El repte del PSC i els interessos del PSOE
MadridA mesura que s'acosten les eleccions del 12-M creix l'interès per les enquestes, perquè tothom voldria tenir una mica més de claredat sobre les previsions dels vulcanòlegs de la política. És a dir, més llum sobre què es pot esperar de les autonòmiques i si és veritat que s'obrirà una nova etapa a Catalunya. A Madrid hi ha lògicament una gran expectació, després de les basques i un cop passat l'episodi de la retirada temporal del president del govern, Pedro Sánchez, necessitat d'un parèntesi per meditar sobre les angoixes del poder i el preu de la glòria. Un cop resolta la incògnita, constatada la seva voluntat de mantenir-se a la Moncloa i recuperades la serenitat i l'alè col·lectius, tota l'atenció torna a estar centrada en l'antic oasi català, precisament perquè va deixar de ser-ho fa un bon grapat d'anys. Tots els presidents que ha tingut Espanya des de la recuperació de la democràcia van dependre poc o molt de la situació política a Catalunya durant el seu mandat, i ara es repeteix la història, però en versió més complicada per la dispersió del mapa polític, tant a Madrid i els seus Congrés i Senat com a Barcelona, que després d'aquestes eleccions tindrà novament un Parlament ben parcel·lat.
Aquest dilluns tindrem els resultats d'una nova enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que pel que sembla manté en posició destacada Salvador Illa, en qui Sánchez té dipositades totes les esperances. L'objectiu ha estat sempre que les forces independentistes no sumin, encara que aquesta moneda pugui tenir un revers perillós per als socialistes. M'imagino el líder del PSC preparant una escena hamletiana per a l'endemà de les eleccions, tot preguntant-se en veu alta: “Governar o no governar, aquesta és la qüestió”. Ho dic perquè evidentment Sánchez vol que guanyin els seus, però sobretot vol que res amenaci la continuïtat de l'escassa i precària majoria parlamentària que té al Congrés.
La història de les relacions entre el PSOE i el socialisme català ha sigut sempre molt laboriosa. I quan ha calgut sacrificar els interessos d'algú, el germà gran s'ha emportat sempre la millor part. No puc reprimir aquí un altre somriure al recordar el missatge de Pedro Sánchez per explicar que havia decidit seguir al capdavant del govern. En concret, quan va agrair el suport del seu "estimat PSOE". Quina expressió tan significativa. “El meu estimat PSOE”, diu el líder socialista, amb un deix paternalista que als veterans de l'organització els haurà provocat una certa esgarrifor.
Com a contrapunt de tot plegat, el debat a vuit a Televisió Espanyola entre els caps de llista, pràcticament sense plats trencats. Gemma Nierga i Xabi Fortes ho van saber portar. Curiós que una cita d'aquest tipus sigui inimaginable entre els grans partits estatals. Feijóo, de moment, s'ha de conformar a anar a sembrar a Catalunya. La Generalitat no és l'Ajuntament de Barcelona. Per al PP aquestes eleccions són de trànsit, amb l'esperança que facin trontollar la majoria de la investidura a Madrid.
