MadridLa manera més indicada de fer front a l’esclariment de les circumstàncies que han afavorit l'extensió dels incendis forestals que han assolat Espanya la darrera setmana, i d’establir les corresponents responsabilitats polítiques, seria la constitució d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. Soc conscient de les deficients experiències del passat i de la falta de confiança de gran part de la ciutadania sobre la utilitat d’aquest tipus de comissions, però s’hauria de tornar a donar una oportunitat al Parlament com l’escenari idoni, no sols per debatre sobre aquestes qüestions, sinó també per recollir tota la informació possible i tractar d'arribar a unes conclusions objectives que ajudessin a dificultar la repetició del que està succeint aquest estiu.
Hi ha molta gent que ara està intervenint als mitjans de comunicació, tota mena de professionals i de particulars que estan aportant dades i informacions útils, així com criteri tècnic. S’haurien d'escoltar moltes d'aquestes veus a la seu de la sobirania popular, primer perquè els ciutadans-electors poguessin veure i sentir tant testimonis directes com opinions basades en el coneixement científic sobre tots els problemes que han contribuït a la tragèdia de la pèrdua de vides humanes i la crema de milers d'hectàrees en diversos punts del país, sobretot del nord-est, en les comunitats de Castella i Lleó i Galícia.
Aquest és un problema general –pel que ens afecta directament, d’abast estatal–, i encara que a efectes pràctics i polítics moltes competències estan en mans de les comunitats autònomes, cal una resposta global, que no sigui el resultat d'una anàlisi parcel·lada, feta de trossos, sobre com s'estan protegint, o deixant de protegir, vides i territoris. Si el model autonòmic és, com s'ha dit tantes vegades, de tendència o d’inspiració federal, tenim un cas pràctic per comprovar-ne l’eficàcia, o pensar en els eventuals reajustaments. És insensat i ridícul que cada cop que hi ha una situació d'emergència el debat es redueixi a un intercanvi de retrets sobre qui va tardar més a anar a l’escenari de la tragèdia, o qui ha de demanar ajuda a qui, i si ho va fer quan calia, o si s’ha aferrat a les seves competències per no confessar una suposada debilitat política o manca de recursos.
Ben entès que el cas de la DANA i Carlos Mazón és especial, perquè es tracta d'un exemple d’incompetència manifesta i de resistència injustificable a assumir responsabilitats polítiques. L’objectiu de país hauria de ser que el sistema funcioni amb més rapidesa i agilitat. Durant la pandèmia hi va haver algun intent d’aconseguir-ho per la via de la famosa “cogovernança”, una experiència que va resultar insuficient, víctima del clima polític irrespirable que s’ha apoderat del país. És tristíssim escoltar ara el testimoni de tantes víctimes que se senten abandonades per les administracions, mentre el govern espanyol i el PP es disputen el mèrit d’haver aconseguit que França ens presti dos avions Canadair, especialitzats en la lluita contra el foc.
Resposta institucional
Els incendis forestals ens estan mostrant la gravetat de la situació, la manca de previsió i els efectes devastadors d’arribar tard a la definició d’una política eficaç de preservació del medi ambient. A la comissió d'investigació que voldria veure constituïda, haurien de comparèixer no només polítics –des de membres del govern i presidents autonòmics a alcaldes i regidors de pobles afectats–, sinó també agricultors, ramaders, enginyers forestals, bombers, comandaments de la Unitat Militar d'Emergència (UME), de la Guàrdia Civil i dels Mossos, així com responsables de Protecció Civil –que té una direcció general al ministeri de l'Interior– i tècnics sobre matèries relacionades amb la preservació del medi natural, entre les quals la meteorologia i les conseqüències del canvi climàtic.
No crec que arribin a tenir un gran interès els minuts que amb tota probabilitat dedicarà el Congrés a les sessions de control parlamentari en què govern i oposició se centraran a tirar-se els plats pel cap sobre les responsabilitats polítiques dels incendis de l’estiu. Ja ho hem vist aquesta setmana. Els dirigents que han intervingut en el debat ho han fet generalment per creuar-se acusacions i centrar el problema en els respectius dèficits de gestió. Per aquest camí no anirem gaire lluny. El que s'està fent és traslladar al problema del tractament del territori –ara devastat en molts indrets– la mala pràctica política que s'ha aplicat als casos de corrupció i el seu necessari esclariment.
En la tragèdia que vivim, s'hauria d'aconseguir una resposta més institucional que partidista. En aquest sentit, durant la darrera setmana he sentit diverses comparacions amb el que va succeir amb la DANA. Es tracta de paral·lelismes que no afavoreixen l’optimisme sobre la possible aportació dels òrgans parlamentaris –siguin estatals o autonòmics– per l'establiment de conclusions objectives sobre els fets. Però hi ha una diferència crucial amb el cas dels incendis i la devastació del territori. Pel que fa a la DANA, hi ha una jutgessa –Nuria Ruiz, del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja– que està aconseguint avenços substancials en la investigació de les circumstàncies que van tenir com a conseqüència la pèrdua de 228 vides humanes, a part de grans danys materials i destrucció d’infraestructures. En canvi, encara que sobre els incendis forestals d’aquest agost hi ha alguna detenció ja practicada, no és probable que per la via de l’actuació judicial puguem obtenir respostes clares i a escala general sobre un problema que –com diu Feijóo, expresident gallec– té un abast molt més ampli, ja que afecta el conjunt del territori.
Per tot això em sembla important emplaçar el Parlament en aquest cas. Els tuits del ministre de Transports, Óscar Puente –que ha convertit el problema dels incendis en un pròleg de la campanya electoral del 2026 a Castella i Lleó–, ja els anirem coneixent per diverses vies, però el testimoni de víctimes i afectats, i el criteri d’especialistes, s’hauria de sentir ben clar en seu parlamentària. Sobretot per poder mirar amb més confiança cap al futur. Hi ha indrets i comarques que només són notícia quan es cremen i els seus focs d'avui poden ser també les nostres cendres de demà.
