fet, d'acord amb el mateix estudi, és gràcies al programa d'immersió lingüística que el grau de coneixement del català ha experimentat una tendència a l'alça i actualment ja se situa en el 95%.

Pel que fa a les proves acadèmiques reconegudes a escala europea, els resultats són concloents: més de la meitat de l'alumnat de primària acredita un nivell alt o mitjà-alt de les quatre llengües avaluables a Catalunya (català, castellà, anglès i francès), un percentatge que, a l'ESO, assoleix la majoria. Els números en els exàmens oficials també són aclaridors.

D'un total de 100 punts, els resultats en català i castellà en competències bàsiques de Primària a Catalunya se situen en 75,8 i 73,4, respectivament. Les notes varien a l'ESO, on el castellà obté un 77,2 i el català un 74,6. Una tendència en favor de la llengua espanyola que es consolida a les proves d'accés a la universitat (PAU). La qualificació mitjana és del 6,46 en el castellà i del 6,31 en català.

Televisió pública

TV3 és la cadena més vista a Catalunya per vuitè any consecutiu

La televisió pública catalana ha estat cada vegada més objectiu d'acusacions els últims anys, en sintonia amb la tensió de les relacions entre Catalunya i Espanya. La seva suposada parcialitat o "submissió" a la causa del Procés, o fins i tot el pressupost que hi destina la Generalitat, han estat motius d'atac.

Si bé és cert que TV3 percep una càrrega pressupostària notablement superior a la que injecta la Junta d'Extremadura a la seva televisió pública, també és més elevada la quota de pantalla de la televisió catalana. L'any 2017 la cadena pública extremenya va obtenir un 5,8% de 'share' i, per tant, només un 28% dels espectadors de la comunitat li feien confiança.

Per contra, el mateix any TV3 va assumir una quota de pantalla de l'11,7%, una xifra que encara va augmentar l'any passat, fins a situar-se en el 13,4% i convertir-se en la televisió més vista a Catalunya. De fet, TV3 encadena el lideratge a la graella els últims dos anys.