Podem s'obre ara a desbloquejar la delegació de competències d'immigració a Catalunya

Barcelona / MadridPodem havia estat fins ara un mur davant l'acord entre el PSOE i Junts per a la delegació de les competències d'immigració a Catalunya. "No es farà amb els vots de Podem", assegurava el partit lila, molt bel·ligerant amb els motius "racistes" que atribuïa al pacte. Aquesta oposició frontal era el principal escull per materialitzar una de les exigències dels de Carles Puigdemont per donar suport parlamentari als socialistes. L'incompliment d'aquest punt va ser, de fet, un dels principals motius esgrimits pels juntaires per trencar amb la Moncloa. En un dels moments més delicats de la legislatura, amb el govern espanyol contra les cordes per la crisi ferroviària, el PSOE ha premut la tecla que Podem ja havia apuntat que podia ser el desllorigador d'aquest bloqueig: la regularització de mig milió de persones que ja són a l'Estat.

L'eurodiputada Irene Montero ha confirmat aquest dimarts que la seva formació s'obre ara a negociar la delegació de competències a la Generalitat. En declaracions a la SER, ha mostrat la seva predisposició a parlar ara del text per "modificar" el que fins ara bloquejaven perquè "no tingui cap contingut racista", malgrat que la proposició de llei PSOE-Junts és un articulat més aviat tècnic que traspassa funcions que fins ara feia l'administració general de l'Estat a la Generalitat. "Estem obertes a negociar sempre que es considerin les nostres aportacions", ha confirmat la líder de Podem, Ione Belarra, en roda de premsa al Congrés.

“Abans de parlar de competències havíem de garantir drets", ha explicat Montero per justificar el canvi de posició de la seva formació. La regularització, ha afegit, era "un dels elements fonamentals perquè la delegació de competències no reforci el racisme contra les persones migrants”. Junts exigeix al PSOE que acabi de convèncer la formació lila. "Catalunya necessita exercir el 100% del poder en matèria d'immigració", han dit els diputats juntaires en declaracions a la premsa després del ple al Congrés. Fonts del partit, en aquesta línia, diuen que correspon ara als socialistes reactivar la proposició de llei, pendent a la cambra espanyola des que el 23 de setembre el Congrés va rebutjar aquesta iniciativa, amb els vots en contra del PP, Vox, Podem, UPN, un diputat de Compromís i un altre de la Chunta Aragonesista.

"Legitimació política" de la mesura

I què hi diu el govern espanyol? La portaveu de l'executiu, Elma Saiz, s'ha mostrat prudent i s'ha limitat a receptar "diàleg" i a dir que "compleixen els acords". A parer de la Moncloa, seria un pas rellevant que la Generalitat assumís aquestes competències per poder "avançar en una política migratòria integral".

A partir d'aquí, Saiz ha volgut defensar la "legitimació política" de la regularització d'aquest mig milió de persones (unes 150.000 persones resideixen a Catalunya), malgrat que la mesura no passarà pel Congrés perquè es tracta de la modificació d'un reglament. Segons Saiz, en un context d'auge de l'extrema dreta a Europa i de polítiques migratòries restrictives de governs de tots colors, el govern espanyol vol ser una "llavor" en favor de la lluita contra l'onada d'ultradreta.

Oposició de la dreta i aval de l'Església

Tal com ja van manifestar ahir el PP i Vox, la portaveu del PP a la cambra baixa, Ester Muñoz, ha rebutjat l'acord entre el PSOE i Podem i ha criticat el canvi de posicionament dels liles. "El que abans era racista ara ha deixat de ser-ho", ha ironitzat en declaracions al passadís del Congrés. Segons Muñoz, la iniciativa és una "frivolitat" del PSOE, i ha dit que busca desviar l'atenció de la crisi ferroviària. El PP, a més, s'hi oposa per una qüestió de fons. Sostenen que les regularitzacions no poden ser massives, sinó que s'han de fer "persona a persona". El partit d'extrema dreta ha anat més enllà que els populars i ha anunciat que recorrerà la iniciativa davant del Tribunal Suprem. La seva portaveu al Congrés, Pepa Millán, ha dit que és una "bogeria" i una "barbaritat".

Aquesta postura contrasta amb la de l'Església espanyola. En un comunicat, el departament de migracions de la Conferència Episcopal Espanyola ha celebrat l'anunci de regularització. La valoració dels bisbes espanyols és que es tracta d'una mesura "de justícia social i reconeixement a tantes persones migrants que amb la seva feina fa temps que contribueixen al desenvolupament del nostre país".