Sacsejarà la legislatura catalana, el cas Cerdán?

BarcelonaEl nom de Salvador Illa apareix en els àudios que evidencien una trama de cobrament de comissions irregulars, i l'oposició, especialment el PP, no ha trigat a aprofitar-ho per provar d'acorralar el president de la Generalitat i intentar-lo implicar en tot aquest escàndol. El cap de l'executiu català, però, s'ha afanyat a desvincular-se'n, sobretot en el tema del cobrament de comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia –va assegurar, a més, que no tenia "ni punyetera idea" de qui era el Chili, la persona amb qui Koldo García deia que havia tingut converses, segons els àudios de l'UCO–. Tot i deslligar Illa de qualsevol derivada del cas, al Govern admeten que la situació és complicada, tant per al partit com per a l'executiu espanyol, i que ha estat un cop dur, un autogol. Ara bé, també asseguren que la situació no és irreversible i que, en el cas de Catalunya, la governabilitat està assegurada mentre es compleixin els compromisos d'investidura.

Aquesta setmana, socialistes i republicans van intentar escenificar que el traspàs de Rodalies, un dels acords que van pactar per investir Pedro Sánchez l'any 2023, tira endavant. Amb mig any de retard, les dues parts van firmar la constitució de la nova operadora, que hauria d'entrar en funcionament a principis de l'any que ve, mentre continua en marxa el procés per traspassar la primera línia de Rodalies, la R1. Ara bé, el pacte estrella al qual ERC va arribar amb els socialistes, el nou model de finançament per Catalunya, encara està estancat. Ho admeten fonts republicanes, tot i que Salvador Illa manté que complirà el calendari previst. "Estem treballant amb la idea de complir els termini", reiteren fonts d'Economia.

30 de juny, la data clau

La primera data marcada al calendari del finançament singular era el 30 de juny, quan les dues parts havien de presentar els detalls per començar a aterrar aquest nou model en què Catalunya havia de recaptar tots els impostos –començant per l'IRPF l'any 2026–. I, per fer-ho, havien de convocar la Comissió Bilateral Generalitat-Estat abans d'acabar el mes de juny, una reunió que fonts consultades ja descarten que es produeixi dins del termini previst. També està pendent l'informe d'experts sobre el finançament singular, que es podria presentar en els pròxims dies.

Des d'Esquerra admeten que el toc d'atenció que van fer fa unes setmanes a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, no ha funcionat, perquè els socialistes no s'han posat les piles. "Quan algú està més preocupat per altres temes que pel finançament de Catalunya, això ens molesta i ens preocupa", va lamentar el portaveu dels republicans, Isaac Albert, la setmana passada en una entrevista a SER Catalunya. Des de la seu del carrer Calàbria admeten que les negociacions estan trencades des de fa unes quantes setmanes i que el cas Cerdán no ajudarà que es reprenguin. El partit que dirigeix Oriol Junqueras no es planteja apujar més el to contra l'executiu espanyol per aquest cas –sempre que no s'agreugi–, però sí que repeteixen l'avís que han anat llançant al llarg de les últimes setmanes: sense avenços en el model de finançament, no hi haurà pressupostos del 2026. Ni a la Generalitat ni a l'Estat.

La reacció al PSC

L'esclat del cas Cerdán ha caigut com una galleda d'aigua freda dins del PSC. Diversos dirigents socialistes consultats per l'ARA admeten el desconcert i "la vergonya" davant d'un escàndol amb un abast encara poc clar, segons reconeixen. El màxim temor és una eventual imputació del PSOE per finançament il·legal, si finalment el jutge troba alguna vinculació entre les picossades de la trama de Transports i els comptes del partit de Sánchez. Tot i recalcar que ara per ara no hi ha cap prova que sustenti aquesta acusació, veus socialistes admeten que això sí que suposaria un salt d'escala en una crisi que, de moment, el partit circumscriu a "persones concretes".

Però segons les fonts consultades, l'opinió més estesa és que Sánchez va fer bé actuant de pressa al conèixer l'informe de l'UCO i que ara fa bé d'aguantar la legislatura, perquè convocar eleccions equivaldria probablement a entregar les claus de la Moncloa al PP i a Vox i a desistir de les mesures socials que ha posat en marxa l'executiu central, en un context de bones dades econòmiques. A Catalunya veuen que la legislatura és sòlida: "Crec que a Illa no l'afecta. El més preocupant són els anys de desgast que queden fins al 2027, amb les municipals", apunta un dirigent territorial socialista. Un altre recalca que la imatge de "rigor" que projecta el president català pot contenir l'onada expansiva de la crisi a Catalunya.

Illa: "El meu partit és el PSC"

En tot cas, i a falta de saber com evolucionen els esdeveniments, al carrer Pallars no preveuen desmarcar-se de Sánchez per fer contenció de danys. D'entrada, Illa va acudir aquest divendres a la Moncloa convocat per Sánchez en plena crisi al partit, el mateix dia que els agents de la Guàrdia Civil entraven a la seu de Ferraz i a Transports per requisar material relacionat amb la investigació (per exemple, els correus de Santos Cerdán). Tots dos dirigents mantenen lligams personals estrets, més enllà de la relació que els uneix en el terreny polític, que ha consolidat la simbiosi entre el PSC i el PSOE.

Tanmateix, Illa ja es va encarregar de deixar clar que, orgànicament, el PSC i el PSOE són dos partits diferents. "El meu partit és el PSC", va dir a la sessió de control al Parlament aquesta setmana. Va apuntar, minuts més tard, que el PSOE és un partit "germà". Però no tots els votants del PSC fan una distinció tan clara entre un partit i l'altre a l'hora de triar la papereta. Ja durant la campanya de les catalanes, a Pallars admetien que la presència de Pedro Sánchez després dels seus cinc dies de reflexió va suposar una embranzida en la recta final de la campanya, perquè va activar una part de l'electorat socialista a Catalunya que sol tendir a l'abstenció a les catalanes, quan la marca PSOE no hi és tan present. I és en aquesta bossa de simpatitzants on es podrien trobar amb un vot de càstig, o amb una abstenció.