Podem s'obre ara a desbloquejar la delegació de competències d'immigració a Catalunya
El partit lila posava com a condició prèvia la regularització extraordinària de migrants que avui aprova el govern espanyol
Barcelona / MadridPodem havia estat fins ara un mur davant l'acord entre el PSOE i Junts per a la delegació de les competències d'immigració a Catalunya. "No es farà amb els vots de Podem", assegurava el partit lila, molt bel·ligerant amb els motius "racistes" que atribuïa al pacte. Aquesta oposició frontal era el principal escull per materialitzar una de les exigències dels de Carles Puigdemont per donar suport parlamentari als socialistes. L'incompliment d'aquest punt va ser, de fet, un dels principals motius esgrimits pels juntaires per trencar amb els de Pedro Sánchez. En un dels moments més delicats de la legislatura, amb el govern espanyol contra les cordes per la crisi ferroviària, el PSOE ha premut la tecla que Podem ja havia apuntat que podia ser el desllorigador d'aquest bloqueig.
Els de Ione Belarra havien deixat alhora una porta oberta a un canvi de posició si l'executiu de Sánchez accedia a aprovar una regularització extraordinària de migrants. I aquest moment ha arribat. El dia en què el govern espanyol aprova —després d'acordar-ho amb el partit lila— la regularització de mig milió de persones estrangeres que ja són a Espanya, l'eurodiputada Irene Montero ha confirmat que la seva formació s'obre ara a negociar la delegació a la Generalitat. En declaracions a la SER, ha confirmat la predisposició a parlar per "modificar" el text que fins ara bloquejaven perquè "no tingui cap contingut racista", ni a l'exposició de motius ni a l'articulat. "Estem obertes a negociar sempre que es considerin les nostres aportacions", ha confirmat la líder de Podem en roda de premsa al Congrés.
La llei de delegació de competències en immigració continua al calaix de les mesures pactades entre socialistes i juntaires que encara estan pendents de complir, des que el 23 de setembre passat el Congrés va rebutjar aquesta iniciativa, amb els vots en contra del PP, Vox, Podem, UPN, un diputat de Compromís i un altre de la Chunta Aragonesista. Montero admet ara que aquest vot en contra de Podem no és inamovible: "Sempre hem estat disposades a asseure'ns a negociar un text modificat, perquè no tingui cap contingut racista", ha dit, malgrat l'oposició frontal manifestada fins ara.
El que ha canviat, doncs, és l'acord anunciat aquest dilluns per a la regularització extraordinària. La mesura afectarà mig milió de migrants (dels quals més de 150.000 resideixen a Catalunya), segons càlculs de la formació lila, els quals hauran d'acreditar cinc mesos de residència a Espanya previs al 31 de desembre del 2025. “Abans de parlar de competències, havíem de garantir drets", ha dit Montero per justificar el canvi de posició de la seva formació. La regularització, ha afegit, era "un dels elements fonamentals perquè la delegació de competències no reforci el racisme contra les persones migrants”.
Oposició de la dreta i aval de l'Església
Tal com ja van manifestar PP i Vox ahir, la portaveu del PP a la cambra baixa, Ester Muñoz, ha rebutjat l'acord entre el PSOE i Podem i ha criticat el canvi de posicionament dels liles. "El que abans era racista ara ha deixat de ser-ho", ha ironitzat en declaracions al passadís del Congrés. Segons Muñoz, la iniciativa és una "frivolitat" del PSOE que busca desviar l'atenció de la crisi ferroviària. El PP, a més, s'hi oposa per una qüestió de fons. Sostenen que les regularitzacions no poden ser massives sinó que s'han de fer "persona a persona". El partit d'extrema dreta ha anat més enllà que els populars i ha anunciat que recorrerà la iniciativa davant del Tribunal Suprem. La seva portaveu al Congrés, Pepa Millán, ha denunciat que és una "bogeria" i una "barbaritat".
Aquesta postura contrasta amb la de l'Església espanyola. En un comunicat, el departament de migracions de la Conferència Episcopal Espanyola ha celebrat l'anunci de regularització. La valoració dels bisbes espanyols és que es tracta d'una mesura "de justícia social i reconeixement a tantes persones migrants que amb la seva feina fa temps que contribueixen al desenvolupament del nostre país".